Resultats de la cerca

La seva biografia, escrita pel seu deixeble Rechung, pot ésser considerada com un relat fidel dels fets, bé que amb elements trets del folklore i la mitologia tibetans, i constitueix una obra interessant Empès pel desig de venjança de la seva mare, Milarepa estudià la màgia negra i es convertí en un seguidor de la “senda de les tenebres” Una segona part de la biografia explica la seva conversió a la senda budista de la Llum, en la qual és guiat pel guru Marpa, després de fer-lo passar per proves i penitències severes, fins a atènyer la “victòria més gran que pugui escaure a un mortal”, segons…

Nascut en una família camperola, a dos anys fou reconegut com la reencarnació del tretzè dalai-lama Cursà estudis budistes i el 1959 assolí el nivell Geshe Lharampa de filosofia budista L’any 1950 assumí el poder polític del Tibet El 1959, arran de l’empitjorament de la situació política, motivada per l’enduriment de l’ocupació militar xinesa iniciada l’any 1950 i per una insurrecció de la població, s’exilià a Dharamsala, a l’Índia, on establí un govern a l’exili i treballà per la difusió dels principis budistes i la defensa dels tibetans Com a líder visible de la resistència…

Nascut Namgyal Wangdi, tant el lloc com la data exacta del seu naixement són controvertits De jove emigrà a la regió nepalesa de Khumbu i es canvià el nom Emigrat a Darjeeling, aleshores a la Bengala Occidental britànica actualment Índia, a l’inici dels anys trenta tornà a Khumbu després de casar-se Des del 1935 participà en nombroses expedicions, primer com a portador i després com a cap de portadors sirdar, la més important de les quals el menà, juntament amb Edmund Hillary , al cim de l’ Everest  1953, que coronà el 29 de maig de 1953, primera ascensió reeixida a aquest pic Per aquesta…

Nascut en un assentament d’exiliats a l’Índia, es graduà en arts a la Universitat de Delhi i el 1996, gràcies a una beca Fulbright, obtingué un màster en dret a la Universitat de Harvard, on l’any 2004 es doctorà amb una tesi sobre l’exili tibetà, que rebé un premi a l’excellència de la l’Escola de Dret d’aquesta universitat Posteriorment hi continuà els treballs acadèmics sobre dret internacional, dret polític i resolució de conflictes Inicià molt aviat la carrera política, i el 1992 fou elegit el membre més jove del Congrés de la Joventut Tibetana Des de la seva posició acadèmica ha estat…

General major es dedicà a l’estudi de l’Àsia Central, fou professor de geografia en escoles militars i membre d’honor de l’Acadèmia de Ciències de Peterburg És conegut per les expedicions i els estudis geogràfics sobre l’Àsia Central Travessà diverses vegades Mongòlia Estudià el desert de Gobi, la localització del Tibet i altres característiques d’aquest territori La ciutat on morí en prengué el nom 1939, Prževal’sk

Oficial de l’exèrcit de l’Índia, explorà i estudià regions de l’Himàlaia, el Tibet, i durant la guerra de Crimea, el Caucas Més tard prengué part amb Burton en una expedició a l’Àfrica Central, on descobrí el llac Victòria 1858, que suposava que era la font del Nil L’any 1860 explorà amb Grant regions d’Uganda i navegà finalment pel Nil, aigües avall Relatà una part dels seus viatges a Journal of the Discovery of the Source of the Nile 1863

Després d’estudiar a l’IDHEC parisenc realitzà La victoire en chantant 1976, que obtingué l’Oscar al millor film estranger A continuació dirigí Coup de tête 1979 i emprengué una insòlita trajectòria internacional amb La guerre du feu 1981, Le nom de la rose 1986, César a la millor pellícula estrangera —adaptació del relat d’Umberto Eco—, L’ours 1988, premi César al millor director, L’amant 1992, segons la novella homònima de Marguerite Duras, Wings of Courage 1995, Seven Years in Tibet 1997, Enemy at the Gates 2001, Deux frères 2004 i Sa majesté Minor 2007

Conegut també com a Minghuang ‘emperador illuminat’, era net de l’emperadriu Wuhou Com a reacció contra els privilegis extraordinaris que fins llavors tenia el budisme, prestà suport al confucianisme i s’inclinà cap al taoisme i el misticisme Reprengué la política d’expansió a través de l’Àsia central, i conquerí Mongòlia, el Sinkiang i el Tibet L’aliança entre turcs i àrabs 751 significà, això no obstant, la derrota de l’exèrcit xinès i la decadència de la dinastia tang La rebellió d’An Lushan 755 el feu abdicar en un dels seus fills i provocà l’emigració dels intellectuals…

Soci del Centre Excursionista Farners i vinculat a la Unió Excursionista de Catalunya de Girona, assolí el Makalu 1991, el Shisha Pangma 1995 per la Via Girona, diversos cims verges del Zanskar 2004, 2005, el Chogolisa 2006 i el Neyzah Peak 2008 per una via nova Participà en les expedicions gironines a l’Himàlaia –Cho Oyu 1993, Everest 1996– i el Karakoram 2000, 2009, en la darrera de les quals s’intentà pujar al Broad Peak El 2012 tornà al Karakoram per escalar el Saver Kangri I, muntanya inèdita per una expedició estatal Publicà articles en la revista Vèrtex “Ladakh, el Tibet…

En morir Nādir Shāh, Aḥmad Han, cap de la tribu afgana dels abdalís, fundà el regne de Kandahār 1747, es canvià el nom per Aḥmad Shāh i adoptà el títol de durr-i durran perla de les perles Construí un imperi que anava de l’Amu-Darja a l’Indus i del Tibet al Khorasan Envaí diverses vegades el Panjab 1748-52, derrotà el gran mogol, Aḥmad Shāh —que li cedí el Panjab i Caixmir 1752— i s’apoderà de Delhi 1757 En destruir l’any 1761 Pānīpat les forces dels marathes i l’any següent les dels sikhs, afavorí la política britànica a l’Índia El succeí el seu fill Tīmūr Shāh