Resultats de la cerca

Fou influït per Correggio Treballà a Mòdena i a Bolonya Formà part de l' escola de Fontainebleau , on decorà la galeria d’Ulisses, segons cartons de Primaticcio

Vida i obra Fill de Josep de Cerdà i Güell i d’Antònia de Cerdà i Llampillas, de qui prengué el cognom, fou professor d’humanitats, retòrica i filosofia al collegi de Betlem de Barcelona Entrà a la Companyia de Jesús el 1748 s’hagué d’exiliar conjuntament amb els seus companys de religió i s’establí a Gènova La seva obra principal són els sis volums vindicatius publicats a Gènova del Saggio storico-apologetico della letteratura spagnuola contro le pregiudicate opinioni di alcuni moderni scrittori italiani Dissertazioni del signor abate D Saverio Lampillas 1778-81 Aquest treball és dividit en…

Fou conegut també com a abate Galiano Defensor de la doctrina mercantilista, publicà el manual Della moneta 1750, on donà una visió quantitativa del valor del diner, considerant-lo com una mercaderia, i introduí els conceptes d’escassetat i utilitat subjectiva Fou ambaixador de Nàpols a París 1759-69, on entrà en contacte amb els enciclopedistes i escriví l’obra Dialogues sur le commerce des blés 1770, en la qual atacà durament les argumentacions dels fisiòcrates

Ordenat d’ordes menors a Sevilla, es llicencià en lleis a Salamanca Per les seves idees materialistes i potser pel fet d’haver participat en una conspiració, hagué de refugiar-se a França 1792 A Baiona escriví Aviso al pueblo español , on convidava els seus conciutadans a unir-se a la Revolució Francesa Formà part d’un comitè espanyol encarregat d’introduir les idees republicanes a l’estat El 1808 tornà a Espanya, com a secretari de Murat, i Josep Bonaparte el féu director de La Gaceta i arxiver del ministeri de l’interior Havent tornat a França 1813, estigué a punt d’ésser condemnat a mort,…

Ordenat de sacerdot el 1807, fou diputat al parlament del Piemont 1848 i president honorari 1859 de la facultat filosoficoliterària de Parma El seu pensament filosòfic presenta tres etapes una de sensista, representada sobretot per Della filosofia dell’affetto 1829-34, una altra, en la qual tendeix a l’escepticisme i al subjectivisme Filosofia della mente 1836 i Il nuovo saggio sull’origine delle idee dell’abate Rosmini esaminato 1837, i una última fase, clarament kantiana, bé que sempre amb tendència a destacar-ne els elements objectivistes i realistes Della critica della Ragion pura di Kant…

Ingressà al cos d’aviació de la Segona República Espanyola al març del 1937 A l’octubre fou ascendit a sergent i al setembre del 1938 a tinent Després d’aconseguir el títol de pilot de combat, fou destinat a Celrà, des d’on volà amb un Polikarpov I-15,  Xato A l’abril del 1938 passà a formar part de la Tercera Esquadra de vol nocturn, que patrullava la costa catalana per interceptar vols enemics Abaté diversos caces italians i alemanys FIAT, Heinkel i Messerschmitt, i en la darrera acció 6 de febrer de 1939, dos d’aquests darrers a Vilajuïga Dissolt l’exèrcit de la Segona…

Noble militar, que a la mort de Recesvint fou elegit rei, malgrat la seva repugnància, i consagrat a Toledo pel setembre del 672 Les primeres accions del seu govern foren militars, per tal de subjugar els vascons i els asturs revoltats Rebutjà una invasió naval dels àrabs contra les costes del SE de la Península, i sembla que ho aprofità per a reconquerir Ceuta Però la més greu fou la rebellió del duc Pau, que arrossegà darrere seu una gran part de la Tarraconense i tota la Narbonesa N’existeix una narració apologètica de Julià de Toledo, favorable a Vamba Dominada la rebellió, el rei…

Format a la Universitat de Barcelona llicenciat el 1953 i doctorat el 1956, estudià també a l’Institut de Paléontologie Humaine de París 1950-51 Del 1961 al 1980 fou director del Museu d’Arqueologia de Barcelona , on havia treballat des del 1947, de les excavacions d’Empúries i de la revista Ampurias , càrrecs des dels quals promogué la creació de l’Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de Barcelona, que dirigí fins el 1980 Fou professor agregat de prehistòria de la Universitat Autònoma de Barcelona 1968-80 Des del 1981 fou catedràtic de la Universidad Nacional de Educación a…

Vida i obra Estudià dret a la Universitat de Barcelona Des del 1819, amb els pseudònims Aniceto , Cyntio , Fels , Inarco Cortejano i Lampillo , collaborà al Diario de Barcelonal , del qual fou un quant temps redactor únic, al “Boletín Oficial de la Provincia de Cataluña” i a “El Guardia Nacional” Amb Manuel de ↑ Cabanyes edità la traducció Noches de Torcuato Tasso de Compagnoni Fou censor d’impremtes i de teatres Interessat en els aspectes ideològics i filosòfics del romanticisme, afirmà que « la falta no está en la escuela, sino en los que han abusado de ella », i publicà Ensayo crítico…

Després d’efectuar estudis eclesiàstics, militars i notarials sense enllestir-ne cap, acabà treballant d’escrivent per a un notari i, a partir de l’any 1785, com a síndic de l’ajuntament del seu poble Però, no fou fins l’any 1792 que, decidit a començar una nova vida a la ciutat de València, fou honrat per la Reial Societat Econòmica d’Amics del País amb el títol de “soci de mèrit en la classe d’agricultura” en recompensa per un treball que tractava sobre la necessitat de crear noves poblacions al Regne de València A partir d’aleshores, la seva vida quedà vinculada a la d’aquesta societat, i…