Resultats de la cerca
Es mostren 267 resultats
Liechtenstein
Estat
Estat de l’Europa central, situat entre Àustria, al N i a l’E, i Suïssa, a l’W i el S; la capital és Vaduz.
La geografia El relleu és muntanyós a l’E, on hi ha els pics Ochsenkopf 2286 m i Falknis 2560 m, mentre que l’W és format per la plana alluvial del Rin El clima, fred a la regió muntanyosa, se suavitza a la vall El país és densament poblat 165 h/km 2 , amb un creixement anual del 8,6‰ 1984 el 86% de la població és de raça germànica i de religió catòlica La llengua oficial és l’alemany El 12,5% de la superfície és ocupat pels conreus patates, blat, blat de moro, vi, fruita, localitzats a la vall del Rin i destinats al consum local L’abundància de pastures 43,8% de la…
Sonderbund
Història
Aliança establerta, el 1845, a Suïssa, entre els cantons catòlics i conservadors: Uri, Schwyz, Unterwalden, Lucerna, Zug, Friburg i Valais, enfront del moviment radical i regenerador dels cantons protestants.
La dieta, amb majoria radical, dissolgué 1847 el Sonderbund i decretà també l’expulsió dels jesuïtes, però els cantons catòlics no se sotmeteren L’enfrontament armat es féu inevitable Les tropes liberals, menades pel general ginebrí Dufour, s’enfrontaren 1847 a les catòliques de Salis-Soglio Amb la caiguda gairebé sense resistència de Friburg, Zug i Lucerna, el Sonderbund capitulà definitivament La victòria dels liberals donà pas a la primera constitució federal de Suïssa 1848
Friburg
© B. Llebaria
Ciutat
Capital del cantó de Friburg, a l’est de Suïssa, sobre l’altiplà que separa els Alps de Friburg del llac de Morat (Murtensee) i de la plana de Vaud.
Emplaçada en un alt esperó rocallós vorejat per un meandre del Saane Sarine La part antiga Bourg, que conserva característiques típiques medievals, és sobre la mateixa vora convexa del riu, on era més fàcil la defensa, mentre que la part moderna s’ha construït sobre les terrasses fluvials, on era més factible l’establiment de comunicacions El nucli primitiu conté els barris de la Planche i Auge L’expansió urbana produïda des de la segona meitat del s XIX ha creat nous barris pels turons de Gambach, Châtelet i Pérolles Friburg és el centre intellectual catòlic de Suïssa L’ensenyament és…
Appenzell-Inner-Rhoden
Divisió administrativa
Subcantó de Suïssa.
La seva capital és Appenzell 5 500 h est 1994
Appenzell-Ausser-Rhoden
Divisió administrativa
Subcantó de Suïssa.
La seva capital és Herisau 16 000 h est 1994
Swiss
Economia
Companyia aèria suïssa.
Fou creada el 2002 després de la fallida de la companyia estatal Swissair Una filial regional d’aquesta companyia, Crossair, i altres accionistes constituïren Swiss El 2005 fou adquirida per l’alemanya Lufthansa
Basilea-Camp
Divisió administrativa
Semicantó de Suïssa.
La capital és Liestal 12 028 h 1983
Saane
Riu
Riu de Suïssa (129 km).
Neix al SW dels Alps Bernesos i desguassa per l’esquerra a l’Aare, més avall de Berna Hom hi ha format el pantà de Greyenzer See Lac de la Gruyère
Roine
© MPG
Riu
Riu de Suïssa i França.
Neix al peu de la glacera homònima, a 1750 m, als Alps suïssos, i desguassa, en delta, a la Mediterrània, a la Camarga, entre Marsella i Seta Té un recorregut de 812 km i una conca de 98 885 km 2 , un cabal modular de 1 750 m 3 /s, i un cabal específic de 17,2 l/s/km 2 A penes sortit dels Alps, travessa les serralades del Jura a Lió recull les aigües del Franc Comtat i s’orienta a migdia, encaixat entre els Alps i el Massís Central El Roine alpestre va pel Valais cap al llac Léman, on passa per Ginebra entra a França, i en la travessa del Jura, a Génissiat, mou una poderosa central elèctrica…