Resultats de la cerca
Es mostren 108 resultats
Agustí Charles i Soler
Música
Compositor català.
Vida Cursà harmonia, contrapunt i fuga amb M Roger al Conservatori de Música de Manresa Posteriorment, A Sardà l’introduí en el món de la composició, l’estudi de la qual amplià amb C Guinovart i J Soler Embrancat en una contínua recerca estilística, manté contactes freqüents amb altres compositors, com C Halffter, T Marco, JR Encinar, A García Abril, J Guinjoan, F Donatoni i L Nono Músic prolífic, amb un ampli corpus compositiu, ha esdevingut, a més, un dels artistes reconeguts dins del panorama musical català Ha rebut diversos guardons, com el Premi Reina Sofia en…
concertina
Música
Instrument aeròfon de la família de les harmòniques, semblant a un acordió petit, de forma hexagonal.
Abasta quatre octaves cromàtiques Fou inventada el 1892 per l’anglès Charles Wheatstone, i és utilitzada sobretot en música de circ
Jean Françaix
Música
Compositor i pianista francès.
Fill d’una família de músics, estudià piano amb I Philipp al Conservatori de Música de París i composició amb N Boulanger Nen precoç, veié publicada la seva primera obra el 1922, Pour Jacqueline , una peça per a piano Altres obres de juventut, com el Trio per a corda 1933, el Quartet de vent 1933 o el Quartet de corda 1934, revelaren la seva gran facilitat per a la composició i un sentit innat per a l’orquestració Assimilà els elements aportats pels corrents més avantguardistes i en feu una interpretació molt personal En el seu catàleg hi ha obres de cambra, orquestrals, vocals i també òperes…
cornamusa
Música
Instrument aeròfon constituït per un bot petit de cuir, sovint de pell de cabra, que serveix de dipòsit d’aire, el qual dipòsit té tres forats on s’adapten diferents canons o tubs, un dels quals, molt petit ( tudell
, o bufeta
, o bufador
), serveix per a insuflar l’aire amb la boca.
D’un segon forat penja un altre tub grall o xeremia, amb forats que permeten de fer la melodia Del tercer forat surten un nombre variable d’altres tubs bordó actualment el bordó més greu és el que produeix un so únic i continu que serveix d’acompanyament Aquest bordó és afinat a l’octava inferior de la gralla o xeremia amb els forats tapats, i a la quinzena amb els forats oberts La sortida de l’aire i, doncs, del so és aconseguida bo i fent pressió amb el braç damunt el bot la intensitat del so varia segons la pressió del braç En alguns tipus de cornamusa, com la musette francesa, l’aire…
música de Sardenya
Música
Música desenvolupada a Sardenya.
Música culta Vegeu Itàlia Música popular Sardenya constitueix un territori amb tradicions musicals i trets estilístics diferents dels de les altres regions italianes, encara que no es pot parlar d’una total absència d’elements comuns El més destacat de la seva música és la gran difusió de cants polifònics de tradició oral, en una multiplicitat d’estils característics de determinades àrees Aquest patrimoni musical es pot dividir en dos grans grups segons el caràcter -religiós o profà- dels textos El repertori profà, amb textos satírics o d’amor, és cantat per diversos tipus de conjunts vocals…
arin-arin
Dansa i ball
Ball lliure basc que és interpretat amb el txistu i el tamborí, o bé amb l’acordió.
Madredeus
Música
Grup musical portuguès.
Fou fundat el 1985 per Teresa Sagueiro veu, Pedro Ayres Magalhães guitarra, Rodrigo Leão sintetitzadors, Fernando Judice guitarra acústica, Gabriel Gomes acordió i Francisco Ribeiro violoncel, que n’han estat els membres principals Rebé el nom del convent de Madredeus de Lisboa, on el grup assajava en els seus inicis El descobriment i la incorporació de Teresa Salgueiro, aleshores una jove de disset anys que cantava fados en locals del Barrio Alto de Lisboa, fou decisiva en la popularitat del grup, molt arrelat en la tradició musical portuguesa i amb influència també de la música…
aeròfon lliure
Música
En la classificació Hornbostel-Sachs -i en algunes classificacions modernes derivades d’aquesta- una de les dues subclasses en què es divideixen els aeròfons.
Comprèn els instruments en els quals l’aire que genera la vibració inicial no està tancat a l’interior del ressonador de l’instrument, és a dir, a l’interior d’un tub acústic, sinó que, generalment, és una pertorbació de l’estat de repòs de l’instrument o d’una de les seves parts la que excita la vibració de l’aire exterior Segons la manera com els generadors de so interactuen amb l’aire circumdant per a produir el so es divideixen en tres categories aeròfons lliures per desplaçament, si la vibració és produïda per l’instrument en desplaçar-se ràpidament per l’aire espetec del fuet, remor d’…
altaveu electrodinàmic
Electroacústica
Altaveu basat en l’acció d’un camp magnètic permanent sobre una bobina mòbil, unida a un diafragma capaç de vibrar.
És anomenat també de bobina mòbil Consta essencialment de dues parts una de fixa, anomenada motor , i una de mòbil que és la que produeix el so El motor és constituït fonamentalment per un imant permanent i tres peces metàlliques, la columna polar o pern, l’anell polar i la placa L’imant pot ésser ceràmic Ferroxdure o bé metàllic Alnico El flux d’aquest imant es concentra a l’entreferro, anell circular que queda entre el pern i l’anell polar Dins l’entreferro queda perfectament centrada la bobina mòbil, solidària amb la membrana, i hom assegura que quedi ben centrada mitjançant el centrador…
rus | russa
Història
Individu d’un poble normand d’origen escandinau, els varegs, els quals, un cop fusionats amb els eslaus de les terres del Volga, el Don i el Dnièper (s. IX), hi organitzaren els primers principats russos de Kíev i de Novgorod (Rússia).
L’origen del mot rus o ros que apareix amb seguretat el primer quart del s IX resta encara per resoldre científicament, bé que, seguint la crònica russa més antiga, la majoria d’historiadors i filòlegs concorden a identificar el poble que hi és designat amb la tribu escandinava dels varegs, establerts a la plana de l’Europa oriental La designació “rus” es mantingué fins al s XVII, moment a partir del qual hom començà a parlar dels grans russos per oposició als bielorussos, dits russos blancs , i als petits russos d’Ucraïna per indicar els pobladors del nord de la península eurasiàtica Els…