Resultats de la cerca

Doctor en dret, representà el collegi d’advocats de Vic en el congrés de jurisconsults catalans del 1881 És autor de Lo nou còdic civil 1881, en el qual defensa el dret català Inicià la publicació d’uns Apuntes para un diccionario de catalanismos , inacabats, i fundà i dirigí, a Vic, la revista El Eco de la Montaña  1862-68

Formà part de l’Esbart i el Cercle Literari, de Vic 1871, i fou un dels fundadors de la Societat Arqueològica Vigatana 1882 i del Museu Arqueològic de Vic 1889, del qual fou el primer conservador El 1909 actuà com a mantenidor dels jocs florals de Barcelona, i publicà un recull de poesies el 1912 Traduí en vers català i conservant les tercines originals la Divina Comèdia , de Dant, i també Os Lusiadas , de Camões, i Jerusalem alliberada , de Tasso, que no han estat publicades

Firmava indistintament Homo bonus i Bonus homo Actuà a Vic i a Sant Cugat del Vallès vers la fi del segle X, on redactà alguns documents importants en diversos tipus d’escriptura carolina elegant i ornada Estigué almenys des del 988 al servei successiu dels comtes Borrell i Ramon Borrell de Barcelona com a notari Els seus coneixements jurídics li permeteren la compilació del Liber iudicum popularis , basat gairebé exclusivament en el codi legal visigot, amb un pròleg i apèndixs interessants, entre els quals un cronicó dels reis visigots i francs que acaba amb l’adveniment dels…

Publicà Apuntes sobre el derecho en Cataluña 1841 i Biografía del DrDJaime Balmes 1848

Collaborà al Diccionario geográfico universal editat per A Bergnes de las Casas És autor de Recuerdo histórico de la carretera de Barcelona a Vic 1846, ampliat el 1849 Pertangué al Cercle Literari de Vic

Jurista, publicà, entre altres, l’assaig Concepte del regionalisme dintre la unitat de la pàtria 1888 i el recull d’elegies Encarnació 1897 Fou un dels fundadors de l’Esbart de Vic

Fundà, amb Oriol Anguera de Sojo, la Unió Jurídica de Catalunya Representà Catalunya en congressos de minories nacionals Cofundador 1930 i director del Diari de Vic , formà part del consell del Partit Catalanista Republicà

Participà en la insurrecció de Vic contra Felip V de Castella 1705 Fou magistrat de l’audiència creada a Barcelona pel primer Carles III Quan els seus fills Joan Baptista i Josep Anton desertaren juliol del 1714, ell romangué a la ciutat assetjada Li foren segrestats els béns per Felip V

Estudià al seminari de Vic, des d’on participà en les activitats tardanes de l’Esbart de Vic, en les del Círcol Literari continuadament fins el 1891 i en les de la Joventut Catòlica, i hi fundà la revista quinzenal  L’Almogàver 1882 L’any següent deixà la carrera eclesiàstica i se n’anà a Barcelona, on estudià dret a la Universitat de Barcelona s’hi llicencià el 1892 i feu de corresponsal del setmanari vigatà La Veu del Montserrat , on també publicà poemes Collaborà a La Renaixença i a La Illustració Catalana  El seu cosí Jacint Verdaguer el recomanà per fer de…

Fill de Pera Roitg i Sibilia Callis, senyora útil del mas el Callís d’Orís Osona, on probablement nasqué malgrat que el costum el fa de Vic, potser perquè ell deia que era vigatà, ja fos perquè visqué en aquella ciutat o perquè probablement ningú hagués sabut on era el petit llogarret d’Orís Estudià dret  a la Universitat de Tolosa  de Llenguadoc i a Lleida, on es doctorà Exercí d’advocat a Tolosa de Llenguadoc i, a Catalunya, a Vic i a Barcelona durant trenta anys Fou conseller i advocat fiscal dels reis Martí I, Ferran I, que l’armà cavaller, i Alfons IV de…