Resultats de la cerca

El més important és l' acetoacetat d’etil , CH 3 COCH 2 COOC 2 H 5 , que en realitat existeix com una mescla en equilibri de dos tautòmers la forma cetònica i la forma enòlica, la primera de les quals domina àmpliament a la temperatura ordinària És un líquid d’olor agradable que bull a 180,8°C, lleugerament soluble en aigua i miscible amb els dissolvents orgànics usuals S'obté a partir de l’acetat d’etil, tractant-lo, per exemple, amb sodi metàllic, i industrialment serveix de primera matèria per a nombroses síntesis, tals com, per exemple, la de l’antipirina

És obtinguda per condensació de la metilfenilhidrazina amb acetoacetat d’etil i és utilitzada com a antipirètic i analgèsic, com a reactiu analític i com a primera matèria per a l’obtenció de l’aminopirina

Aquest fenomen és el responsable de les propietats físiques anormals que presenten l’aigua, l’amoníac, els alcohols, els fenols, els àcids carboxílics, etc Hom el troba en dissolucions, en líquids purs i en vapors i es manifesta pels mètodes corrents de determinació de pesos moleculars, puix que les molècules associades es comporten com a unitats de pes molecular múltiple, segons el grau d’associació Hom atribueix a associacions intermoleculars que en donar uns relatius complexos de doble, triple, etc, pes molecular del de les molècules simples fa que les substàncies que tinguin associacions…

Històricament, el concepte de tautomeria fou introduït per CLaar l’any 1885 per a explicar el comportament de l’acetoacetat d’etil La diferència entre isomeria i tautomeria és més quantitativa que no pas qualitativa, i depèn fonamentalment de la barrera energètica existent entre les distintes formes tautomèriques d’un sistema determinat Així, formes d’un compost que a una temperatura determinada són fàcilment interconvertibles poden esdevenir estables i àdhuc separables a temperatures prou baixes D’altra banda, la composició d’equilibri d’un sistema tautomèric és determinada, a cada…

En el curs de la diabetis mellitus es poden presentar complicacions de tipus molt diversos, que poden arribar a afectar globalment el funcionament orgànic o bé a determinar alteracions més o menys greus en diversos sistemes orgànics Hom diferencia dos tipus de complicacions, les agudes i les cròniques Les complicacions agudes deriven de les alteracions metabòliques degudes al dèficit de l’acció insulínica, que s’afegeix a un increment de l’acció d’hormones amb efectes oposats Les dues complicacions agudes més rellevants són la cetoacidosi diabètica i la crisi hiperglucèmica hiperosmolar La…