Resultats de la cerca

Fou un dels primers, i també un dels més importants, llaütistes alemanys S’installà a Nuremberg l’any 1530 Entre el 1536 i el 1549 publicà nou llibres de música en tabulatura per al seu instrument, que són la font més important de les aparegudes a Alemanya durant la primera meitat del segle XVI La major part del contingut d’aquests llibres té una finalitat pedagògica El repertori que contenen abracen una gran varietat de gèneres i estils, des d’arranjaments de cançons alemanyes, franceses o italianes fins a danses i preludis

Estudià musicologia a la Universitat de Harvard El 1973 es traslladà a Europa, on es perfeccionà amb Emili Pujol, Alfred Deller i Eugen Dombois, professor de la Schola Cantorum Basiliensis Fou un dels membres fundadors del conjunt Hespèrion XX, dirigit per Jordi Savall des del 1974 Posteriorment, ha realitzat una important carrera com a solista amb aparicions arreu del món Les seves interpretacions abracen diferents instruments, com la viola de mà, la tiorba, la guitarra o el llaüt Resideix a Suïssa i és professor de la Schola Cantorum Basiliensis De la seva impressionant discografia, destaca…

Es doctorà a la Universitat de Harvard el 1952 amb una tesi sobre la música vocal i instrumental a Okinawa Japó Fou professor al Wellesley College 1942-43 1946-57 i al departament de música de la Universitat de Nova York, del qual esdevingué catedràtic el 1971 També participà des de diferents càrrecs en diverses societats musicològiques, entre les quals la Societat Americana de Musicologia 1966-68 Els seus treballs d’investigació abracen la musicologia històrica, l’etnomusicologia i les aplicacions de l’ordinador al camp de la musicologia Entre les seves obres destaquen, a part…

Fou deixeble de P Rytel i P Perkowski al Conservatori de Varsòvia entre els anys 1947 i 1951 La seva trajectòria musical està marcada per dues tendències expressives que presenten una certa oposició entre elles D’una banda, s’interessà plenament pels estils i tècniques musicals que abracen del Renaixement al Romanticisme, com ho materialitzà en la suite orquestral Colas Breugnon 1951 De l’altra, però, també es decantà per l’originalitat i els nous elements musicals, com ara en el Quartet de corda 1957 i els Quatre assaigs per a orquestra 1958, en què utilitzà la tècnica dodecatònica Aquest…

Estudià harmonia, contrapunt i piano a l’Acadèmia Sibelius de Hèlsinki, on es diplomà el 1949, i posteriorment musicologia a la Universitat de Hèlsinki Entre el 1959 i el 1963 fou professor de composició de l’Acadèmia Sibelius i el 1966 fou nomenat membre de la Societat de Compositors Finesos També realitzà una intensa tasca com a crític musical Fortament arrelat a la música occidental — amb un ampli ventall d’influències que abracen de JS Bach a B Bartók — , l’interès de la seva obra rau en la troballa d’un llenguatge nacionalista combinat amb el de la tradició occidental D’allò…

Es formà a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, on rebé les màximes qualificacions També, a Barcelona, cursà Humanitats al Seminari Conciliar El 1904 ingressà a la Schola Cantorum de París per a cursar-hi estudis superiors de música Entre els seus professors hi havia Vincent d’Indy -harmonia- i Alexandre Guilmant -orgue- El 1905 guanyà el premi de la Segona Festa de la Música Catalana organitzada per l’Orfeó Català Durant la Primera Guerra Mundial fou mestre de capella de la basílica de Saint-Quentin Picardia, càrrec que combinà amb la feina d’infermer voluntari a l’hospital de la…

Vida Cec des de la infància, fou molt valorat al seu temps com un virtuós de la viola de mà Juan Bermudo el cita en la seva Declaración de instrumentos com un dels millors músics de la seva època Estigué al servei de la cort reial de Felip II, com a músic de cambra de la seva tercera esposa, Isabel de Valois La seva obra principal, Libro de música para vihuela intitulado Orphenica lyra , fou impresa a Sevilla el 1554 Hi apareixen recollits exemples de música per a viola de mà sola, per a veu amb acompanyament de viola de mà, per a viola de cinc ordres i per a guitarra renaixentista El llibre…

Desaparegut l’imperi Otomà, l’emirat de Transjordània obtingué la independència de la Gran Bretanya l’any 1946 L’emir Abdullah aconseguí annexar els territoris de Cisjordània situats a l’oest del riu Jordà 1949 i formar el país que es denomina Jordània L’annexió de la Cisjordània a la Transjordània permeté ampliar els territoris d’aquesta última i integrar un gran nombre de palestins a la seva població A més, l’ocupació de la Cisjordània per part d’Israel l’any 1967 tingué com a conseqüència un èxode massiu de refugiats palestins cap als territoris situats a l’est del Jordà Des de llavors,…

En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon d’entrexoc directe que pertany al grup dels idiòfons de percussió directa Consisteix en un conjunt de barres de fusta afinades i disposades sobre un bastidor, que sonen en percudir-les amb unes macetes Aquestes làmines solen ser de palissandre o d’altres fustes semblants pel que fa a duresa i ressonància En alguns instruments ètnics, les plaques són de bambú Actualment també se’n fan de fibra de vidre o de resines sintètiques que imiten l’aspecte i les qualitats sonores de la fusta La longitud i el gruix de les barres determinen la seva afinació…

La seva síntesi sonora s’acompleix en el joc de corneta Des del principi del segle XV les flautes s’utilitzen com a contrast tímbric dels jocs flautats flautat Pel fet de ser jocs formats per tubs tapats -que donen la mateixa nota base que els tubs destapats de llargària doble corresponents, però amb un timbre més suau-, permeten un considerable estalvi de material de construcció dels tubs i un enriquiment de la varietat tímbrica de l’instrument Al llarg de les diverses èpoques i estils, les diferents escoles d’orgueneria -amb l’enginy i el talent propis de cada mestre- han explorat a…