Resultats de la cerca

El 1913 actuà a Menorca com a delegat de l’exèrcit en el consell local de Maó dels boy scouts Presidí l’Ateneu de Maó 1931-36 Es retirà amb el grau de coronel Publicà diverses monografies d’història de Menorca, com El desastre de 1798 1922

Actua com a mecanisme de compensació de les tendències oposades al sistema vigent, i en aquest sentit s’oposa al canvi social El control és exercit de formes molt diverses costums, creences, mitjans de comunicació, etc i a través de la família i l’educació, com a processos fonamentals de socialització

Les organitzacions criminals tenen una cadena de comandament jeràrquica, una complexa divisió social del treball i unes normes articulades i impersonals que hom està disposat a seguir Actualment el crim organitzat —centrat en el contraban, el tràfic de drogues, la prostitució, el joc illegal, la pirateria electrònica, el robatori a gran escala i tota mena de negocis illegals— actua a escala internacional i esdevé un tret característic de l’economia global

Autodidacte, fundà a Inca el Cercle d’Obrers Catòlics 1900 Estimulà com a impressor les publicacions en català Des de l’any 1922 actuà en un regionalisme catòlic, acostat a la Lliga Creà els setmanaris “Es Ca d’Inca” 1900-04, “La Bona Causa” 1904-05, “Ca-Nostra” 1907-29 i “La Veu d’Inca” 1915-19 Dirigí “La ignorància” segona època, 1918-19 A Flors de roella 1922 i A la Mare de Déu de Lluc 1936 recollí els seus poemes paisatgístics, sentimentals i religiosos, influïts pels glosadors populars i per l’Escola Mallorquina

Bé que alguns economistes la consideren com un pas cap a la civilització, hom sol considerar la societat de consum com a contradictòria i inhumana Però les crítiques que li són fetes parteixen del fet que una tal societat de consum —que avui actua com a estímul en tot el món— és en el fons una societat de producció específica i que els qui són interessats a produir-hi fan consumir el que els aporta més guanys, sense importar-los el benestar de la societat el consumisme és una internacionalització psicològica de costums i modes necessaris a aquest sistema específic de producció

Aquesta forma de control social és emprada per l’estat per mitjà de la policia i per l’exèrcit i és essencial en certs processos d’integració social general La teoria i la pràctica de la democràcia fan contrastar la coerció amb el consens de la població i imposen límits legals en el camp dels conflictes interns

La propaganda difereix profundament de l’educació que crea actituds, conviccions, creences i es basa en eslògans, en l’ostentació i en la reiteració, cercant nous continguts de creences i actituds amagades que suposa La propaganda, en aquest sentit, actua subreptíciament, fomentant l’emotivitat, reduint el camp de la visió i amagant les seves darreres motivacions o intencions, o simplificant-les per fer-les més planeres, comprensibles i acceptables publicitat La seva finalitat és convèncer i aconseguir una acció immediata En particular, la propaganda política , fruit de les democràcies, és el…

En èpoques pretèrites, aquesta acció de beneficència, tant pública com privada, fou d’una gran extensió Modernament, l’evolució dels conceptes de solidaritat humana i també la introducció de nous principis sobre les obligacions i els deures socials i estatals han fet que la beneficència tradicional hagi estat gradualment substituïda per altres sistemes d’assistència, com la seguretat social La beneficència pública és organitzada i sostinguda pels organismes oficials, amb més o menys ajuda ocasional, però directa, dels ciutadans actua com a beneficència estatal, provincial, autonòmica,…

La personalitat social —en incessant desenvolupament mitjançant el procés de socialització— resta intrínsecament vinculada a tot el fenomen de la cultura

Aquests privilegis podien ser per dret hereditari noblesa de sang o de natura , per concessió del sobirà noblesa de privilegi o per l’exercici de determinats càrrecs públics noblesa civil o de càrrec Als Països Catalans era formada pels barons o magnats amb exclusió dels simples cavallers i donzells, generosos, homes de paratge, infançons i altres gentilhomes noble de fet, però, sovint hom distingia, com en altres països, l' alta noblesa els nobles pròpiament dits de la baixa noblesa , perquè els membres de l’una i de l’altra estaven units pel fet de posseir els privilegis militars i d’…