Resultats de la cerca
Es mostren 747 resultats
Museu de l’Almodí
© Museu de l’Almodí
Museu
Museu situat a l’edifici del gòtic tardà de l’Almodí i a la contigua duana de mercaderies de Xàtiva.
És la continuació de l’antic Museu Municipal d’Arqueologia i Belles Arts fundat el 1919 En arqueologia, a part les obres ibèriques i romanes, cal destacar una pica islàmica i els arcs del palau de Pinohermoso Les colleccions d’art van des de la pintura sobre taula del segle XV fins a obres actuals També hi ha una bona sèrie d’escultura i una altra de gravats
Hug Roger III de Pallars
Història
Darrer comte de Pallars Sobirà (1451-91), fill d’Arnau Roger IV i de Joana de Cardona.
Es casà amb Caterina, filla del prohom rossellonès Felip d’Albert El 1461 formà part de l’ambaixada que reclamà de Joan II la llibertat de Carles de Viana, i del Consell del Principat, i estigué en pugna amb el seu oncle Joan Ramon Folc III de Cardona, comte de Prades El 1462, com a cap militar suprem del Principat, combaté els remences, assetjà la reina Joana Enríquez i l’infant Ferran a la Força de Girona i defensà Barcelona Fou diputat del general en 1464-67, caigué presoner de Joan II el 1466, fou alliberat el 1470 i prosseguí la lluita fins a la capitulació de Pedralbes, de la qual fou…
Jaume Villanueva i Astengo
Història
Erudit.
Estudià humanitats amb el seu germà Joaquim Llorenç, i després d’ingressar en l’orde dominicà completà els seus estudis d’arts i teologia al convent de Sant Domènec de València La seva activitat en el camp intellectual i en el polític apareix vinculada a la del seu germà Així, el 1802, mentre Joaquim Llorenç preparava una història dogmàtica dels antics ritus i cerimònies de l’església hispànica, el ministre Pedro Ceballos li encomanà la recerca i la còpia de documents i còdexs conservats a les catedrals i les comunitats religioses Inicià, per a això, el seu viatge per Xàtiva,…
Bernat de Sarrià
Història
Alt funcionari reial.
Fill de Vidal de Sarrià Inicià la carrera al servei d’Alfons II de Catalunya-Aragó i el 1286, a 20 anys, dugué a terme una sèrie d’incursions contra els angevins a Sicília i Calàbria i fins a Nàpols Conquerí les illes de Capri i Pròixida, i atacà i incendià Astura Com a recompensa rebé possessions importants al Regne de València, com Castell de Castells i Callosa d’en Sarrià Marina Baixa veí de Roger de Lloria, estigué en litigi amb ell Al servei de Jaume II i com a almirall d’Aragó nomenat a Roma el 1296, on havia acompanyat el rei, reprimí els corsaris a Àfrica El mateix any, tanmateix, el…
Joaquim Llorenç Villanueva i Astengo
© Fototeca.cat
Història
Literatura
Cristianisme
Política
Eclesiàstic, escriptor i polític.
Estudià teologia a la Universitat de València, i el 1777 fou nomenat canonge de la catedral d’Oriola i catedràtic de filosofia del seminari d’aquella ciutat El 1780 anà a Madrid, i l’any següent aconseguí una canongia a l’església de San Isidro Aquell mateix any obtingué una càtedra al seminari de Salamanca L’any 1785 tornà a Madrid, en ésser nomenat capellà d’honor i predicador del rei Carles III, i des del 1788 fou canonge de la catedral de Conca En aquest període es relacionà amb els cercles intellectuals illustrats, i el seu pensament evolucionà cap a plantejaments crítics, que li…
Joaquim Llorenç Villanueva i Astengo
Historiografia catalana
Eclesiàstic, escriptor i polític.
Vida i obra Després de cursar els estudis primaris a la seva ciutat natal, el 1769 es traslladà a València i ingressà en la universitat, on estudià a la Facultat d’Arts El 1771 obtingué el títol de batxiller en filosofia Tingué com a professors Joan Baptista Munyós i Josep Matamoros Respecte del primer sempre recordà el seu excellent magisteri, i el fet que li mostrà el millor de la filosofia moderna, no sols a la universitat, sinó també a l’acadèmia que regentava privadament El rebuig de l’escolasticisme, la seva tendència antisuarista i l’adhesió a la filosofia eclèctica foren algunes de…
Jaume Villanueva i Astengo
Literatura catalana
Erudit i paleògraf.
Vida i obra Estudià humanitats a Xàtiva i ingressà en l’orde dominicà completà els estudis d’arts i teologia al convent de Sant Domènec de València La seva activitat en el camp intellectual i en el polític apareix vinculada a la del seu germà Joaquim Llorenç Així, el 1802, mentre aquest preparava una història dels antics ritus i cerimònies de l’església hispànica, per ordre reial se li encomanà la recerca i la còpia de documents i còdexs conservats als arxius eclesiàstics Viatjà per terres valencianes i catalanes entre el 1803 i el 1808 Després circulà per Madrid, el País…
Papers de la Costera
Historiografia catalana
Publicació de l’Associació d’Amics de la Costera, entitat cultural amb seu a Xàtiva.
La revista, de la qual s’han publicat dotze números, nasqué l’any 1981 com a butlletí semestral de l’esmentada associació Aviat es convertí en una publicació periòdica que comptà amb el suport econòmic de la Diputació Provincial de València, la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència de la Generalitat Valenciana i l’Ajuntament de Xàtiva Ha estat dirigida en successives etapes per Germà Ramírez Aledón i Joaquim Corts, i coordinada per un consell assessor format per historiadors i estudiosos de la comarca i professionals de l’ensenyament com ara JJ Antolí, A Boluda, S Garrido, A…
Sorió
Llogaret
Llogaret del municipi de Xàtiva (Costera), al nord de la ciutat, a l’esquerra del riu Cànyoles.
La seva església la Mare de Déu de la Llet depèn de la parròquia de la Llosa de Ranes El 1335 fou desmembrada de Xàtiva i esdevingué rectoria de moriscs Pertanyia als Sanç, i el 1609 tenia 20 focs de moriscs Després passà a la jurisdicció del convent franciscà de Xàtiva Fou agregat a Xàtiva el 1845
Cendres de juny
Historiografia catalana
Revista publicada per l’Institut d’Estudis Germans Villanueva de Xàtiva, entitat creada el 1993, per canalitzar aspiracions i inquietuds de diversos sectors socioculturals de Xàtiva i la seva comarca, la Costera, en pro de la cultura i del coneixement del passat històric.
De vida efímera, només n’aparegueren dos números, el primer el 1994 i el segon, l’any següent El títol poètic de la publicació evoca la crema de la ciutat de Xàtiva a mans de tropes borbòniques francoespanyoles, al mes de juny del 1707 durant la guerra de Successió La revista, escrita íntegrament en català, fou dirigida per un equip de redacció format per Joan Alonso, Isaïes Blesa Duet i Vicent Ribes Iborra I per una comissió integrada per Joaquim Corts, Vicent Pons Alòs, Germà Ramírez i Agustí Ventura i Conejero En els dos números de la revista es recullen 18 articles…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina