Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Manuel Cerdà i de Villarestau
Escriptura i paleografia
Numismàtica i sigil·lografia
Dret
Advocat, taquígraf i numismata.
Estudià dret a València Fou taquígraf de la Gaceta de Madrid i del Diario de la Administración 1834 Publicà obres de text, com Repertorio geográfico 1836 i Repertorio histórico 1855 i un Catálogo general de las antiguas monedas autónomas de España
Pío Beltrán Villagrasa
Diplomàtica i altres branques
Numismàtica i sigil·lografia
Matemàtiques
Epigrafista i numismàtic, professor de matemàtiques a l’institut de segon ensenyament a València.
Destacà pels estudis de numismàtica hispànica, sobretot antiga i medieval, i d’epigrafia ibèrica En aquest camp fou des dels anys cinquanta un dels capdavanters de la teoria del bascoiberisme Treballà també sobre inscripcions romanes de Tarragona i de Sagunt Entre els seus nombrosos estudis cal destacar Sobre un interesante vaso escrito de San Miguel de Liria, Los textos ibéricos de Liria i El plomo escrito de la Bastida de Les Alcuses Mogente
denari
© Fototeca.cat
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda romana d’argent encunyada a partir del 268 aC, amb el quinari i el sesterci com a divisors.
Equivalia a 10 asos i pesava uns 4,5 g El tipus inicial duia el cap de Minerva i el numeral X a l’anvers i, al revers, els Dioscurs a cavall amb la llegenda ROMA Durant el període republicà moltes famílies patrícies encunyaren denaris amb llur nom i tipus propis, fet que en donà una gran varietat tipològica El 217 aC valia 16 asos i el numeral X fou substituït per XVI i, després, abreujat amb un asterisc El seu pes havia baixat a uns 4 g Hom en continuà batent durant el període imperial, generalment amb el bust de l’emperador El seu pes i la seva llei anaren decreixent Caralla creà una nova…
moneda ibèrica
© Fototeca.cat
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda utilitzada als segles III-I aC pels pobladors d’una ampla zona del NE de la península Ibèrica, que comprenia tot el sector mediterrani des d’Alacant fins als límits de la regió de Narbona i penetrava cap a ponent per la vall de l’Ebre fins al territori dels bascons i l’alt Duero, en plena Celtibèria.
Es caracteritzà per l’ús, en la seva epigrafia, d’un alfabet peculiar, hemisillàbic Les primeres emissions, des de mitjan segle III aC, són les dracmes ibèriques d’imitació, seguint el model de la moneda emporitana d’argent, però amb topònims i gentilicis escrits en l’alfabet propi, dels quals hom n'interpreta alguns Ildirda, Olosortin, etc Coincidint amb la presència dels romans, els quals respectaren una certa autonomia monetària dels pobles indígenes mentre s’adaptessin al seu sistema de mesures i de valors, la moneda ibèrica denaris d’argent i asos, semis i quadrants de bronze arribà a un…
Felip Mateu i Llopis
Arxivística i biblioteconomia
Historiografia
Numismàtica i sigil·lografia
Numismàtic, historiador i bibliotecari.
Doctorat el 1926 amb la tesi La ceca en Valencia El 1930 ingressà al Cos d’Arxius, i el 1931 fou director del Museu Arqueològic i de la Biblioteca Provincial de Tarragona El 1932 passà a la secció numismàtica del Museo Arqueológico Nacional de Madrid Actuà dins el moviment valencianista i dirigí la revista Acció Valenciana Durant la guerra civil 1937 fou traslladat de Madrid a València, on treballà a l’Arxiu del Regne El 1939 tornà al Museo Arqueológico de Madrid Després de la guerra civil milità en el Movimiento Nacional El 1940 fou nomenat director de la Biblioteca de…
moneda visigòtica
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda pròpia dels visigots.
Sembla que en fou encunyada per primer cop quan aquests pobles, perduts els territoris de la Gàllia excepte la Septimània, amb Narbona, s’havien installat ja a la península Ibèrica, és a dir, al s VI La moneda visigòtica començà, sembla, amb les imitacions dels trients bizantins dels emperadors d’aquest període, des d’Anastasi a Justí II, moneda aquesta de gran crèdit i molt estimada per tots els pobles germànics, que l’imitaren igualment com els visigots abundantment, tant en els seus tipus com en llurs característiques de pes i metall Aquestes primeres emissions, compreses les monedes que…
moneda romana
Numismàtica i sigil·lografia
Sistema monetari propi de l’antiga Roma.
A part la primitiva pecúnia cap de bestiar amb què hom feia els intercanvis comercials, hom suposa que fou vers el 450 aC que començaren a ésser emprades peces de bronze i coure as La introducció de monedes d’argent romanocampanianes a l’estil grec amb la inscripció i les figures de Mart o d’Apollo i d’un cap equí sembla que és deguda a la guerra amb Pirros 280 aC, que posà en contacte Roma amb el S d’Itàlia foren encunyades probablement a les seques de Nàpols o de Tàrent La primera moneda d’argent encunyada a Roma vers el 268 aC o bé, segons alguns, vers 217-212 aC fou el denari d’argent,…
numismàtica
Numismàtica i sigil·lografia
Ciència que estudia l’origen i el desenvolupament, tant en l’espai com en en el temps, de la moneda, considerant-la no pas com a simple element de canvi, sinó com a monument o testimoniatge històric, social, econòmic i artístic.
Tinguda com una de les fonts auxiliars de la història, és alhora eficaç collaboradora d’altres disciplines arqueologia, heràldica, epigrafia, etnografia, sigillografia i filologia D’altra banda, bé que l’àmbit principal d’atenció de la numismàtica és el referent a les monedes i medalles, tanmateix s’ocupa també de tot el que tingui relació amb els aspectes annexos al fenomen monetari canvi primitiu, objectes premonetals i derivacions de la moneda monedes de paper, documents de crèdit i mercantils de tota mena Així la numismàtica fa amb preferència l’estudi tant de les colleccions públiques i…
moneda catalana
© Fototeca.cat
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda pròpia dels Països Catalans i d’aquelles terres sobre les quals els catalans exerciren llur domini.
El sistema monetari català fou inicialment monometàllic diners d’argent, després diners d’argent lligat amb coure i més endavant bimetàllic croat d’argent, florí d’or La comptabilitat es féu sempre en diners i llurs múltiples, el sou dotze diners i la lliura 240 diners o 20 sous Els valors sou i lliura rarament coincidiren amb una moneda real i efectiva Malgrat la diversitat de les estampes que reflecteix el mosaic de regnes de la corona catalanoaragonesa, els sobirans s’esforçaren a unificar els valors a fi de tenir un sistema monetari coherent i unes monedes intercanviables Sota Jaume III…