Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Xestalgar
Municipi
Municipi dels Serrans, a l’àrea de llengua castellana del País Valencià.
És situat a la part oriental de la comarca, a la sortida del Túria dels encaixaments a través dels quals travessa la comarca, en una posició de transició cap al Camp de Túria Per sobre la vall del riu s’alcen encara muntanyes, sobretot cap al S, al límit amb la Foia de Bunyol L’àrea no conreada ocupa 4 800 ha 75% del total, amb predomini del matollar 3 500 ha sobre l’àrea forestal 1 200 ha El conreu ocupa 1 300 ha de secà i 200 de reg a les proximitats del riu El secà és dedicat a cereals i sobretot a garrofers, oliveres i vinya 100 ha, mentre que el regadiu ho és a hortalisses, blat de moro…
comtat de Xestalgar
Història
Títol concedit el 1628 a Baltasar de Montpalau i Ferrer, senyor de Sanç i de Sot de Xera, cavaller de Calatrava.
Passà als Montsoriu, als Escrivà d’Íxer, comtes d’Alcúdia, als Castellví, comtes de Carlet, als Català de Valeriola, als Frígola i als Saavedra
Onofre Escrivà d’Íxer i de Montpalau
Història
Literatura
Erudit i poeta valencià.
Comte de l’Alcúdia i comte consort de Xestalgar, baró de Xaló i de Gata i senyor de Ressalany Fill de Gonçal Escrivà d’Íxer, primer comte de l’Alcúdia L’any 1685 fundà una acadèmia historicoliterària, que tingué els seus actes solemnes al palau reial de València editats els del 1669 i el 1680 Publicà, anònima, l’obra d’erudició vària Clarín de la fama 1683 i deixà inèdits un munt de manuscrits d’història, de política i de poesia
Antoni Gilabert i Fornes
Arquitectura
Arquitecte.
Traslladat a València amb la seva família, estudià amb TVTosca i treballà com a aparellador amb el seu cunyat Felip Rubio, fundador de l’Acadèmia de Sant Carles, on ell mateix esdevingué catedràtic d’arquitectura 1768 És el típic representant del període de transició cap al neoclassicisme En 1758-60, fonamentalment a les façanes de la Duana, acusà la manera acadèmica de Tosca En 1772-81 remodelà la capella de Sant Vicent Ferrer al convent de Sant Domènec de València, on assolí el seu punt màxim en el tractament barroc dels efectes lumínics Féu la seva obra més important amb posterioritat al…
el Túria
© Fototeca.cat
Riu
Riu mediterrani de la península Ibèrica que neix a la Serralada Ibèrica, a la mola de San Juan (Aragó), amb el nom de Guadalaviar, en els terrenys calcaris de l’era secundària, i desemboca a la mar al grau de València.
Al poble de Guadalaviar, a l’estiu, resta reduït al seu curs subalvi però ja a Villar del Cobo té un curs permanent Des d’allí continua a llevant travessant les estructures ponentines de la indicada serralada per Albarrasí i s’encaixa per epigènia en el seu nucli paleozoic En aquest sector és embassat al pantà d’El Arquillo de San Blas, construït el 1960, de 21,9 hm 3 , utilitzat en regatges i abastament Tot seguit penetra en la depressió miocènica de Terol i, a la ciutat, rep el riu d’Alfambra, que ve de la serra de Gúdar, i porta 1,5 m 3 /s Amb aquesta confluència el Túria assoleix el cabal…
Escrivà
Llinatge d’oficials reials, després generosos, cavallers, homes de lletres i dignataris, establert al Regne de València en temps de la conquesta.
Devien provenir del Rosselló o de Lleida Apareix com a estirp documentada Guillem Escrivà mort en 1256-59, senyor de Patraix per donació del rei i notari reial 1227-51 Dels seus fills, Guillemó fundà la línia dels senyors de l’escrivania de València, i Arnau Escrivà mort el 1275 fou senyor de Patraix, i sembla identificable amb un jurat de València 1268 i batlle del regne 1270-75 Fou pare d’Andreu Guillem, fundador de la línia dels senyors d’Agres, i de l’hereu Guillem Escrivà , senyor de la baronia de Patraix mort després del 1269, que degué ésser el pare dels Escrivà, després Escrivà de…