Resultats de la cerca
Es mostren 41 resultats
Traiguera
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Maestrat, situat al N de la comarca, entre l’antic camí de la Sénia a Vinaròs, al N, i les muntanyes de la Bassota, al S.
El sector septentrional forma part del pla de la Sénia i és drenat pel riu Cérvol Hi ha 1 400 ha de terrenys muntanyencs improductius el 75% del terme 4 580 ha és cobert per conreus de secà oliveres, vinya, ametllers i cereals al regadiu hi ha 32 ha, dedicades a hortalisses Hi ha algunes indústries de ceràmica tradicional càntirs i gerres, amb característiques digitacions de manganès, bòbiles i fàbriques de gèneres de punt i confecció El 44% de la població activa treballa en el sector primari, el 42% en la indústria i en la construcció i el 13,5% en el sector de serveis La vila 1 656 h agl…
traiguera
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les gramínies, de 10 a 40 cm d’alçada, de fulles estretes, d’inflorescència curta i d’espícules ventrudes i aristades.
Es fa en prats secs, vores de camins, etc, a la regió mediterrània
La creu processional major de Traiguera, obra singular de Bernat Santalínea
Art gòtic
Els primers anys de la quinzena centúria, l’actual església parroquial de l’Assumpció de Traiguera Baix Maestrat, Castelló va gaudir de transformacions arquitectòniques significatives i, simultàniament, va enriquir el seu tresor litúrgic, en modernitzar-lo mitjançant les pautes del nou corrent internacional que impregnava les arts plàstiques a les ciutats de Barcelona i València Per aquest motiu, els jurats de la vila de Traiguera, en un moment de puixança econòmica i artística, desitjosos de contractar l’argenter més destacable d’aquell territori, es van decidir pel…
Tomàs Segarra i Vergés
Història
Militar
Militar i guerriller carlí.
El 1860 ingressà en l’exèrcit i més tard passà a la guàrdia civil el 1873 s’adherí a les forces carlines i lluità al Maestrat i al Matarranya contra el govern Més tard formà una partida pròpia que lluità pel Baix Ebre i el Baix Maestrat Assolí el grau de coronel
Vicent Ferrer
Cristianisme
Religiós dominicà.
Estudià a València i a Salamanca i fou professor de filosofia i teologia a València i qualificador del Sant Ofici És autor d’una Suma moral para examen de curas y confesores , que ha tingut diverses edicions, i d’altres obres en llatí sobre teologia i el pensament de Tomàs d’Aquino
Pere Labèrnia i Esteller
Filosofia
Lingüística i sociolingüística
Gramàtica
Lexicògraf, gramàtic i humanista.
Estudià al seminari de Tortosa i al de Barcelona, on des del 1828 fou professor d’humanitats És autor de diccionaris castellans i llatins, gramàtiques Ortografía de la lengua castellana , 1849 Gramática latina , 1852, preceptives i altres obres que han romàs inèdites com Observaciones acerca del estilo y diversos géneros y también sobre el lenguaje trópico y figurado , discurs d’ingrés a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, del 1837 L’Acadèmia afavorí la publicació de la seva obra més important, el Diccionari de la llengua catalana amb la correspondència castellana i llatina 1839, que…
,
Jaume Peyró i Dauder
Periodisme
Periodista.
Fundà El Tarraconense , dirigí El Tio Nelo 1862 i collaborà al Calendario Profético , El Radical i fou redactor de Los Dos Reinos 1864-66 Progressista, formà part d’una partida armada el 1868 i ocupà càrrecs burocràtics subalterns Escriví els miracles de sant Vicent Lo fanàtic de Traiguera 1863 i La veu del cel 1863
Jaume Peyró i Dauder
Literatura catalana
Poeta, autor teatral i periodista.
Fundà “El Tarraconense”, dirigí “El Tio Nello” 1862, collaborà al “Calendario Profético” i “El Radical” i fou redactor de “Los Dos Reinos” 1864-66 Afiliat al partit progressista, formà part d’una partida armada el 1868 i ocupà càrrecs burocràtics subalterns Escriví poemes costumistes i satírics i estrenà els miracles Lo fanàtic de Traiguera 1863 i La veu del cel 1863
batllia de Cervera
Història
Antiga comanda de l’orde de l’Hospital creada després de la conquesta catalana del 1233, la qual el 1317 passà a l’orde de Montesa.
Comprenia les viles de Cervera del Maestrat, Sant Mateu del Maestrat, Traiguera, Sant Jordi del Maestrat, Xert, Canet lo Roig, la Jana, el Carrascal, Rossell i Càlig, i fou governada per un lloctinent del mestre de Montesa, capità del Maestrat Vell de Montesa, que residia al palau que posseïa el mestre a Sant Mateu del Maestrat i que fou anomenat, per això, governador de Sant Mateu
parlament de Vinaròs
Història
Reunió de parlamentaris del Regne de València (1411) convocada per resoldre el problema successori de la corona catalanoaragonesa en extingir-se el Casal de Barcelona amb Martí I l’Humà.
Partidari de Jaume II d’Urgell, no aconseguí la participació dels antiurgellistes, que reuniren un parlament parallel a Traiguera Per posar fi a aquesta escissió i sota la pressió de les incursions militars castellanes dels partidaris de Ferran d’Antequera, en conjunció amb les dels Centelles al Regne de València Morvedre, els parlamentaris de Vinaròs sollicitaren, sense èxit, d’ésser admesos al parlament del Principat reunit a Tortosa Finalment, hagué de declinar les seves funcions en els compromissaris de Casp 1412 compromís de Casp