Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Vladimir Ivanovič Nemirovič-Dančenko
Literatura
Teatre
Director de teatre rus i autor de contes, de novel·les i d’obres de teatre.
Creà el Teatre Artístic amb Stanislavskij i posà en escena moltes obres de Čekhov, Gor'kij i Ibsen Aplicà el realisme socialista al teatre i escenificà obres de Tolstoj i de Gor'kij El seu estil es caracteritza pel sentit ideològic que dóna a les obres Fou premi Stalin el 1942 i el 1943
Anatolij Vladimirovič Sofronov
Literatura
Teatre
Dramaturg i poeta rus.
Publicà els seus primers poemes el 1934 Solnečnyje dni ‘Dies de sol’ Estudià literatura en l’Insitut de Pedagogia de Rostov 1937 i durant la guerra fou corresponsal del diari “Izvestija” Guanyà el Premi Stalin amb el drama Vodnom gorode ‘En una ciutat’, 1946 el 1947 i també l’any següent amb Moskovskij charakter ‘Un caràcter moscovita’, 1949 Altres obres teatrals seves, sovint de caràcter propagandístic, són Milion za ulubku ‘Un milió per un somriure’, Beregite živych synovej’ ‘Defenseu els fills vivents’, Demidowy ‘Els Demidov’, Emigranty 1967, on critica la vida dels russos a l…
Jurij Petrovič Ljubimov
© Russian Presidential Press and Information Office
Teatre
Director de teatre rus.
Fill de pagesos expropiats, el 1940 es graduà en art dramàtic a Moscou Mobilitzat durant la Segona Guerra Mundial, treballà per als serveis del cor i de teatre dels serveis secrets soviètics NKVD, i posteriorment s’incorporà al Teatre Vakhtangov, al capdavant del qual rebé el premi Stalin el 1953 El 1963 inicià la carrera docent, i l’any següent, amb la seva muller, l’actriu Alla Demidova i el poeta i actor Vladimir Vysockij refundà el Teatre Taganka 1964, amb el qual recuperà i actualitzà realitzacions de Vsevolod Meyerhold i Bertolt Brecht Adaptà també clàssics russos, com…
Juan Mayorga Ruano
© Festival de Cine de San Sebastián
Teatre
Dramaturg castellà.
Llicenciat en matemàtiques i doctor en filosofia, és professor de dramatúrgia i d’història del pensament a la Real Escuela Superior de Arte Dramático de Madrid, i fundador del collectiu teatral El Astillero Autor de diverses obres, com Más ceniza 1992 —premi Calderón de la Barca—, forma part de la fornada de dramaturgs espanyols que irrompé durant els anys noranta amb la voluntat explícita de retornar al teatre de text, sota una perspectiva contemporània que experimenta noves possibilitats de significació del discurs textual També ha traduït texts com La visita de la vieja dama , de F…
Maximilian Schell
Cinematografia
Teatre
Actor cinematogràfic i teatral suís d'origen austríac.
Germà de l’actriu Maria Schell , els seus inicis professionals estigueren dedicats al teatre, en el qual sobresortí com a actor shakespearià S’inicià en el cinema amb Kinder, Mutter und ein General ‘Fills, mare i un general’, 1955, de László Benedek Des del seu debut en The Young Lions 1958, d’Edward Dmytryk, es convertí en un dels actors europeus més sollicitats de Hollywood, feina que compaginà amb una carrera d’èxit a Europa com a actor i director cinematogràfic, televisiu i teatral De la seva abundosa filmografia cal destacar Judgement at Nuremberg 1961, de Stanley Kramer, film pel qual…
Mercè Arànega
© TNC / David Ruano
Teatre
Actriu.
Cursà estudis de Pantomima amb Pawel Rouba 1979 i es llicencià en Art Dramàtic per l’Institut del Teatre de Barcelona 1980 Posteriorment estudià seguint el mètode Stanislavsky amb Carlos Gandolfo 1981 i 83 La seva versatilitat l’ha portat a actuar indistintament al teatre, el cinema i la televisió En teatre ha interpretat Glups 1983, de Dagoll Dagom , L’Amant 1997, de Harold Pinter, per la interpretació de la qual rebé el premi Margarida Xirgu Las presidentas 1998, de W Schwab, Bernadeta-xoc 1999, d’A Platel i A Sierens, Hurracán 2000, d’E Nolla, Cartas de amor a Stalin 2001, de…
Josep Maria Flotats i Picas
© Fototeca.cat
Teatre
Actor i director teatral.
Inicià les seves activitats teatrals a l’ADB, i el 1959 anà a França, on es formà al Centre Dramàtic de l’Est d’Estrasburg Al Théâtre National Populaire francès assolí un prestigi notable, que el portà a ocupar el primer lloc al Théâtre de la Ville, a París El 1980 s’integrà a la Comédie-Française , on protagonitzà nombroses obres, entre les quals el Don Juan de Molière 1982 Retornat a Barcelona, el 1984 hi formà companyia pròpia, amb seu al Teatre Poliorama, on dirigí i, sovint, interpretà Una jornada particular , d’Ettore Scola 1984, Cyrano de Bergerac , d’Edmon Rostand 1985, Premi Nacional…