Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
acre
Física
Unitat de mesura agrària d’origen germànic, utilitzada actualment a les illes Britàniques i als EUA.
A Anglaterra i als EUA equival a una superfície de 40 a 46 ca i 86 dm 2 a Escòcia, a 51 a i 43 ca, i a Irlanda, a 65 a i 55 ca
pebrassa vermella
Pebrassa vermella
Bobzimmer (cc-by-sa-3.0)
Micologia
Bolet, de la família de les russulàcies, de capell de 4 a 12 cm d’amplària, d’un vermell viu, convex o estès, estriat al marge; de làmines blanques i espaiades, i de cama blanca i esvelta.
Fa olor de coco ratllat i té un gust molt acre És comú en boscs, sobretot en terrenys àcids És lleugerament tòxic
goma amoníaca
Química
Goma resina exsudada pel Dorema ammoniacum i probablement per altres umbel·líferes.
Forma llàgrimes irregulars, groguenques, d’olor peculiar i sabor acre i repugnant, que es fonen vers 45-55°C i són parcialment solubles en aigua És emprada en adhesius per a porcellana
pebràs lleter
Pebràs lleter
Johnny Wilson (cc-by-nc-4.0)
Micologia
Bolet, de la família de les russulàcies, de capell blanc o amb taques brunenques, de fins a 25 cm de diàmetre, en forma d’embut, amb el marge enrotllat i amb les làmines decurrents, i de cama curta, gruixuda i blanquinosa.
La carn és ferma i la llet és molt acre i de color blanc, que, en assecar-se esdevé d’un verd groguenc Es fa en boscs És comestible, però molt picant i una mica indigest
podofil·lí
Farmàcia
Resina del podofil, extreta de l’arrel i el rizoma.
Constitueix el seu principi actiu És constituït per unes pólvores irritants, de color groc, una olor dèbil i un sabor acre i amarg és laxant i colagog a petites dosis , però dràstic i emmenagog a dosis superiors
clorur d’acil
Química
Compost orgànic que és obtingut per acció dels derivats clorats del fòsfor o per la del clorur de tionil sobre un àcid orgànic.
Els clorurs d’acil, en general, són cossos líquids, d’olor acre, que a l’aire lliure desprenen vapor i alliberen l’àcid per acció de l’aigua Donen èsters amb els alcohols, amides amb l’amoníac, i anhídrids amb les sals d’àcids
cascall marí
Botànica
Planta herbàcia biennal, de la família de les papaveràcies, de tija glabra, de 30 a 60 cm d’alçada, de fulles glauques, gruixudes, pinnatipartides, de flors de color groc daurat i de fruits en càpsula llarga i molt sovint arquejada.
Viu principalment en llocs arenosos o pedregosos propers a la mar, sobretot allà on s’acumula matèria orgànica, i penetra poc vers l’interior, pels arenys del torrent La planta deixa anar per les ferides un làtex groguenc, acre i càustic, emprat en medicina popular contra les berrugues Les fulles triturades havien estat emprades per tractar úlceres, en medecina i en veterinària
consolva
consolva
© Fototeca.cat
Botànica
Planta herbàcia, de la família de les crassulàcies, suculenta, que fa nombrosos rebrots basals semblants a petites carxofes, tiges floríferes erectes, de 15 a 60 cm d’alçària, fulles obovals o oblongues, sovint vermelloses, flors rosades o vermelles, en inflorescència terminal, i fruits en fol·licle.
Viu a les roques, murs i teulades, en una gran part d’Europa, a la regió caucàsica i a Pèrsia És una planta acre i astringent, a la qual hom ha atribuït nombroses virtuts guaridores, principalment vulneràries Antigament era plantada a les teulades per consolidar-les i perquè hom suposava que n'allunyava els llamps Hom en planta sovint en tests com a ornamental
crassulàcies
Botànica
Família de rosals integrada per uns 35 gèneres que apleguen unes 1.500 espècies de plantes herbàcies o subarbusts, generalment suculents, de distribució gairebé cosmopolita.
Presenten fulles simples i sense estípules flors sovint regulars, hermafrodites, pentàmeres i hipògines o lleugerament perígines, en inflorescències cimoses i fruits en plurifollicle o en càpsula Força crassulàcies, sobretot les del gènere Sedum crespinell , són conreades com a plantes ornamentals i de rocalla Crassulàcies més destacades Nom científic Nom vulgar Cotyledon orbiculata coral Sedum sp crespinell Sedum acre crespinell groc, arròs de bruixa, raïm de llop Sedum album crespinell blanc, arròs de bruixa, raïm de llop Sedum sediforme crespinell gros, arròs de pardal, pa de…
crespinell
Crespinell groc
© Corel / Fototeca.cat
Botànica
Gènere d’herbes anuals o perennes, de la família de les crassulàcies, de fulles suculentes, cilíndriques o poc o molt globoses, flors pentàmeres i fruits en fol·licle.
El crespinell blanc o arròs de bruixa o pinyonets o raïm de llop o raïmet S album , de 8 a 25 cm d’alçària i de flors blanques o rosades agrupades en una inflorescència terminal espiciforme, es fa en sòls rocallosos poc profunds a tot Europa i a les zones temperades d’Àsia i d’Àfrica del nord El crespinell groc dit també arròs de bruixa o raïm de llop S acre , alt de 5 a 15 cm i amb flors grogues aplegades en inflorescències espiciformes, es fa en roques, murs i llocs pedregosos El crespinell gros anomenat també arròs de pardal o pa de moixó S sediforme , de 10 a 40 cm d’…