Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
acreixement
Patologia humana
Primer període de les malalties durant el qual els símptomes es fan progressivament intensos.
acreixement
Mineralogia i petrografia
Creixement que experimenten els minerals per juxtaposició.
síndrome d’adaptació
Patologia humana
Conjunt de reaccions no específiques de l’organisme enfront d’una agressió qualsevol (traumatisme, esgotament, xoc, infecció, intoxicació, reacció).
Aquestes reaccions són de caràcter neurovegetatiu i endocrí en la producció de les quals la hipòfisi i les glàndules suprarenals tenen una intervenció molt important La síndrome comença amb una reacció d’alarma , seguida d’un estat de resistència que és l’autèntic període d’adaptació i d’acreixement de les defenses L’exageració de l’activitat endògena produïda durant aquest període pot ésser causa d’un estat patològic permanent aquesta troballa clínica portà Hans Selye a formular el concepte de malalties d’adaptació Una tercera fase de la síndrome, dita d' esgotament , si arriba…
Federació Espanyola de Treballadors de l’Ensenyament
Sindicat de professionals de l’ensenyament adscrit a la UGT.
Malgrat ésser creat el 1909, de fet no adquirí una certa força fins el 1931 Després del juliol del 1936, intentà de definir l’actuació dels mestres davant la revolució Absorbí d’altres associacions de mestres el 1934 tenia 6 000 membres, i el 1937, 30 000 S'organitzà en seccions, la més important de les quals fou el Sindicat de Mestres Nacionals A Catalunya hom creà un comitè regional Federació Catalana de Treballadors de l’Ensenyament, FCTE, organitzat a la fi del 1937 La influència del PSUC es reflectí en la política de mobilització creació del batalló Félix Bárcena i Ajut de Cultura al…
vida espiritual
Cristianisme
Activitat humana que té per objecte la dedicació intensa i profunda a l’acreixement de la gràcia
.
És anomenada també vida sobrenatural i vida interior
patrimoni cultural
Art
Conjunt de testimonis que constitueixen l’herència cultural de la societat.
El patrimoni com a concepte cultural ha anat evolucionant Inicialment es parteix de la idea tradicional, sorgida de les revolucions burgeses, segons la qual el patrimoni és constituït per tot un seguit de béns que tenen el reconeixement oficial de la collectivitat Així, a determinats edificis o objectes se’ls atorga un valor especial i esdevenen els tresors més preciosos d’un poble o d’una cultura determinada i, per tant, han d’ésser preservats i llegats a les generacions futures Avui dia, però, la noció de patrimoni s’ha ampliat cap al conjunt d’elements que remeten a la identitat dels…
al·luvió
Dret civil
Tipus d’ accessió
natural dels béns immobles que consisteix en l’acreixement successiu i lent de terres produït als predis afins o rius, com a conseqüència del corrent de les aigües.
Aquest augment és atribuït per la majoria de les legislacions als propietaris dels predis on les terres s’han anat acumulant
avulsió
Dret
Tipus d’ accessió
natural dels béns immobles que consisteix en l’acreixement de terres als predis afins als rius, no pas de forma successiva i lenta com en l’ al·luvió
, sinó violenta i transitòria, com a conseqüència del corrent de les aigües.
El dret romà atribuïa aquest augment al propietari del predi receptor però si es tractava d’arbres i aquests no hi arrelaven, aleshores continuava essent-ne propietari el del predi del qual provenien Contra la norma general d’accessió, si hom pot arribar a conèixer la procedència del terreny incorporat, continua essent-ne propietari l’anterior
la Granadella
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de les Garrigues.
Situació i presentació L’extens terme municipal de la Granadella, de 88,70 km 2 , és al sector sud-occidental de la comarca, en contacte amb el Segrià i la Ribera d’Ebre, a la part més alta de la plataforma garriguenca, les Garrigues Altes, en un terreny accidentat per pendents suaus i rocosos on alternen el bosc i la brolla amb els ametllers i les oliveres, i també amb riguencs de Bovera, a migdia Bellaguarda al SE, i els dels Torms, el Soleràs i Granyena de les Garrigues al NE amb els segrianencs de Torrebesses i Llardecans al NW i W i amb Flix al S, de la Ribera d’Ebre La vila de la…
Castell d’Olius
Art romànic
Situació Vista exterior de l’edifici actual, la Torreta, a l’interior del qual s’aixopluguen algunes dependències que coincideixen, si més no en part, amb la construcció romànica antiga L Prat A la dreta del riu Cardener, vers el costat nordoriental del municipi d’Olius, situat a la conca alta del Cardener, es troba emplaçat el conjunt format per la Torreta, l’església de Sant Esteve i el singular cementiri gaudinià Assentat damunt un cingle rocallós, dominant una part de la vall del Cardener, s’alça el mas la Torreta on, probablement, hi havia hagut l’antic castell d’Olius Mapa 292M781…