Resultats de la cerca

S’inicià com a amateur a la Penya Ciclista Avant Sempre de Reus 1932-36 Un cop retirat, fundà la Penya Ciclista de Veterans de Reus i l’Agrupació de Veterans de la província de Tarragona Durant tretze anys dirigí l’equip amateur del Kelme Fou directiu del Club Ciclista Reus i el darrer president de la secció ciclista del Reus Deportiu Rebé la placa al mèrit ciclista de la Federació Catalana i la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1993 Entre el 1974 i el 2000 es disputà un trofeu que duia el seu nom

Fou campió d’Espanya i d’Europa de resistència i subcampió d’Espanya de velocitat en les categories de50 cc i 500 cc Un cop retirat, fundà el Grup Alesport SA, que edita les revistes Solo Moto , Solo Moto Off Road , Solo Moto 30 , Solo Scooter , Solo Auto 4x4 , Solo Monovolumen , Solo Bici , Solo Golf & Viajes , Solo Camión , Solo Nieve , Solo Snowboard , Solo Quad , Solo Furgo , i altres catàlegs de periodicitat anual També presideix el grup d’empreses RPM que participen en l’organització d’esdeveniments esportius com la Marató de Barcelona, les World Series by Renault, la Volta Ciclista…

S’inicià a l’Skating Club i després defensà la porteria del Club Patín i de la Unió Barcelona, club amb el qual fou campió d’Espanya 1945 Fitxà pel RCD Espanyol 1946-50 i guanyà quatre Campionats de Catalunya 1947-50 i tres d’Espanya 1947, 1948, 1949 El 1947 formà part de la primera selecció espanyola de la història, que fou tercera classificada en el Campionat del Món i d’Europa del mateix any, i el 1950 es proclamà subcampió del món abans de deixar l’equip estatal Finalitzà la seva etapa com a jugador en el FC Barcelona 1950-52, i es convertí en entrenador de l’equip blaugrana, amb el qual…

Iniciat en les activitats polítiques, fundà i dirigí a València, entre el 1906 i el 1909, el butlletí “València Nova” i els setmanaris “El Crit de la Pàtria” i “Renaiximent” El 1910 es traslladà a Sabadell, on promogué la creació del “Diari de Sabadell”, al capdavant del qual romangué sis anys El mateix any publicava a “L’Avenç” el recull de poemes Cordes vibrants Durant una llarga residència a Barcelona, interrompuda per un breu exili 1919-20, dirigí “La Publicidad”, animà una “Biblioteca Valenciana” i publicà la versió catalana de Flor de maig i La barraca de Blasco i Ibáñez La seva poesia…

Molts dels seus llibres tenen doble versió catalana i castellana A dos anys es traslladà a Barcelona amb la seva família, que visqué uns anys a les barraques de Montjuïc, i posteriorment es traslladà al grup de Cases Barates Eduard Aunós, al barri de Cantunis, d’on tragué gran part del material de la seva obra i on residí fins a la mort El 1939 hagué de deixar l’escola i començà a treballar en oficis diversos Autodidacte, començà a publicar els anys cinquanta, en què també s’inicià com a periodista Feu de la immigració a Catalunya dels anys 1950-70 matèria d’una literatura amb un clar esperit…

Iniciat en les activitats polítiques, fundà i dirigí a València, entre el 1906 i el 1909, el butlletí de la societat València Nova i els setmanaris “El Crit de la Pàtria” i “Renaiximent” Formà part del grup que, vinculat a aquestes plataformes, a partir del 1907 encetà un corrent crític i europeista que, tot i reconèixer el mestratge de la Renaixença, renovà la poesia i la feu avançar en la seva normalització El 1910 es traslladà a Sabadell, on promogué la creació del “Diari de Sabadell”, al capdavant del qual romangué fins el 1916 El mateix any 1910 publicà Cordes vibrants , un recull de…

Des del 1912 publicà poemes i narracions a “Avant”, “El Cuento delDiumenge”, El Progreso de Xàtiva, “Taula de Lletres Valencianess i “Las Provincias” El 1930 fou un dels fundadors de la collecció “Nostra Novella”, on publicà, entre d’altres, les narracions de to pupular Ninots de falla 1931 i el relat Els ulls de l’esperit 1930, d’imitació de registres romàntics Milità en la Joventut Nacionalista Republicana i fou conseller de l’Ajuntament de València durant la República Com a autor teatral, estrenà algunes obres escrites amb la collaboració del seu germà Miquel De la seva poesia, influïda…

Fill del fotoperiodista esportiu Francesc Alguersuari, s’inicià en la fotografia esportiva treballant en revistes i diaris com Mundo Deportivo i El Noticiero Universal El 1975 fundà, juntament amb el seu germà Jaume, la revista Solo Moto També fou fotògraf de la revista esportiva Match i collaborà en altres publicacions, com Guerin Sportivo , Don Balón , Once , Champion , El Periódico de Catalunya , Interviú , Mondia l, Geo i Primera Plana Treballà en La Vanguardia 1983-2007 El 1996, el Comitè Olímpic Internacional n’adquirí l’obra fotogràfica per al seu fons d’art de Lausana El seu fill…

Abans del 1936 havia publicat algunes narracions curtes i havia estrenat un parell de comèdies en collaboració amb el seu germà Miquel El 1942 edità l’opuscle Els sonets de la llar , el qual fou seguit per molts més, finalment aplegats en antologia en el volum Semprevives 1963, que responen a la concepció floralesca de la poesia segons el model de Teodor Llorente En castellà publicà diversos volums de cròniques i memòries

Dirigí, entre d’altres, la biblioteca particular del rei Alfons XIII i cofundà l’Associació Nacional d’Arxivers Bibliotecaris i Arqueòlegs, de la qual fou el primer director 1949 També dirigí l’Instituto Nacional de Bibliografía Nicolás Antonio i la revista d’aquest centre, Bibliografía Hispana Desenvolupà una important tasca com a director de la bilioteca del CSIC, des del 1915, organitzant, classificant i indexant els seus fons A proposta seva, el 1943 el CSIC adquirí la biblioteca i l’arxiu personals de Francisco Rodríguez Marín, polígraf i cervantista mort aquell mateix any…