Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
Vixnu
Mitologia
Divinitat del panteó hindú.
En l’antiga religió vèdica és relacionat amb Indra i té caràcters còsmics i solars En l’hinduisme clàssic, a partir del Mahābhārata , representa el principi conservador en la Trimurti i constitueix la divinitat suprema vixnuisme , adorada sobretot en els seus dos principals avatara , Rāma i Krixna
avatar
Hinduisme
Descens d’una deïtat a la terra i la seva encarnació en un home o un animal.
La doctrina de les encarnacions periòdiques dels déus es desenrotlla sobretot en la teologia de Vixnu, de la qual es compten fins a 10 encarnacions
Aditi
Mitologia
Deessa vèdica, personificació de l’extensió universal i infinita, sostenidora del cel i de l’existència, i nodridora de la terra.
El seu nom significa, en sànscrit, ‘la illimitada’ La seva antítesi sembla que és la deessa Diti Relacionada en diverses fonts com a mare o bé com a esposa amb Vixnu, és anomenada Devamātṛi la mare dels déus i, especialment, mare dels Āditya
Amber
© X. Pintanel
Ciutat
Ciutat de l’estat de Rājasthān, Índia.
Conquerida pels rajputs cap al s XII, fou capital de la Rajputana fins a ésser substituïda per Jaypur el 1728 Actualment és deshabitada Conserva molts monuments, entre els quals el palau de Man Singh i el temple de Vixnu, decorats amb mosaics i escultures de marbre
Āditya
Mitologia
Divinitat celestial vèdica.
Originalment eren set i després hom amplià el nombre a vuit i, finalment, a dotze aquest nombre corresponia als signes del zodíac Eren filles d’Aditi i regides per Varuṇa Personificaven, com la seva mare, l’extensió infinita Comprenen, segons diverses fonts el sol amb diferents noms i els déus Indra, Vixnu, Mitra, etc
Purāna
Grup d’escrits sànscrits del s VI al XVI.
Ocupen un segon lloc després dels escrits èpics Mahābhārata Rāmāyaṇa i formen part, no pas de la revelació ṣruti , sinó de la tradició smṛti N'hi ha 18 d’importants i un gran nombre de petits upapurāna , els quals, tot i haver estat aplegats tardanament, contenen materials antics que en justifiquen el nom ‘antic’ Sobresurten el Viṣṇu Purāna i el Bhagavata Purāna entre els sis referits a Vixnu, Skanda Purāna entre els sis referits a Xiva i Markandeya Purāna entre els sis referits a Brahmā
Krixna
Vuitena encarnació (avatar) de Vixnu.
Les fonts bàsiques del seu culte són el Mahābhārata i el Bhagavad-Gīta Inicialment representat com un heroi alliberador, la seva figura fou ornada d’un misticisme pastoral amb elements eròtics sublimats i acabà esdevenint, com a salvador universal i enemic de tot mal, real i mític, la deïtat més popular i reverenciada del panteó hindú
Angkor
© Fototeca.cat
Ciutat antiga
Antiga ciutat de Cambodja, a la província de Siĕmréab, al N del llac Tônlé Sab.
Fundada al començament del segle IX per Jayavarman II, a final del segle fou traslladada per Yaçovarman I a Yaçodropura sobre el lloc de l’actual Angkor Capital del regne khmer fins a la conquesta dels thai el 1431, Angkor, envaïda per la jungla i oblidada, no fou descoberta fins al segle XIX A partir d’aleshores esdevingué un important centre d’estudis per a l’escola francesa d’Extrem Orient Cedida per Siam a Cambodja el 1907, Angkor pertangué a Tailàndia del 1941 al 1946, que passà definitivament a Cambodja Conserva restes dels edificis més importants de l’època khmer, els quals, al llarg…
vixnuisme
Hinduisme
Forma de l’hinduisme centrada en el culte a Vixnu com a divinitat suprema i a les seves encarnacions principals, Rāma i Krixna.
D’origen obscur, com la mateixa bhakti, és difós per tot el nord de l’Índia i engloba nombroses sectes filosòfiques, sobretot el viśiṣṭadvaita de Rāmānuja i el dualisme dvaita de Madhva, les formes devocionals de Śrinivāsa del país tàmil i del Sahajīya, de gran influència tàntrica Ha tingut místics i poetes famosos, com Rāmānanda, Kabīr, Vallabha, Surdas, Tulsīdās, Tukaram, etc
Xiva
© iStockphoto.com/Ferenc Cegled
Mitologia
Déu del sacrifi de la mitologia índia, que en l’hinduisme clàssic constitueix, amb Brahmā i Vixnu, la Trimurti: n’és l’aspecte destructor.
Els orígens del seu culte són obscurs i, malgrat un possible culte preari a un arquetip de Xiva, no sembla que derivi directament del culte vèdic de Rudra Identificat amb el temps destructor, la seva personalitat està en connexió amb la dansa còsmica i amb la reencarnació saṃsāra , amb el ioga , amb el cultes fàllics , etc El seu símbol és, sobretot, el língam forma fàllica, que, juntament amb el ioni forma de matriu, es troba al sancta sanctorum dels temples xivaïtes Les seves energies regeneradores estan personificades en nombroses deesses anomenades Śakti Hom sol representar-lo amb un…