Resultats de la cerca

Visqué a Sevilla del 1566 al 1602 Assolí un gran prestigi, i en la seva obra, perduda en la major part, segueix el manierisme propi del Renaixement avançat Són obres seves el sant Sebastià 1575 de Marchena, i la Verge 1579 de Trebujena Treballà també en el gran retaule de santa Maria, a l’església d’Arcos de la Frontera

Fill i deixeble de Francesc Peres i Gregori, passà a València, on fou deixeble de Vicent Gil Treballà al tabernacle de l’església parroquial de Santa Maria d’Alcoi, on collaborà amb el seu germà Francesc Hom li atribueix, en collaboració amb el seu pare, la Verge del Patrocini Alcoi, Santa Maria Era autor de la Santa Filomena del convent d’agustins destruïda el 1936 i el Senyor lligat a la columna , per a l’església dels Desemparats, també destruïda

Format a Llotja Fou premiat a exposicions de Barcelona i de Madrid, on el 1878 guanyà primera medalla a l’Exposició Nacional amb Verge mare actualment al Museo de Arte Moderno de Madrid, que és exponent de l’estètica natzarenista en el camp de l’escultura Des del 1878 fou professor de l’Escuela Especial de Pintura y Escultura de Madrid i des del 1899 acadèmic de San Fernando La seva producció se centrà en imatges religioses per a esglésies

Documentat entre el 1360 i el 1380 Per la seva tècnica sembla pertànyer a l’escola de retaules de pedra iniciada per Cascalls tríptic de pedra de la capella de Sant Pere de l’església de Sant Llorenç de Lleida, fundada per Pere Sagrassa 1318, retaule que costejà el seu successor del mateix nom i cognom D’estil similar és la coneguda Verge dels fillols , d’alabastre parròquia de Sant Llorenç, que sense cap mena de dubte presidí el retaule major de la Seu de Lleida i que és la seva obra cabdal 1366-80, de la qual resten alguns fragments en relleu

Autodidacta, estudià a l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona 1920 Treballà com a escultor de làpides a Tarragona i Tortosa i, posteriorment, per a una empresa romana com a escultor d’estàtues per a jardins i cementiris Emigrà a Buenos Aires l’any 1950, on s’installà i d’on retornà definitivament a Ulldecona, el 1964 De la seva extensa producció, destaquen la reproducció de la Verge de la Pietat d’Ulldecona 1939, destruïda el 1936, el Sagrat Cor de la façana de l'església de Montroig del Camp 1971 i un bust de Perón per a la Casa Rosada, entre d’altres

Deixeble d’Estanislau Cabanes a Terrassa i de Domènec Talarn a Barcelona, on fou alumne de Llotja Anà a ampliar estudis a Roma, on guanyà medalla d’argent a l’Accademia di San Luca De nou a Barcelona 1872, continuà treballant i anà aviat a Cauterets Bigorra, on sembla que fundà una acadèmia Participà en l’Exposición Nacional de Madrid del 1881 i realitzà una Allegoria del segle XIX per a les oficines de la companyia de ferrocarrils de París-Lió-Mediterrània Novament a Catalunya, féu diversos retrats i les imatges de Sant Josep i de la Verge del Roser per a la parroquial de…

Es formà a les acadèmies de Malines i Brusselles El seu estil escultòric, tributari de Rodin i de Bourdelle, es caracteritza per les superfícies aspres i per la instantaneïtat i el dinamisme de les actituds copsades en la figura — Verge folla inspirada en Isadora Duncan ballant, 1912 Museu d’Escultura a l’Aire Lliure, Anvers— Com a pintor, admirà Ensor, però això no el portà cap a l’expressionisme, sinó també a una plasmació d’imatges instantànies, les més conegudes de les quals són interiors amb figura, propers a Bonnard, però més enèrgics i vibrants i de base més…

Deixeble i gendre d’Esteve Sancho Guanyà accèssit de primer premi de dibuix i matemàtiques a la Societat Mallorquina 1779 Pintà la Immaculada Concepció i el Nom de Jesús parròquia de Porreres, la Beata Catalina Tomàs capella de l’església de Santa Magdalena, Immaculada amb sants 1806 Llubí, collecció particular, la capella de la beata Catalina Tomàs a l’església de Llucmajor, etc Com a escultor féu una Mare de Déu del Roser església de Porreres, la Verge Morta a Campos, etc Fill seu fou Miquel Torres i Sancho Palma, Mallorca 1797 — ~1885, escultor i pintor de l’ajuntament de…

Estudià dibuix i pintura i rebé la influència del dibuixant mataroní Manuel Cuyàs i Duran i de Ricard Opisso Havent-se iniciat en l’escultura pel seu compte, amplià estudis a Perusa Itàlia i més tard a Valldemossa Mallorca, amb l’escultor Joan Rebull Decantat definitivament per l’escultura, el 1962 feu la primera exposició individual Impulsà el cicle d’exposicions Volta a Catalunya d’un escultor 1976-83 Destaquen els nombrosos retrats i monuments dedicats a personatges illustres, entre els quals hi ha la sèrie 33 catalans Josep Pla 1976, Josep Vallverdú 1977,…

Deixeble a Barcelona de Josep Trulls i després, a Valls, de Lluís Bonifaç, que fou molt important per a la seva formació L’any 1770 ingressà al gremi d’escultors barcelonins, i dos anys després demanà d’ésser admès a l’Academia de San Fernando a Madrid, cosa que aconseguí el 1778 amb la presentació d’un baix relleu Quedava, així, lliure de les limitacions gremials, i al mateix temps el seu art accentuava encara l’orientació acadèmica Residí un quant temps a Olot, abans i durant la Guerra contra Napoleó La major part de les seves obres de talla s’han perdut, i moltes només són conegudes per…