Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Federació Catalana d’Handbol
Federació Catalana d’Handbol
Handbol
Organisme rector de l’handbol a Catalunya.
Es fundà el 1941, com a Federació Regional de Catalunya, i es refundà el 1982 El primer president oficial fou Pere Sust, però el primer que exercí realment el càrrec fou Josep Maria Farré 1943-49 El 1955, sota la presidència de José María Ceballos 1950-56, la responsabilitat de coordinar les activitats de l’handbol a Catalunya passà a mans de les delegacions provincials de la federació espanyola a Barcelona, Girona, Tarragona –creada un any més tard– i Lleida La delegació de Barcelona exercí oficiosament molts anys com a federació catalana Presidents de la Federació Catalana d’Handbol Els…
Reial Club de Tennis Barcelona-1899
© Fototeca.cat
Tennis
Club de tennis de Barcelona.
Fou fundat l’any 1899 amb el nom de Barcelona Lawn Tennis Club per ciutadans anglesos residents a Barcelona, entre els quals hi havia Kendall Park o els germans Witty Fou el primer club de tennis de l’Estat i un dels principals impulsors del I Concurs Internacional de Lawn-Tennis 1903 i de l’Associació de Lawn Tennis de Barcelona 1904 L’any 1905 es fusionà amb el Catalunya Lawn-Tennis Club tot i que mantingué el nom original El 1913 la Casa Reial li concedí el títol de reial i adoptà ja la denominació actual Deu anys després collaborà en l’organització dels Campionats del Món de Tennis en…
,
alpinisme
Enciclopèdia Catalana
Alpinisme
Activitat esportiva relacionada amb l’excursionisme que consisteix a fer ascensions a les muntanyes, normalment per vies de dificultat variable que requereixen equipament específic a més de tècniques de progressió i seguretat determinades.
El seu nom deriva de l’afició que es desenvolupà al massís dels Alps a partir del final del segle XVIII i durant el XIX, vinculada en part al desig de coneixement científic impulsat per investigadors com Horace-Bénédict de Saussure, que el 1787 feu la segona ascensió al Mont Blanc, després d’haver promocionat la primera, realitzada per Jacques Balmat i el doctor Michel-Gabriel Paccard 1786 Durant la primera meitat del segle XIX es conqueriren els cims d’accés més fàcil, i a partir dels anys cinquanta d’aquella centúria es començaren a fundar els primers clubs alpins Alpin Club 1857,…
surf
xxx
Altres esports nàutics
Esport nàutic consistent a planar sobre les onades mantenint l’equilibri amb una planxa de fusta, suro o qualsevol altre material.
El surfista s’estira sobre la planxa i rema amb els braços fins a agafar l’onada i quan sent que ja el porta deixa de remar i d’un salt es posa dret a sobre la planxa, intentant mantenir-se dempeus el màxim temps possible i fent girs per no perdre l’onada abans que aquesta es mori Segons la llargada de la planxa utilitzada, es distingeix el longboard planxes de més de 273 cm i el shortboard més curtes De manera extraordinària també es practica el surf ajudat per una moto d’aigua en onades molt grans, quan la velocitat de l’aigua és massa elevada perquè el surfista pugui agafar l’onada…
hoquei sobre patins
AF CEC
Hoquei sobre patins
Esport de pilota practicat entre dos equips de cinc jugadors, un d’ells porter, que es desplacen sobre uns patins de quatre rodes col·locades en dos eixos transversals i que consisteix a introduir una bola impulsada per un pal acabat en forma corbada, anomenat estic, dintre d’una porteria.
La pista de joc, de superfície llisa, té forma rectangular habitualment 40 x 20 m i la delimiten unes tanques de poc més d’un metre d’alçària L’hoquei sobre patins modern nasqué al final del segle XIX a Anglaterra, on hi havia moltes pistes de fusta per a patinar sobre rodes, que s’havien posat de moda en algunes ciutats europees com Londres, París o Berlín, i també als Estats Units El seu origen és el rink polo o roller polo , un primitiu hoquei sobre patins que segons algunes fonts sorgí quan l’anglès Edward Crawford, en tornar d’un viatge a Chicago i conèixer l’hoquei sobre gel, portà…
boxa
Federació Catalana de Boxa
Boxa
Esport de combat, practicat en un ring, que es basa en la utilització reglamentària dels punys contra un adversari en accions combinades d’atac i de defensa.
Els combats es disputen sobre un quadrilàter limitat per dotze cordes La direcció del combat i la decisió respecte al guanyador recauen en un àrbitre, que és assistit algunes vegades per un nombre variable de jutges Els combats es divideixen en una sèrie de represes d’uns tres minuts de durada La victòria pot ésser obtinguda per punts, per knock-out KO, per desqualificació, per abandó o per inferioritat del contrari Per a la puntuació dels púgils es tenen en compte els atacs efectius amb totes dues mans, la defensa, la tècnica en general, la potència dels cops, la resistència física i la…