Resultats de la cerca
Es mostren 242 resultats
fenitrotion
Agronomia
Compost químic organofosforat que actua com a insecticida no sistèmic actiu per ingestió i contacte.
És autoritzat en fruiters, vinya, cereals, arròs, plantes d’horta excepte crucíferes, plataner i arbres ornamentals Catalogat com d’alta toxicitat per a les abelles, la seva aplicació és limitada durant l’època de floració de fruiters És considerat nociu per a l’home i el seu termini de seguretat és de 15 dies en general i 30 dies en cítrics Hom troba aquesta matèria activa al mercat de productes fitosanitaris sota diferents noms, segons la riquesa, la formulació líquid emulsionable, pols mullable o pols per a espargir i l’empresa que la comercialitza
dimetoat
Química
Agronomia
Compost químic organofosforat que actua com a insecticida sistèmic per ingestió i contacte.
És autoritzat en ametller, fruiters, cítrics, olivera i plantes ornamentals Catalogat com d’alta toxicitat per a les abelles, la seva aplicació és limitada durant l’època de floració de fruiters És considerat nociu per a l’home i el seu termini de seguretat varia entre 7 i 60 dies, segons el conreu de què es tracti Hom troba aquesta matèria activa al mercat de productes fitosanitaris sota diferents noms, segons la riquesa, la formulació líquid emulsionable, pols per a espargir o pols mullable i l’empresa que la comercialitza
metil-azinfòs
Química
Agronomia
Compost químic organofosforat que actua com a insecticida no sistèmic.
És autoritzat en conreus llenyosos, ornamentals, cotó i patata, i el mecanisme d’acció és per ingestió o contacte Catalogat com d’alta toxicitat per a les abelles, la seva aplicació és prohibida o limitada en època de floració de fruiters Hom el considera tòxic per a l’home i el seu termini de seguretat és de 28 dies El metil azinfòs es troba al mercat de productes fitosanitaris sota diferents noms, segons la riquesa, la formulació líquid emulsionable, pols per a espargir o pols mullable i l’empresa que el comercialitza
Josep Comes
Biologia
Naturalista.
Membre de la Conferència Física 1769, després Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, on llegí memòries i dissertacions, entre el 1786 i el 1792, sobre la natura del cuc de seda 1770, la manera de criar les abelles 1771, la composició del nitre i la pólvora 1771, la muntanya de Montjuïc 1780, el carbó de pedra de Tàrrega 1786, el flagell d’erugues als boscs de Collserola 1786, la sal a la muntanya de Cardona 1787, la composició de la muntanya de Montserrat 1789, un linx mort a Catalunya 1790 i d’altres
abellar
Indret on són els ruscs de les abelles.
etil clorpirifòs
Agronomia
Compost químic organofosforat que actua com a insecticida no sistèmic actiu per contacte o ingestió.
És autoritzat en fruiters, avellaner, cítrics, vinya, olivera i plantes d’horta Hom també l’utilitza en tractaments insecticides del sòl en els conreus anteriors Catalogat com d’alta toxicitat per a les abelles, la seva aplicació és limitada en època de floració de fruiters És considerat nociu per a l’home i el seu termini de seguretat és de 21 dies en general i 30 dies en tractaments del sòl Hom troba aquesta matèria activa al mercat de productes fitosanitaris sota noms diferents, segons la riquesa, la formulació granulat, líquid emulsionable o pols mullable i l’empresa que la…
Fortalesa de Puig Sec (Banyuls de la Marenda)
Art romànic
Aquesta fortalesa és situada dominant al nord el mas de les Abelles, al Puig Sec 380 m d’altitud, turó rocós en forma cònica Vigilava la via antiga de la qual hom discerneix alguns vestigis, venint de la vall del Ravener i del coll de Vallòria, que passava pel coll del Lladre i el vessant oest del Puig Sec, abans de baixar sobre les Abelles en direcció a l’actual mas Cornet i al coll de Banyuls, anomenat també coll de Espiïs , o Spils el 1085, 1121 i 1154 La fortalesa del Puig Sec comunicava ocularment amb la torre del puig de les Forques, que vigilava el coll…
Zoologia 2016
Zoologia
Àrees del cervell de gestió del llenguatge Els gossos i els humans utilitzen la mateixa àrea del cervell per a gestionar el llenguatge, cosa que explica per què els gossos entenen el significat d’una gran quantitat de paraules que els ensenyem © Fototeca2 / Photoprint / Fotoliacom El 2016 es van publicar en la revista Science els resultats d’uns estudis que demostren que l’àrea del cervell que utilitzem les persones per a gestionar el llenguatge coincideix amb la que fan servir els gossos Canis lupus familiaris Aquests resultats expliquen per què els gossos entenen amb tanta facilitat el…
ruscador | ruscadora
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina