Resultats de la cerca
Es mostren 28 resultats
abstenció
Política
Dret constitucional
Acció i efecte de no prendre part en una votació.
El vot pot ésser considerat com una funció pública o com un dret En el primer cas, el vot és un deure, i no exercir-lo és una falta que ha d’ésser castigada Amb el liberalisme s’imposà la concepció del vot com un dret i, per tant, la llibertat de votació Però aquesta fou aviat limitada en alguns països, que readoptaren l’antiga concepció del vot com a deure, per tal d’evitar l’abstencionisme Així, alguns règims a Austràlia, a Bèlgica, a Espanya, a Itàlia, etc forjaren diversos procediments coactius per tal d’assegurar el principi de l’obligatorietat del vot econòmics, civils, administratius,…
abstenció
Dret processal
Separació obligatòria d’un funcionari del coneixement d’unes actuacions pel fet d’estimar que hi concorren motius de recusació legalment establerts (interès personal, relació de parentiu, amistat o enemistat, etc).
benefici d’abstenció
Dret romà
Facultat concedida pel pretor als anomenats hereus sui et necessarii
de poder abstenir-se de l’herència, si l’actiu de l’herència no superava el passiu.
Aquest benefici no subsisteix en els sistemes jurídics moderns pel fet d’haver desaparegut la categoria dels hereus sui et necessarii
benefici d’abstenció
Dret romà
Facultat concedida als hereus sui et necessarii, d’abstenir-se d’acceptar l’heretatge, a condició que abans no haguessin realitzat actes que fossin considerats incompatibles amb el posterior exercici d’aquest dret.
dejuni
Medicina
Abstenció d’aliment durant un període variable de temps.
El dejuni és recomanat terapèuticament en certes malalties de l’aparell digestiu
santificar
Religió
Celebrar amb pregàries i amb abstenció de treball les festes religioses.
abstencionisme
Actitud d’abstenció sistemàtica d’intervenir en una qüestió, especialment en una elecció.
sui et necessarii
Dret romà
Locució que vol dir ‘seus i necessaris’, aplicada en el dret romà als hereus de dret propi.
Aquests incloïen els fills del pater familias , els fills legítims o adoptius, la muller, etc, als quals corresponia, tant per testament com per abintestat, l’herència, la qual no podien renunciar si no era per un benefici d’abstenció que la llei pretorial preveia en certs casos