Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
Bernadí Vallmanya
Literatura catalana
Traductor i poeta.
Vida i obra Fou secretari de Serafí de Centelles-Riu-sec i Ximénez de Urrea, comte d’Oliva Participà en el certamen poètic celebrat a València el 1474 amb la composició Por ab gosar, ardiment e temor , considerada per la crítica plagi d’un poema del cavaller valencià Joan Guerau Les dues obres que se li atribueixen que figuren en el certamen immaculista de l’any 1486, i que foren recollides al volum de Les trobes en llaors de la Verge Maria , podrien correspondre en realitat a Antoni de Vallmanya Traduí al català, en un estil artificiós, diverses obres el Cordial de l’ànima 1495…
Bernadí Vallmanya
Literatura catalana
Traductor i poeta.
Fou secretari de Serafí de Centelles-Riu-sec i Ximénez de Urrea, comte d’Oliva Participà en el certamen poètic celebrat a València el 1474, i composicions seves foren recollides al volum de Les trobes en llaors de la Verge Maria Traduí al català, en un estil artificiós, diverses obres el Cordial de l’ànima 1495, a partir de la versió castellana de Gonzalo García de Santa María, Revelació de Sant Pau i la Cárcel de amor 1493 de Diego de San Pedro Aquesta última traducció fou reimpresa de nou el 1906 i el 1907 dins el Novellari català , de Miquel i Planas
Antoni de Vallmanya
Literatura catalana
Poeta.
Era notari Concorregué assíduament a concursos poètics així, el 1457 guanyà, amb una composició retòrica i poc original, la joia de desconeixença oferta pel cirurgià Martí Bellit al consistori de Barcelona, malgrat haver fet ell mateix la convocatòria d’aquest premi El 1474 encara participà en un altre certamen celebrat a València Se'n conserven en total més de vint composicions, la majoria adreçades a monges La més notable és l’anomenada Sort , feta en lloança de les monges de Valldonzella, en la qual són nombroses les referències mitològiques És autor també de diversos escondits, i…
Antoni de Vallmanya
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra Era notari de professió i coneixedor dels clàssics La seva producció literària consta de vint-i-quatre poesies, i se situa entre els anys 1454, aproximadament, i 1486, però amb un silenci de quinze anys entre el 1459 i el 1474, un altre de dotze anys entre el 1459 i el 1474, i un altre també de dotze anys entre la poesia del 1474 i les dues del 1486 Els temes de les seves composicions són, segons les rúbriques, queixes contra la fortuna, lamentacions contra l’amor, acusacions de desconeixença, tot això amb constants referències apersonatges mitològics i de l’antiguitat clàssica…
Jaume Martí i Marvà
Música
Monjo benedictí de Montserrat, músic, literat i abat.
Vida Després d’uns anys d’estada a l’Escolania, on començà la seva formació, vestí l’hàbit monàstic el 1619 Aviat fou cridat a exercir càrrecs de govern que li impossibilitaren la seva dedicació a la música Fou predicador major, governador de les baronies del monestir, prior de Castellfollit de Riubregós Anoia, prior major de Santa María la Imperial d’Obarenes Burgos i abat de Montserrat durant un quadrienni 1645-49, al marge de les disposicions de la congregació de Valladolid a causa de la guerra dels Segadors, però amb el beneplàcit de Roma Sanejà l’economia del monestir, n’…
Jaume Martí i Marvà
Cristianisme
Monjo benedictí.
Abat de Montserrat 1645-49 Es formà a l’escolania de Montserrat i professà com a monjo el 1619 Fou nomenat predicador i, successivament, prior de Sant Pere dels Arquells Segarra, de Castellfollit de Riubregós Anoia i d’Obaneres Burgos El 1645, quan era governador de les baronies de l’abadiat, fou nomenat abat per un quadrienni, sense intervenció de la corona de Castella a causa de la guerra dels Segadors Restaurà l’abadia i en millorà els béns Autor d’un Memorial o tratado de los niños escolanes y seminario de Nuestra Señora de Montserrat Tolosa, 1650
Martí Bellit
Cirurgià d’ofici.
Fundà i subvencionà un premi de poesia, Joia de desconeixença 1457, que havia d’atorgar el Consistori de Barcelona a qui cantés millor el tema de la dama sense mercè El guanyà Antoni de Vallmanya
Diego de San Pedro
Literatura
Escriptor castellà.
Deu la seva fama a dues novelles sentimentals, el Tratado de amores de Arnaldo y Lucenda 1491 i sobretot la Cárcel de amor 1492, que assolí nombroses edicions durant els s XVI i XVII El 1793 fou editada la traducció catalana de Bernardí de Vallmanya Narra les desgràcies amoroses de Leriano i Laureola i el suïcidi del primer Escrita en part en forma epistolar, exercí influència sobre La Celestina
Francí Bussot
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra El seu veritable nom era Francí de Sitges Ciutadà de Barcelona, fou escrivent del mestre racional i reboster del rei 1458 Fou nomenat jutge per Joan Fogassot en el seu debat poètic amb Antoni Vallmanya entre el 1454 i el 1458 Fidel a Joan II, fou ennoblit després de la guerra i del 1473 al 1479 figurà com a promotor del consell del futur rei Ferran II Bibliografia Ferrando Francés, A 1983 Vegeu bibliografia
Gonzalo García de Santa María
Historiografia
Història del dret
Jurista i historiador, advocat de l’arquebisbe Alfons d’Aragó, jurat de la ciutat de Saragossa (1502) i lloctinent de justícia d’Aragó.
El 1510 obtingué llicència del bisbat i de la seva muller per fer-se cartoixà És autor d' Árbol de la sucesión de los reyes de Aragón, Serenissimi principis Joanis II aragonensis regis vita Saragossa sd, Madrid 1887 i Evangelios e epístolas de todo el año con sus exposiciones en romance 1484, collaborà en l’edició dels Fueros de Aragón y observancias del reino 1481-82 i traduí diverses obres piadoses, entre les quals De quattuor novissimis del Cartoixà 1491, versió castellana que serví de base a la catalana de Bernat Vallmanya 1495