Resultats de la cerca

Pujà al poder després de la caiguda del seu germà Murat V, gràcies als Joves Turcs , els quals, junt amb el visir Mithat, aconseguiren que promulgués una constitució de caràcter liberal 1876 Reprimí d’una manera salvatge la insurrecció dels països balcànics i provocà la intervenció de Rússia, que poc temps després declarà la guerra a Turquia 1877, la derrotà i l’obligà a acceptar el tractat de Santo Stefano del 1878 a més, el congrés de Berlín del mateix any decidí la desmembració de l’imperi turc La seva política repressiva, però, continuà i es produïren altres revoltes, especialment les…

Successor 1774 del seu germà Mustafà III, lluità contra Rússia 1768-74, que s’havia apoderat de Crimea i de la riba esquerra del Danubi, però es veié obligat a firmar el tractat de Küçük Kaynarca 1774, favorable a aquell país Reprimí nombroses revoltes locals, especialment la d’Egipte 1786-87 L’any 1786 esclatà una altra guerra amb Rússia en la qual els exèrcits turcs foren totalment anihilats Kinbúrn, 1777 Khotín i Očákov, 1788 Morí poc després, deixant el tron a Selim III

Participà activament en el moviment liberal turc i fou un dels inspiradors de la constitució del 1876 Traductor del francès Molière i Rousseau, és autor de poesies inspirades encara en el gust persa

En suspendre el soldà Abdülhamit II 1878 la constitució que ell mateix havia atorgat el 1876, alguns oficials de l’exèrcit de Macedònia, entre els quals Mustafà Kemal, s’uniren al grup inicial, i aquest moviment prengué una tendència netament nacionalista L’aixecament militar obligà Abdülhamit II a restablir la constitució Una segona revolució, el 1909, substituí Abdülhamit per Mohamed V Finalment 1913 el govern passà oficialment a mans dels Joves Turcs, amb un triumvirat format per Ever, Talaat i Mustafà Kemal

Concedit pel soldà Abdülhamit II 1873 al paixà d’Egipte Ismā'īl, els seus successors Tawfīq i ‘Abbās Hilmī II el portaren fins el 1914

Estudià a Istanbul, i hi fou professor de sociologia a la universitat Fou membre del comitè Unió i Progrés, i conspirà contra el règim absolutista d’Abdülhamit II Fou deportat pels britànics a Malta 1921 Establert de nou a Turquia, contribuí activament a la revolta de Mustafà Kemal És autor de diverses poesies i d’assaigs sobre sociologia

Fou president de la primera cambra turca de diputats, creada per Abdülhamit II 1876, i exercí els càrrecs de gran visir i de ministre 1880-84 Destacà com a filòleg i com a historiador És autor d’un diccionari del turc osmanlita, d’un Šah-nāma ‘Anuari’ de l’imperi Otomà 1847, i de nombroses traduccions de Shakespeare, Molière i Schiller

Diplomat de l’Accademia de Venècia Juntament amb Ernesto Basile i Giuseppe Sommaruga, fou un dels arquitectes més importants del reduït i tardà grup d’arquitectes del Modernisme italià, anomenat Liberty Fou autor dels principals edificis de l’exposició de Torí del 1902 Passà molts anys a Turquia, on fou arquitecte en cap del soldà Abdülhamit II Al final de la seva vida s’inclinà cap a l’arquitectura clàssica i es dedicà a l’ensenyament

Fundat per Osman I, de qui prengué el nom, aviat anà guanyant territori en detriment dels mongols, seljúcides i bizantins L’organització del naixent imperi fou obra d’Orhan I 1326-59, que establí la capital a Brusa, dividí el territori en sanǧaqs ‘banderes’ i obligà els nous súbdits a un impost tributari i a participar en les empreses d’expansió creació de la infanteria i la cavalleria genísser Orhan arrabassà a l’emperador Andrònic Nicea, İzniq, İzmid i Nicomèdia i s’emparà de diversos principats d’Anatòlia així guanyà la sortida a la mar Egea i inicià les incursions marítimes a les costes…

Continuà la guerra contra Rússia i Àustria pèrdues de Bucarest, Belgrad i Bendery, amb qui, fracassada la seva aliança amb Suècia, hagué de pactar Sistovo, 1791 Iaşi, 1792 Aliat amb la Gran Bretanya, declarà la guerra a Napoleó Bonaparte per la seva invasió d’Egipte Malgrat que intentà el millorament de les condicions de vida del país, s’insurgí Sèrbia, els wahhabites prengueren la Meca i una revolta dels geníssers el destronà morí poc després a mans del seu successor, Mustafà IV