Resultats de la cerca

De família noble, el 1625, malgrat la seva ceguesa, fou nomenat carillonista de la catedral d’Utrecht Tingué nombrosos deixebles i s’encarregà de la inspecció dels carillons i les campanes de diverses esglésies de la ciutat Fou un dels carillonistes més famosos del seu temps i introduí algunes millores tècniques en l’instrument per tal de millorar-ne la sonoritat En les seves investigacions trobà l’ajuda dels famosos fonedors de campanes François i Pieter Hemony, els quals portaren a la pràctica les seves idees i construïren carillons de gran puresa Com a compositor escriví una…

Començà amb poemes narratius a la manera de Byron, però és conegut per Camera Obscura 1839 i, en versió definitiva, 1854, publicat amb el pseudònim de Hildebrand , on recollí narracions que denoten, per la seva aguda observació i ironia, la influència de Dickens i dels humoristes anglesos També és autor dels texts morals Dichtwerken 1875-1900

Es doctorà en física teòrica el 1963 a la Universitat d’Utrecht, on fou professor de física a la Universitat d’Utrecht des de l’any 1966 fins al 1981, i a partir d’aquest any, ho fou a la Universitat de Michigan EUA, d’on fou professor emèrit 1997 L’any 1999 rebé el premi Nobel de física, conjuntament amb Gerardus’t Hooft , pels seus treballs sobre l’estructura quàntica de la interacció electrofeble Desenvoluparen el mètode de renormalització proposat per S Tomonga, J Scwinger i RP Feynman premi Nobel de física 1965, del qual milloraren la precisió dels càlculs…

Provinent d’una família calvinista, aprengué els rudiments de la música amb el seu pare La seva delicada salut -patia bronquitis asmàtica-, li impedí d’assistir a l’escola durant la seva infantesa i fou educat a casa Deixeble de D Wagenaar a Utrecht entre el 1911 i el 1916, posteriorment fou professor del Conservatori d’Amsterdam 1918-30 i del Conservatori de Rotterdam 1930-47, centre aquest darrer on deixà la seva empremta en compositors més joves, com ara R Escher, P Ketting o ThP Van Baaren Influït en les primeres obres per la música postromàntica i per l’impressionisme…

Estudià filosofia i teologia al seminari de Haaren i fou ordenat de sacerdot el 1912 A més, estudià musicologia 1915-17 amb G Adler a la Universitat de Viena, on es doctorà en aquesta especialitat Participà en diverses institucions musicals, com la Societat Internacional de Musicologia a Utrecht, que presidí del 1952 al 1955 Fou director de la Unió per a la història de la música dels Països Baixos 1934-57 Catedràtic d’història i teoria de la música a la Universitat de Utrecht 1928, feu una important contribució al desenvolupament de la musicologia als Països Baixos…

El seu nom autèntic és Christian-Emil-Marie Krüpper Collaborà amb Mondrian en la investigació de la pintura abstracta i en la creació de l’òrgan del neoplasticisme , la revista De Stijl 1917 Dissentí 1926 de Mondrian i publicà el manifest de l' elementarisme Amb Arp i Taeuber, decorà unes sales de ball a l’Aubette d’Estrasburg 1927, considerades com la seva obra més reeixida, malauradament destruïda Parallelament a la realització de la seva obra pictòrica Stedelijk Museum, Amsterdam, escriví una significativa obra teòrica Classique, Baroque, Moderne 1921, Grundbegriffe der neuen…

En aquesta ciutat construí el Palazzo Borghese avui Palazzo Rospigliosi, engrandit per Maderna, la façana de l’església de San Sebastiano i el Casino Borghese, actualment Galleria Borghese, la seva obra més important, que fou reformada al final del s XVIII

Fou un dels fundadors de la química agrícola, juntament amb Liebig i Boussingault Investigà també el metabolisme animal

Jesuïta 1588 i sacerdot 1599, ensenyà història de l’Església a Douai, a Saint-Omer i a Anvers El seu material hagiogràfic i la publicació des del 1607 de Fasti sanctorum serví de base a l’ulterior treball dels bollandistes Entre altres, publicà les Vitae Patrum 1615

Cresqué en un ambient familiar inestable A disset anys s'inicià com a model, i el 1973 guanyà el concurs de bellesa Miss TV Europe L'any 1974 protagonitzà Emmanuelle , pellícula dirigida per Just Jaeckin, amb la qual obtingué popularitat internacional i que la projectà com la representant d'un cinema eròtic poc explícit i amb una certa aurèola de refinament softcore Seguiren les seqüeles Emmanuelle L'antivierge 1975, de Francis Giacobetti, Goodbye Emmanuelle 1979, de François Leterrier, i Emmanuelle 4 1984 i Emmanuelle au 7ème ciel 1992, ambdues de Francis Leroi Generalment en el mateix…