Resultats de la cerca
Es mostren 3914 resultats
Carlota Soldevila i Escandon
© Teatre Lliure / Ros Ribas
Teatre
Actriu.
Filla de l’escriptor Carles Soldevila , inicià les activitats teatrals el 1950 a l’Agrupació Dramàtica de Barcelona ADB, on treballà fins a la desaparició d’aquesta entitat L’any 1962, juntament amb Albert Boadella i Anton Font, fundà la companyia de mim Els Joglars, on actuà fins el 1969 També fou cofundadora del Grup de Teatre Independent 1965 i del Teatre de l’Escorpí 1974 Professora d’expressió corporal a l’Institut del Teatre de Barcelona 1971-86 i fou membre de la Comissió Coordinadora d’Estudis d’aquest organisme, delegada de Direcció i Coordinació General El 1976…
Gustav Schützendorf
Música
Baríton alemany.
Estudià música i cant a la seva ciutat natal i posteriorment amplià la seva formació a Milà Debutà a Krefeld el 1905 amb el paper titular de Don Giovanni Entre el 1914 i el 1920 actuà a la Hofoper de Munic i, després d’estar dues temporades a Berlín, el 1922 feu el debut al Metropolitan de Nova York amb el paper de Faninal El cavaller de la rosa , sala on actuà regularment fins el 1935 com a membre de la seva companyia Es destacà especialment en papers wagnerians, tot i les seves incursions en òperes de compositors com L Janácek o I Stravinsky, entre d’altres, de…
Pau Ricomà i Tutusaus
Música
Pianista.
Fou gerent i més tard propietari de la Casa Ayné, de Tarragona, d’instruments musicals i partitures Com a pianista actuà en diverses sales dels Països Catalans Actuà d’acompanyant de Pau Casals en diversos concerts i formà duo sovint amb el violinista Josep Català
blanquejant
Química
Substància amb poder de blanquejar que actua sobre les matèries que acoloreixen els materials tractats, els oxida o els redueix a formes incolores, formin o no composts solubles, que són eliminats per rentat; n’hi ha que donen blancor directament per un efecte òptic ( blanquejant òptic
).
Les propietats blanquejants de certes substàncies ja eren conegudes a l’antiguitat Egipcis, fenicis, grecs i romans produïen gèneres de lli blancs, però no és conegut amb certesa el procediment que empraven Potser aconseguien el blanqueig a base de successives immersions de la tela en lleixius fets amb cendres de diverses plantes i l’exposició posterior al sol sobre l’herba Aquest procediment, generalitzat a l’edat mitjana, perdurà fins al s XIX El descobriment del clor a la segona meitat del s XVIII féu que aquest fos introduït com a blanquejant industrial, però, a causa d’haver d’ésser…
servosistema
Tecnologia
Sistema proveït de retroacció.
Actua, per tant, accionat pel senyal d’error i es caracteritza pel circuit o bucle de retroacció És anomenat també sistema asservit o de bucle tancat automatisme Les magnituds que intervenen en tot servosistema són l' entrada , la sortida , el retorn o retroacció , el senyal d’error , les pertorbacions i l' alimentació L’entrada pot ésser un senyal elèctric, una força, un moviment, etc, i actua sobre el servosistema, el qual dóna la resposta o sortida en funció d’aquella El senyal d’error és elaborat pel comparador , que compara l’entrada amb el senyal de retroacció Aquest senyal sol ésser…
Georges Jouatte
Música
Tenor francès.
Després de la Primera Guer ra Mundial actuà com a ballarí del Casino de París, mentre començava a estudiar cant El 1932 debutà com a baríton al Teatre Mogador, on actuà assíduament en diverses operetes Aconsellat per P Cabanel i L Fourestier, reprengué els estudis de cant en la corda de tenor, i el 1935 cantà a l’Òpera de París La damnation de Faust H Berlioz El mateix any hi protagonitzà La flauta màgica i Castor i Pòllux El 1937 fou Florestan a Fidelio , paper que arribà a interpretar setanta-cinc vegades al llarg de la seva carrera Abans de la Segona Guerra…
Matias Ferret i Parera
Música
Baríton català.
Debutà, com a afeccionat, a l’Ateneu d’Hostafrancs amb les sarsueles La reina mora i El mal de amores Posteriorment, actuà en diversos teatres del Parallel barceloní fins a incorporar-se a la companyia de Pau Gorgé 1911, amb la qual es presentà en alguns teatres de l’Estat espanyol El 1913 feu una gira per diversos països sud-americans amb la companyia de Pep Capsir i Ramona Vidal i posteriorment actuà a Barcelona i a Lisboa El 1914 estrenà Maruxa , d’A Vives, al Teatre Novetats de la ciutat comtal, i el 1929 actuà en El pájaro azul , de R Millán, al…
AMPc
Bioquímica
Forma cíclica de l’àcid adenílic, que fa la funció de regulador de processos metabòlics en bacteris i animals.
Actua de mediador de moltes hormones, en què a partir del trifosfat d’adenosina i per mitjà de l' adenilat ciclasa , es forma AMPc en l’òrgan al qual va destinada l’acció de l’hormona L’activitat de l’AMPc varia d’un òrgan a un altre en el fetge i el múscul esquelètic estimula la glicogenòlisi en el teixit adipós, la lipòlisi, i en els fongs de la floridura actua com a quimiotàctic agregador de cèllules És també mitjancer intracellular o segon missatger de catecolamines i prostaglandines i intervé en la regulació de l’expressió gènica A més, l’AMPc actua sobre la síntesi d’…
Concepció Panadès i Juanengo
Música
Soprano.
El 1912 anà a residir a Barcelona El 1920 ingressà a l’Orfeó Pirinenc i el 1925 debutà al Teatre Tívoli de Barcelona amb la sarsuela La gaviota El 1929 feu una gira per Amèrica La temporada 1930-31 actuà al Teatro de la Zarzuela de Madrid El 1934 interpretà Marina al Teatre Olímpia de Barcelona, al costat de Miguel Fleta, amb qui actuà en diverses òperes 1934-35 Interpretà aquesta òpera, en català, a Santiago de Cuba El 1935 fou Micaela Carmen a Bilbao i també assumí el paper titular de Madama Butterfly En 1936-38 actuà al Liceu de Barcelona —llavors…
,
Ute Vinzing
Música
Soprano alemanya.
Estudià cant amb Martha Mödl i debutà a Lübeck el 1967 Entre el 1971 i el 1976 actuà a l’Òpera de Wuppertal i parallelament es presentà en diversos teatres d’òpera d’Alemanya i Àustria i també en ciutats com Barcelona, Ginebra i París També actuà a l’Amèrica del Sud Teatro Colón de Buenos Aires i als Estats Units Seattle, entre el 1975 i el 1984, cantà L’anell del Nibelung Aquest darrer any, amb el paper titular d' Electra R Strauss, actuà al Metropolitan de Nova York El 1990 interpretà el paper de Tintorera en unes funcions de Die Frau ohne Schatten ,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina