Resultats de la cerca

Interior esquerre que jugà al FC Barcelona 1934-36 procedent del Nacional de Montevideo Disputà 39 partits oficials, marcà 22 gols i fou finalista de Copa 1936 Fou vuit vegades internacional amb l’Uruguai i guanyà una Copa Amèrica 1935 També disputà tres partits amb la selecció catalana La Guerra Civil estroncà la seva trajectòria esportiva Com a entrenador, dirigí el FC Barcelona 1947-50 i guanyà dues Lligues 1948, 1949, una Copa Eva Duarte 1948 i una Copa Llatina 1949 Fou el seleccionador de l’Uruguai en una Copa del Món 1962

Residí durant molt de temps a Buenos Aires Fou notable, sobretot, la seva obra novellística, en la qual prengué una actitud d’observació i de denúncia de les contradiccions de la societat sud-americana i contraposà sovint el camp i la ciutat, des d’un angle de crítica social La carreta 1929, El paisano Aguilar 1934, El caballo y su sombra 1941, La luna se hizo agua 1944, La victoria no viene sola 1952, Corral abierto 1956 i Desembocadura 1958, són novelles, entre d’altres, que marquen un camí de politització progressiva i mostren les seves grans qualitats narratives Conreà també el conte, la…

El 1800 s’establí a Montevideo, on poc després, a la ciutat La Aguada, fundà el molí de farina El Oriental Es dedicà al comerç de farina i blat, productes dels quals fou proveïdor de les Malvines i, des del 1806, de la guarnició de la marina espanyola a Motevideo Creà una empresa filial a Buenos Aires i esdevingué propietari de vaixells que feien la carrera entre Amèrica i Espanya Malgrat la seva relació amb el líder independentista José Gervasio Artigas, participà en les lluites d’emancipació del virregnat del Riu de la Plata 1810-28 al costat de la metròpolis Amb Josep Grau, cunyat seu i un…

President del Reial Club Deportiu Espanyol 1918-19 Durant el seu mandat, el club acabà en segona posició en el Campionat de Catalunya També destacà com a futbolista internacional amb la selecció de l’Uruguai D’altra banda, el 1918 creà la secció d’atletisme del RCD Espanyol, i el 1919 organitzà el Campionat d’Espanya d’atletisme al camp del mateix club, al carrer de Muntaner Formà part del Consell Superior de la Federació Atlètica Catalana

De formació autodidàctica, aprengué a tocar el piano i compongué algunes cançons que tingueren anomenada a l’Uruguai i que músics professionals li escriviren, perquè Quijano no tenia els coneixements necessaris per a fer-ho Durant molt de temps se li atribuí l’autoria de l’himne de l’Uruguai, adoptat com a tal el 1845, l’autèntic compositor del qual fou Francisco José Debali Segons el musicòleg uruguaià L Ayestarán, Quijano és també autor d' El amante de Arlequín o Las estatuas vivas i Pastorella o la noche de Navidad , les partitures de les quals no s’han conservat

Extrem dret, a l’estiu del 1962 fitxà pel FC Barcelona procedent del Peñarol 1959-62 del seu país, i hi romangué fins el 1964 Disputà 16 partits de Lliga, en els quals marcà dos gols, i fou campió de la Copa 1963 Retornà a l’Amèrica del Sud per jugar amb el River Plate 1964-68, el Nacional 1969-1974, el Santiago Morning 1975 i el Defensor 1976 Al llarg de la seva carrera guanyà nou campionats de l'Uruguai 1958-61, 1969-72, 1976, la copa Libertadores 1960, 1961, 1971, la copa Intercontinental 1961, 1971 i la copa Interamericana 1972 Amb la selecció de l’Uruguai fou…

Davanter que jugà a l’Uruguai, l’Argentina, al Deportivo Alavés i al Real Murcia abans de fitxar pel Reial Club Deportiu Espanyol a mitja temporada 2008-09 Aconseguí el subcampionat de la Copa de la UEFA 2001 amb l’Alavés i l’ascens del Múrcia a primera divisió 2007

Estudià a la seva ciutat natal amb Ramón Ayestarán, Martín Sánchez i Atilio Rapat Debutà a tretze anys i el 1957 es presentà a Europa Estrenà a l’Uruguai el Concierto de Aranjuez , de J Rodrigo Interpretà peces del repertori guitarrístic universal, des d’autors anònims renaixentistes fins a H Villa-Lobos El 1967 s’establí a París, on enregistrà diverses obres El 1987 es presentà a Girona, en el marc dels Concerts d’Estiu de l’esmentada ciutat Formà duet amb el seu deixeble Turibio Santos

Germà de Joan Larrea i Espeso Com a militar, intervingué en la defensa de Buenos Aires durant les invasions angleses, integrat al Batalló de Voluntaris de Catalunya, amb el grau de tinent L’any 1812 s’incorporà com a ajudant major al regiment de granaders a cavall, el 1813 esdevingué capità del Batalló de Llibertats de Buenos Aires i el 1814 ascendí a sergent major i a comandant d’esquadró Arran del motí de Fontezuelas, fou desterrat, però el 1823 retornà a l’Argentina Recuperà les seves funcions i participà en la guerra contra el Brasil i, posteriorment, intervingué en la…

En arribar a Catalunya el 2006, s’afilià al Caiac Club Baix Llobregat, on ha desenvolupat la seva trajectòria esportiva En caiac de mar monoplaça ha estat tres cops campiona de Catalunya 2007, 2008, 2010, un cop subcampiona 2009 i un cop tercera 2006 Fou bronze als Jocs Nàutics Intercèltics i de l’Espai Atlàntic amb la selecció catalana 2009 En aigües braves, fou campiona de Catalunya de descens en K-1 2010 Competí al Mundial del 2010 amb l’Uruguai En aigües tranquilles, fou subcampiona de Catalunya d’hivern i tercera en K-1 2007-10 Compagina la competicó amb les tasques de…