Resultats de la cerca

Entusiasta de Rafael i contrari a les tendències modernes La seva obra, de temàtica mitològica o cristiana, assolí un gran èxit, sobretot als EUA

Treballà dins l’estètica academicista Féu escultures per a la façana de l’església parroquial d’Alcalà de Xivert i el retaule major de Móra d’Ebre

Fou un dels primers representants de l’opció academicista dins el Romanticisme Romains de la décadence 1847, Musée du Louvre Excellent retratista, hom li ha atribuït una certa influència sobre Manet Fou també mestre de Francesc Sans i Cabot i de Manuel Ferran i Bayona

De bon principi treballà amb Pietro da Cortona, CRainaldi i LBernini Les seves obres Santa Maria dei Miracoli, Santa Maria di Montesanto, façana de San Marcello del Corso, Palazzo Odescalchi, santuari de Loiola mostren la seva preferència per les cúpules i les rotondes i un tractament arquitectònic academicista dins el seu barroquisme Com a teòric publicà un estudi sobre el Vaticà Templum Vaticanum i uns altres d’urbanisme i d’acústica

Com a pintor conreà el paisatge i les escenes de gènere dins la tradició academicista Com a crític d’art, la seva influència fou fonamental al darrer quart de segle sustentava, en obres com Maîtres d’autrefois 1876, l’autonomia de l’obra d’art i la importància de la realització tècnica per a jutjar la bellesa i el valor estètic de qualsevol producció Com a novellista conreà la novella romàntica psicològica Dominique 1863 traducció catalana d’Agustí Esclasans, 1930

Seguidor de Miquel Àngel i influït per Bda Maiano, el seu estil, presidit sempre per una execució acurada, alternà entre la correcció ideal academicista i el naturalisme de to realista Treballà, entre altres llocs, a Roma, a Londres Sepulcre d’Enric VII i Elisabet de York, Sepulcre d’Enric VIII i Caterina d’Aragó, Westminster i a Sevilla 1520, on contribuí a la introducció i el desenvolupament de les formes renaixentistes Mare de Déu amb l’Infant, Sant Jeroni penitent , Museo de Bellas Artes, Sevilla

Després d’una primera etapa d’un neoclassicisme academicista, seguí els corrents vienesos tot creant diversos edificis monumentals a Roma, en el període 1920-25 A partir de l’Albergo Ambasciatori tornà al classicisme anomenat aleshores romà antic Es convertí en l’arquitecte oficial i el màxim representant —sota Mussolini— de l’arquitectura feixista El 1931 dirigí la construcció de la Ciutat Universitària de Roma, concebuda en un to monumentalista en projectar els propileus i el rectorat El 1937 construí el pavelló italià de l’Exposició Internacional de París

Es formà a Llotja, i fou deixeble de Rossend Nobas i d’Agapit Vallmitjana La diputació provincial de Tarragona li concedí una beca a París, i l’Escola de Belles Arts de Barcelona una borsa de viatge, el 1884 La seva obra, al principi monumentalista i academicista — Nebrija i Antoni Agustí , a la Biblioteca Nacional de Madrid Lluís Dalmau , a la façana de l’antic Arsenal de la Ciutadella de Barcelona Tercer Misteri de Dolor , a Montserrat—, evolucionà cap a un realisme gairebé sempre de temàtica religiosa Crist en creu , església de la Bonanova de Barcelona

Fill de Lazare de Baïf i deixeble de Dorat, formà part de la Pléiade Conreà una poesia de to academicista Les Amours de Méline 1552, L’amour de Francine 1555, seguint el model petrarquista, i Mimes, enseignements et proverbes 1576 Intentà, sovint amb fortuna, de reformar la mètrica francesa Conreà també el teatre Brave 1567, adaptació del Miles gloriosus de Plaute El 1570 fundà l’Académie de Poésie et de Musique, que es proposà la fusió d’aquestes dues arts Els versos de Baïf obtingueren molt bon acolliment Lassus, Janequin, Le Jeune i Mauduit s’hi basaren per a escriure llurs…