Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
Antifont
Filosofia
Sofista grec.
Hom no coneix gairebé res de la seva vida i sovint ha estat confós amb l’orador, però a diferència d’aquest era de conviccions democràtiques i hostil a la idea de la Providència Atacà les concepcions idealistes de Gòrgies tot defensant l’abast ontològic de la percepció i el pensament
irracionalisme
Filosofia
Conjunt de tendències de pensament prou diverses.
Propugnen adés la irracionalitat del real —en el sentit que en fan quelcom d’inaccessible, totalment o parcialment, a la comprensió racional, o estrany a la raó, com és ara un impuls vital—, adés que l’objecte de la fe no és a l’abast de la raó, adés el refús d’un coneixement conceptual a favor d’una altra potència cognoscitiva, com, per exemple, el sentiment
filosofia
Filosofia
Reflexió crítica sistematitzada sobre els fonaments, els límits i les orientacions d’una ciència o un àmbit del saber particulars.
Bé que hom pot reflexionar filosòficament sobre qualsevol aspecte o qualsevol sector de l’experiència humana i del saber científic sobre aquesta, tradicionalment l’abast d’aquesta reflexió ha restat limitat a uns camps determinats del coneixement i de la realitat En tal sentit cal destacar la filosofia de la història, la filosofia del dret, la filosofia de la ciència i la filosofia de la religió Hom parla també de filosofia social en el sentit de la filosofia de la societat i àdhuc de la sociologia
Robert Owen
© Fototeca.cat
Filosofia
Història
Economia
Pensador socialista gal·lès, les idees del qual influïren el moviment obrer britànic a la primeria del s XIX.
Propietari d’una fàbrica tèxtil de Manchester, fundà una colònia industrial modèlica a New Lanark Recollí les seves reflexions sobre aquest experiment a Report on the County of Lanark 1824, on denuncià radicalment les conseqüències socials del liberalisme econòmic i descriví una societat ideal que, segons ell, havia de fonamentar-se en petites comunitats on les màquines fossin subordinades als homes i on tothom compartís els fruits del treball Tot i que les comunitats autogestionàries que ajudà a crear a la Gran Bretanya i a Amèrica fracassaren, les seves idees i els seus objectius foren…
naturalisme
Filosofia
Actitud o doctrina filosòfica que no admet res d’exterior o de superior a la natura, com a conjunt de la realitat existent, i que, consegüentment, intenta de comprendre totes les coses segons les lleis naturals, sense recurs a cap principi transcendent.
Cal distingir el naturalisme del racionalisme, al qual sol oposar-se en tant que no accepta una concepció simplement essencialista i fixista del real hom pot tipificar el naturalisme modern entorn de categories com les d’esdeveniment, procés, qualitat i relació, ans sol inclinar-se cap a un cert evolucionisme Bé que el naturalisme, per definició, s’oposa a tot el que sigui sobrenatural, això no vol dir que s’oposi a l’espiritual, i en aquest sentit cal distingir-lo també del pur positivisme els corrents més actuals del naturalisme accepten, així, el que pugui ésser efectivament vàlid en la…
analogia de l’ens
Filosofia
Doctrina escolàstica.
Estableix analogia com a condició de possibilitat per a determinar, racionalment, la relació entre Déu i les creatures, en el sentit que, en aplicar a un i a les altres el concepte d’ésser, hom afirma una certa semblança entre ells per tal d’evitar l’equivocitat i, alhora, una radical diferència en la manera de realitzar-se aquest concepte en el diví i en el creat per tal d’evitar la univocitat Bé que hom hi parteix de l’analogia aristotèlica, l’abast que l’escolàstica en dóna és transcendent, i el tractament que en fa és divers, segons les escoles Així, hom distingeix entre l'…
racionalisme
Filosofia
Tendència o doctrina filosòfica per a la qual la raó és una font radicalment molt més vàlida que l’experiència sensible o l’experiència afectiva, o àdhuc l’única font absolutament vàlida, per al coneixement, la comprensió o la interpretació veritable de la realitat.
Contraposat tant a l'empirisme i a l'irracionalisme com, consegüentment, a l'escepticisme, el racionalisme es pot discernir a gairebé totes les èpoques, des de Parmènides fins a Hegel —els seus dos representants més extrems—, bé que troba la seva típica i més estricta expressió en el corrent filosòfic que, als s XVII i XVIII, recull, d’una banda, el desig d’emancipació per part de l’home de tota fe religiosa sobrenaturalista i, d’altra banda, l’entusiasme provocat pels grans descobriments científics de l’època moderna En aquest sentit estricte, el racionalisme correspon al conjunt de sistemes…
Cristòfor Despuig i Pinyol
Filosofia
Literatura
Escriptor i humanista.
Donzell i després cavaller, era fill del ciutadà de Tortosa Pere Joan Despuig i besnebot del cardenal Ausiàs Despuig i del mestre de Montesa Bernat Despuig Procurador de Tortosa el 1548, l’any següent fou procurador general de la baronia de Carles i Alfara, per la ciutat de Tortosa, per a judicar les causes de la baronia dins la ciutat Casat el 1530 amb Marianna Curto, tingué tres filles, una de les quals es casà amb Anníbal Aldana, fill de l’heroi de Pavia Joan Aldana És autor de L os colloquis de la insigne ciutat de Tortosa , que el 1557 dedicà al comte d’Aitona Francesc de Montcada, l’…
ideologia
Filosofia
Conjunt de conceptes, creences i ideals, d’abast factual i normatiu, per a explicar els fenòmens socials i, així, dirigir i simplificar les opcions sociopolítiques de l’individu i la col·lectivitat.
Roger Bacon
Filosofia
Filòsof anglès franciscà, anomenat Doctor mirabilis.
Roger Bacon Estudià a Oxford, on probablement fou deixeble de Robert de Grosseteste i d’Adam de Marsh Després d’una estada a París, ensenyà a Oxford del 1251 al 1257 Fou obligat a deixar l’ensenyament i fou objecte de suspicàcies fins que el seu amic Guy Foulques fou elegit papa Climent IV el 1265 Bacon ho aprofità per a escriure la seva obra principal, Opus maius La seva activitat literària prosseguí fins el 1277, data en què les seves idees relatives a l’astrologia foren englobades en les proposicions condemnades pel bisbe Tempier En aquest període escriví l' Opus minus, l' Opus tertium i…