Resultats de la cerca

Vida i obra Fill de Magí Verdaguer i Callís i germà de Màrius Verdaguer i Travesí Conegut com “don Xim”, fou professor de llengües i publicà mètodes d’estudi de l’anglès i del francès Escriví diversos articles a La Nostra Terra  i Almanac de les Lletres , que són, gràcies a l’humorisme i al rebuig dels tòpics postromantics i avantguardistes, una de les mostres més brillants de la prosa mallorquina d’abans del 1936 Autor d’una obra escrita majoritàriament en castellà, publicà Dues històries ferestes 1950, que, premiada als Jocs Florals de Perpinyà, inclou dues…

Vida Fill d’uns pagesos modests, el seu pare escrivia tanmateix amb fluïdesa El 1855 entrà al seminari de Vic, i entre el 1863 i el 1871 residí a Can Tona, masia del terme de Riudeperes, on compaginà els estudis de teologia amb l’ensenyança i les feines del camp Amb vint anys, el 1865, publicà el primer poema, Dos màrtirs de ma pàtria, i guanyà els primers premis als Jocs Florals de Barcelona La seva aparició, vestit de pagès, a la Sala de Cent creà una imatge pública que, en certs aspectes, coincidia amb la del bon sauvage rousseaunià i que produí una forta impressió en els medis culturals…

Format al Club Natació Barcelona a les ordres de Paulus Wildeboer que després el portà al Club Natació Sabadell i Jan Bas Stamm, fou doble campió d’Europa júnior 1982, 1983 En categoria absoluta, es proclamà tres vegades campió d’Espanya d’hivern dels 100 m papallona 1983, 1984, 1985

Participà en les oposicions a mestre de la capella d’Elx És autor d’obres religioses, responsoris, lamentacions i villancicos Entre aquests darrers es destaquen En los montes y en las brechas , dedicats a l’Assumpció, escrit l’any 1815, per a quatre veus i orquestra

Diplomat al Collegi de Teatre de Barcelona 2001-04, el 2001 cofundà la companyia El Nacional No Ens Vol, en tots els muntatges de la qual participà, i des del 2014 és membre fundador de La Kompanyia Lliure, adscrita al Teatre Lliure Ha actuat, entre moltes altres obres, a La síndrome de Bucay 2009, de Joan Gallart  La doble vida d’en John 2010, de Ray Cooney, dirigida per Àngel Llàcer  La revolució no serà tuitejada 2013, escrita i dirigida per Jordi Casanovas, Guillem Clua i Pau Miró  Frank V opereta d’una banca privada 2015, de Friedrich Dürrenmatt, sota la direcció de Josep Maria Mestres…

Nebot de Narcís Verdaguer i Callís  i germà de Joaquim Verdaguer i Travesí Es formà a Segòvia, on el seu pare, Magí Verdaguer i Callís , fou catedràtic d’institut Després passà a Mallorca, on publicà el 1908 una novella i un recull poètic Es llicencià en dret a Barcelona 1914, però no exercí Treballà a El Día Gráfico i La Vanguardia des del 1915, on Gaziel li encomanà la crítica literària Puig i Ferreter a Servitud el descriu amb el nom de Veguer Fundà la revista Mundo Ibérico 1927, relacionada amb el grup avantguardista del Ateneíllo de Hospitalet,…

Ha aconseguit multitud de medalles en competicions internacionals, entre les quals una plata en els Mundials a l’aire lliure 2011, plata en els Mundials en pista coberta 2006, or 2005, 2010, plata 2003, 2005 i bronze 2003 en Europeus, i plata en els Jocs Mediterranis 2005 Ha participat també en tres edicions dels Jocs Paralímpics Atenes 2004, Pequín 2008 i Londres 2012

En una primera etapa pertanyé al Club Natació Montjuïc des del 1983 i posteriorment passà al Club Natació Catalunya des del 1989 Especialista en estil lliure, fou campió de Catalunya de 100 m, 200 m, 400 m, 800 m i 1500 m, i en tres relleus En l’àmbit espanyol, guanyà onze títols entre el 1986 i el 1994, dels quals, nou foren a l’hivern sis en 200 m lliure, dos en 400 m i un en 1500 m i dos a l’estiu 200 m i 400 m Participà en els Jocs Olímpics de Seül 1988, en el Mundial 1986 i en l’Europeu 1985, 1987, 1989, 1991 i en els Jocs Mediterranis, on pujà al podi Guanyà vuit vegades la Copa Nadal,…

La temporada 1940-41 fou un dels porters del primer equip de futbol del Reial Club Deportiu Espanyol, però no jugà cap partit Uns quants anys després entrà a la junta directiva del club i el 1947 substituí Joan Antoni Samaranch com a delegat de la secció d’hoquei sobre patins Com a seleccionador estatal 1951-60 conquerí dos Mundials 1954, 1955 i tres Europeus 1954, 1955, 1957 Quan deixà la selecció fou nomenat vicepresident de la Federació Espanyola de Patinatge, que presidí 1961-66 Aquell mateix any substituí Samaranch com a representant de la Delegación Nacional de Educación Física y…

Format en l’equip del seu poble, amb el qual debutà a la màxima categoria el 1969, fitxà pel Futbol Club Barcelona 1974-77 i guanyà una Lliga 1977 i una Copa d’Espanya 1975 Posteriorment, jugà en el Cerdanyola Club d’Hoquei 1977-79, tornà al Sentmenat 1979-82, amb el qual fou subcampió de la Recopa d’Europa 1980, i acabà la seva trajectòria en el Club Hoquei Lloret 1982-85 Fou divuit vegades internacional amb la selecció espanyola absoluta, amb la qual obtingué el subcampionat mundial el 1974