Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Bernadí Vallmanya
Literatura catalana
Traductor i poeta.
Vida i obra Fou secretari de Serafí de Centelles-Riu-sec i Ximénez de Urrea, comte d’Oliva Participà en el certamen poètic celebrat a València el 1474 amb la composició Por ab gosar, ardiment e temor , considerada per la crítica plagi d’un poema del cavaller valencià Joan Guerau Les dues obres que se li atribueixen que figuren en el certamen immaculista de l’any 1486, i que foren recollides al volum de Les trobes en llaors de la Verge Maria , podrien correspondre en realitat a Antoni de Vallmanya Traduí al català, en un estil artificiós, diverses obres el Cordial de l’ànima 1495…
Bernadí Vallmanya
Literatura catalana
Traductor i poeta.
Fou secretari de Serafí de Centelles-Riu-sec i Ximénez de Urrea, comte d’Oliva Participà en el certamen poètic celebrat a València el 1474, i composicions seves foren recollides al volum de Les trobes en llaors de la Verge Maria Traduí al català, en un estil artificiós, diverses obres el Cordial de l’ànima 1495, a partir de la versió castellana de Gonzalo García de Santa María, Revelació de Sant Pau i la Cárcel de amor 1493 de Diego de San Pedro Aquesta última traducció fou reimpresa de nou el 1906 i el 1907 dins el Novellari català , de Miquel i Planas
Antoni de Vallmanya
Literatura catalana
Poeta.
Era notari Concorregué assíduament a concursos poètics així, el 1457 guanyà, amb una composició retòrica i poc original, la joia de desconeixença oferta pel cirurgià Martí Bellit al consistori de Barcelona, malgrat haver fet ell mateix la convocatòria d’aquest premi El 1474 encara participà en un altre certamen celebrat a València Se'n conserven en total més de vint composicions, la majoria adreçades a monges La més notable és l’anomenada Sort , feta en lloança de les monges de Valldonzella, en la qual són nombroses les referències mitològiques És autor també de diversos escondits, i…
Antoni de Vallmanya
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra Era notari de professió i coneixedor dels clàssics La seva producció literària consta de vint-i-quatre poesies, i se situa entre els anys 1454, aproximadament, i 1486, però amb un silenci de quinze anys entre el 1459 i el 1474, un altre de dotze anys entre el 1459 i el 1474, i un altre també de dotze anys entre la poesia del 1474 i les dues del 1486 Els temes de les seves composicions són, segons les rúbriques, queixes contra la fortuna, lamentacions contra l’amor, acusacions de desconeixença, tot això amb constants referències apersonatges mitològics i de l’antiguitat clàssica…
Francí Bussot
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra El seu veritable nom era Francí de Sitges Ciutadà de Barcelona, fou escrivent del mestre racional i reboster del rei 1458 Fou nomenat jutge per Joan Fogassot en el seu debat poètic amb Antoni Vallmanya entre el 1454 i el 1458 Fidel a Joan II, fou ennoblit després de la guerra i del 1473 al 1479 figurà com a promotor del consell del futur rei Ferran II Bibliografia Ferrando Francés, A 1983 Vegeu bibliografia
Obres e trobes
Literatura catalana
Títol factici del volum que recull els poemes presentats en el certamen marià celebrat a València el 1474 i potser imprès aquell mateix any, considerat el primer incunable dels Països Catalans.
Desenvolupament enciclopèdic L’únic exemplar conegut es conserva a la Biblioteca Universitària de València Manca de data i de nom d’impressor Té cinquanta-vuit fulls impresos Conté obres, entre d’altres, de J Fenollar, J Moreno, Francesc de Castellví, Joan Verdanxa, Roís de Corella, Lluís Alcanyís, Miquel Peres, Narcís Vinyoles, J Gassull, Lluís Garcia, Jeroni Motsó, Jaume Roig, Joan Llançol, Bernardí Vallmanya i Pere Bell, amb un total de quaranta poetes i quaranta-cinc poesies quaranta en català, quatre en castellà i una en toscà Bibliografia Ferrando Francés, A 1983 Vegeu…
Francí Bussot
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra El seu veritable nom era Francí de Sitges Ciutadà de Barcelona, fou escrivent del mestre racional i reboster del rei 1458 Fou nomenat jutge per Joan Fogassot en el seu debat poètic amb Antoni Vallmanya entre el 1454 i el 1458 Fidel a Joan II, fou ennoblit després de la guerra i del 1473 al 1479 figurà com a promotor del consell del futur rei Ferran II Bibliografia Ferrando Francés, A 1983 Els certàmens poètics valencians del segle XIV al XIX València, Institut de Literatura i Estudis Filològics / Institució Alfons el Magnànim / Diputació de València
Joan Fogassot
Literatura catalana
Poeta.
Fill d’un mercader de Barcelona, fou notari de la ciutat almenys del 1453 al 1474 El 1453, formant part d’una ambaixada de l’estament mercader, anà a la cort de Nàpols, i el 1460 i el 1462, també per resoldre afers comercials, a la cort del duc de Borgonya Participà en diversos debats poètics, en conjunt d’un escàs valor literari, amb Joan Berenguer de Masdovelles, Antoni Vallmanya, Pere Vilaspinosa i Francí Joan Poculull A més d’una dotzena de poesies de caràcter amorós, escriví diverses obres sobre temes d’actualitat, de les quals es destaquen una composició del cicle en pro de…
,
Cançoners medievals
Literatura catalana
Solen ser antologies de textos poètics i, més rarament, reculls de l’obra d’un sol poeta.
Als cançoners miscellanis es recullen dues menes d’obres d’una banda, les nascudes en el mateix ambient literari que ha compilat l’antologia, i de l’altra, un conjunt de peces més antigues, anteriors a la compilació, externes al context immediat del cercle promotor del cançoner El sistema de compilació d’aquestes antologies es pot descriure com una estratègia acumulativa guiada per uns criteris de gust i de moda en què la tria dona la mesura dels interessos literaris i culturals en un entorn i un moment donats La totalitat dels cançoners catalans antics foren inventariats per J Massó i…