Resultats de la cerca
Es mostren 212 resultats
Joaquim Sanz i Almenar
Tauromàquia
Torero.
Conegut amb el sobrenom del Punteret Debutà com a novillero el 1881 a Madrid i rebé l’alternativa a Sevilla el 1886 de mans de Luis Mazzantini Popularitzà la collocació de banderilles assegut en una cadira Fou executant aquest número que un toro el matà a la plaça
Joselito
Tauromàquia
Nom amb què és conegut el torero andalús José Gómez Ortega, Gallito
.
Prengué l’alternativa el 1912 i esdevingué una figura indiscutible en el toreig a través de les 680 corridas en què participà i en les quals es destacà, sobretot, per l’ús de les banderilles Mantingué una gran competència amb Juan Belmonte Morí a conseqüència de les ferides que li ocasionà el toro Bailador
Sant Llorenç de Binixems
Església
Església del terme municipal d’Alaior (Menorca), antigament parròquia del sector de sa Tramuntana alaiorenca.
Fou erigida en el pariatge de Jaume II de Mallorca 1303 i tenia dins els seus límits la capella de Sant Salvador del Toro El 1565 la demarcació parroquial fou suprimida i annexada a Alaior, Maó i es Mercadal Un terratrèmol el 1654 destruí el temple, reedificat posteriorment i completat amb una porxada, suprimida en les modificacions del 1889
Portocarrero
Família noble castellana, originària de Portugal.
Fundada al s VIII, assolí la possessió de Porto Carrero, a Portugal, de la qual prengué el nom Un dels seus membres, Juan Rodríguez Portocarrero, emigrà a Castella, on rebé la senyoria de les tercias de Toro 1396 Els seus descendents foren marquesos de Castrillo i entroncaren, entre altres, amb les cases de Moguer, Villanueva del fresno i Medellín
tauromàquia
© Corel Professional Photos
Tauromàquia
Conjunt de regles i de convencions de la correguda de bou, d’origen castellà (corrida), que s’establiren a partir de la fi del s. XVII i que, successivament augmentades, regeixen a les places de toros de l’Estat espanyol i de diversos països de l’Amèrica Llatina.
El primer tractat del final del s XVII, d’autor desconegut, escrit en prosa i en vers, fa referència únicament al toreig a peu representa el declivi del toreig a cavall, a causa del progressiu abandó de l’aristocràcia, que tradicionalment el practicava, i de la preponderància creixent de les actuacions a peu, originàriament secundàries i reservades als patges, però que acabaren per esdevenir el centre de l’espectacle Es tracta d’un recull d’exercicis, tècniques i consells per a enfrontar-se amb el toro durant la correguda, considerada no pas com un art, sinó simplement com un…
l’Artiga de Lin
© Fototeca.cat
Santuari
Despoblat
Antic llogaret, despoblat i santuari de la Mare de Déu de l’Artiga de Lin
situats a l’esquerra del Joèu, dins el terme de les Bordes (Vall d’Aran).
El santuari és propietat dels pobles de Betlan, Aubèrt i Vilac La vall del Joèu o vall de l’Artiga de Lin , coberta de fagedes i avetoses, és una de les més visitades pel turisme pirinenc La part més baixa de la vall i tot el vessant esquerre fins poc més amunt del santuari és del terme de les Bordes, mentre que el vessant oposat d’aquest sector mitjà és del de Gausac la capçalera de la vall pertany al de Viella En aquesta capçalera, a 1 460 m d’altitud, s’estenen, a la confluència de les canals de Pomero que baixa del port de la Picada i d’Era Ribereta que baixa de coll de Tòro i del barranc…
Salado del Norte
Riu
Riu del centrenord de l’Argentina (uns 2 000 km).
Neix a l’extrem oriental de la puna argentina i manté una direcció general NW-SE desemboca, per la dreta, al Paraná, aigües avall de Santa Fe Es forma per la confluència de dos rius, Toro i Guachipes, que s’uneixen prop de Coronel Moldes Porta el nom de Pasaje o Juramento fins que arriba a la zona de salines de la plana
Ravello
Localitat
Localitat de la província de Salern, a la Campània, Itàlia, situada a la península de Sorrento i en un esplèndid emplaçament (315 m alt.) sobre la badia.
Conserva de l’antiga esplendor s XI-XIII una gran riquesa monumental, com l’església de San Giovanni del Toro amb una trona del s XII i la catedral, romànica magnífics ambó, trona i portes de bronze El Palazzo Rufolo, amb pati d’arcades encreuades, es troba en un parc que inspirà a Wagner el jardí encantat de Klingsor, del Parsifal
Fadrique Enríquez
Història
Mestre de Sant Jaume i senyor d’Haro, fill il·legítim d’Alfons XI de Castella amb Leonor de Guzmán.
Adelantado de la frontera, en fou exonerat pel seu germà Pere I, amb qui es reconcilià al cap de poc 1350 Amb el seu germà bessó Enric, s’uní amb Juan Alfonso de Alburquerque quan aquest es rebellà contra el rei Assetjat per aquest a Toro, s’hi reconcilià novament, i l’acompanyà en la guerra contra Aragó, on ocupà Jumilla, però el rei el féu assassinar a Sevilla
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina