Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
Rojals
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Segura, a la zona de llengua castellana del País Valencià, a banda i banda del Segura; arriba al S fins a la meitat de la salina de la Mata.
Les llomes de La Atalaya 127 m, Soler i Calvario accidenten lleugerament el terme la primera és un anticlinal pliocènic amb cabussament fort vers el Segura i suaument vers la depressió de la Mata L’horta ocupa vers el 50% dels conreus, dels quals destaquen els cítrics i les hortalisses, regats per aigua de pous i del riu L’emigració, frenada els anys setanta, es dirigia a Barcelona, Elx i França Hi ha un aeròdrom La vila 4 520 h 2006 8 m alt és en bona part a la dreta del riu Celebra un mercat el dijous i una fira el 29 de juny L’església parroquial és dedicada a sant Pere Inicialment formà…
Solothurn
Divisió administrativa
Cantó del NW de Suïssa.
La capital és Solothurn 15 600 h est 1994 De límits molt irregulars, s’estén entre les muntanyes del Jura que accidenten el sector occidental i el Mittelland, que són les terres planes que ocupen el sector oriental, i que és regat per l’Aar Té dos enclavaments, Kleinlützel i Metzerlen, al semicantó de Basilea i al cantó de Berna, fronterers amb França Els principals recursos econòmics són la indústria 51% dels actius de la qual sobresurt la siderúrgia, la maquinària, la fabricació de rellotges, tèxtil, calçat i l’alimentària, i que es concentra a la capital, Zuchwil i Olten,…
el Subpirineu
Nom donat a un sector del Prepirineu meridional català per L.Solé i Sabarís, ja el 1938 i sistemàticament el 1958 (Geografia de Catalunya).
Es basa en la suavitat poc pirinenca dels relleus que accidenten el baix Ripollès i un sector de l’alta Garrotxa Els materials mesozoics, predominantment calcàries, dels Prepirineus típics desapareixen a l’E del Llobregat i no reapareixen fins a la capçalera de la Muga, substituïts per materials eocènics de fins a 3 000 metres de potència margues i gresos margosos, alternant amb bancs de gresos i conglomerats calcaris La menor resistència d’aquests materials una vegada esventrats els anticlinals, les margues són erosionades fàcilment, el caràcter més recent del plegament no eocènic, sinó…
les Cases de Pena
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Rosselló, a la vall mitjana de l’Aglí, aigua avall de l’estret de Cavanac.
Accidenten el terme el massís calcari de Pena, al sud, on hi ha, dominant el poble, l’antic castell de Pena i actual santuari marià, i la serra, igualment calcària, de Talteüll, al nord, sota la qual s’estenen una sèrie de valls dessecades que aflueixen a l’Aglí L’agricultura 464 ha cultivades, centrada en el conreu de la vinya vi dolç natural de les costes de l’Aglí i vi de qualitat superior de les Corberes del Rosselló, ha estat l’activitat econòmica que condicionà durant el s XIX un ràpid creixement de 260 h el 1836 passà a 618 h el 1891 Hi ha una societat cooperativa vinícola i la…
relleu
Geomorfologia
Conjunt de formes —muntanya, turó, altiplà, plana, delta, etc— que accidenten la superfície de la terra.
La descripció del relleu és pròpia de l’orografia Un relleu és mesurat segons l’altitud o la distància vertical entre el cim i el nivell marí, i també per l’extensió Hom parla, per tant, de relleu major si té com a mínim uns quants centenars de metres d’altitud, i de relleu menor en el cas contrari, és a dir, quan no assoleix aquest mínim els microrelleus tenen dimensions extraordinàriament petites Els diferents tipus de relleu resulten principalment de l’acció de les forces endògenes i dels agents erosius Les forces tectòniques produeixen els plegaments anticlinal, sinclinal, les falles i en…
el Campello
El Campello Turisme (CC BY-NC-ND 2.0)
Municipi
Municipi de l’Alacantí, sobre un planell litoral, constituït per un gran glacis que a l’interior recolza a les serres paral·leles de Bonalba i de la Ballestera, que el limiten.
Els tossals eocènics de Gigil accidenten la meitat nord del terme, que té un litoral rocallós mitjanament espadat, amb caigudes de 200 m al morro de Rejàs Al sud de l’embocadura del riu de Montnegre la costa forma el delta un xic prominent i una extensa platja sorrenca fins al cap de l’Horta El secà 590 ha arriba a un 40% de la superfície conreable guaret amb rotació tradicional de cereals i lleguminoses, el garroferar i l’ametllerar El regadiu 905 ha s’estén per l’extrem sud del municipi, que forma part de l’horta d’Alacant i n'aprofita el sistema d’irrigació en unes 490 ha, a…
ports de Morella
Conjunt orogràfic que constitueix l’extrem septentrional del sistema ibèric valencià.
Ha estat integrat, abusivament, en les serres del Maestrat, que accidenten realment el vessant mediterrani directe, mentre que els ports constitueixen la divisòria hidrogràfica entre aquest vessant i la conca de l’Ebre subconca del Bergantes, afluent del Guadalop, delimitada pel S i per l’E Els ports de Morella s’acaben al N, enfonsats sota el Terciari de la Depressió de l’Ebre, mentre que el límit W, ja dins Aragó, manca de definició morfològica Considerats així, els ports són constituïts per calcàries, gresos i alguns conglomerats, de materials que sofriren una sedimentació epicontinental o…
Savoia
Vall
Regió del SE de França, als Alps Occidentals, que s’estén des de la carena del Pic Tabor (3 177 m) a la Dent du Midi (3 260 m), que la separen del Piemont i Valais a l’E, fins a la vall del Roine a l’W, i des del llac Léman al N fins al Guiers al S.
Dividida en els departaments de Savoia i Alta Savoia, té una extensió total de 10 416 km 2 i 818 180 h 1982 Comprèn l’alta conca de l’Isère i hom hi pot distingir una zona intralpina, formada per una massa d’esquists i conglomerats de flysch , on hi ha el massís de la Vanoise 3 861 m, i una faixa de massissos cristallins, on hi ha els cims més alts dels Alps, com el Montblanc Entre aquests i els Prealps hi ha un ampli solc longitudinal que forma l’anomenat Combe de Savoie i la vall d’Arly els Prealps enllacen amb els darrers contraforts del Jura, que accidenten l’W de la regió La…
Trentino-Alto Adige
Divisió administrativa
Regió administrativa del N d’Itàlia, situada entre la Llombardia a l’W i el SW, el cantó suís dels Grisons a l’W, el Vèneto al SE i l’E i el Tirol austríac al N.
La capital és Trento Comprèn la regió alpina de la conca de l’Adige, la de l’Eisack i part de les del Brenta i Chiese Administrativament, comprèn la província de Trento, que coincideix amb el Trentino de parla italiana, i la província de Bozen, que coincideix amb el Tirol del Sud de parla alemanya La zona més muntanyosa constitueix la part més àmplia i massissa dels Alps italians, i és formada per un conjunt de grups cristallins, tots ells superiors als 3000 m, entre els quals es distingeixen l’Ortler 3899 m, els Alps de Vinschgau, els de Zillertal i de Pustertal i també part de l’Adamello La…
Front Range
Secció de les Rocalloses orientals formada per la Front Range i la seva perllongació, les muntanyes de Medicine Bow, que accidenten els estats de Wyoming i Colorado, EUA.
Compostes per material cristallí cobert de sediments cretacis plegats, superen els 3 000 m d’altitud i culminen al mont Longs 4 345 m, centre del Rocky Mountains National Park, on tenen les fonts el South Platte i el Colorado A l’estat de Colorado hom explota mines de carbó, coure, plom, or i argent