Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
tossol
Mineralogia i petrografia
Turó format per una acumulació de lava.
S’origina quan la lava flueix per una zona humida d’aiguamolls El contrast tèrmic entre la lava incandescent, l’aigua i el gel genera vapor d’aigua en forma de petites erupcions que aixequen protuberàncies de lava, les quals, un cop solidificades, formen el tossol, que pot fer de 4 m a 15 m d’alçària Sovint difícils d’identificar per la vegetació que els cobreix, són especialment freqüents a la Garrotxa , on el 2017 un estudi n’identificà fins a 81, d’una part dels quals hom en recuperà els noms a través de testimonis orals S’estima que els tossols destruïts per l’acció de l’home són prop del…
kieselgur
Mineralogia i petrografia
Dipòsit format per l’acumulació de closques de diatomees.
Constitueix una terra fina i porosa farina fòssil que és utilitzada en la fabricació de dinamita
piroclàstic | piroclàstica
Mineralogia i petrografia
Dit de la roca formada per acumulació i consolidació de material piroclàstic.
ignimbrita
Mineralogia i petrografia
Roca formada per acumulació de fragments de laves àcides soldades en calent, amb aspecte de tosca o de lava fluida.
Provenen d’erupcions explosives
lutita
Mineralogia i petrografia
Roca sedimentària detrítica amb un diàmetre dels grans inferior a 1/16 mm.
La roca és formada per grans molt fins, més del 50% dels quals són de mida inferior a 0,625 mm Segons la mida del gra, pren noms diferents llims quan té els grans d’entre 0,625 i 0,004 mm, i argiles amb els grans més petits de 0,004 mm Pot tenir estructures sedimentàries i variar de color, de fissibilitat i de contingut de matèria orgànica, i pot contenir fòssils Els minerals principals són del grup de les argiles, com ara la caolinita, lamontmorillonita i la illita, a més de clorita i quars de mida del llim, i també conté feldspats i carbonats Per a determinar la composició mineralògica de…
chert
Mineralogia i petrografia
Concreció silícica opaca, formada generalment en el si d’una altra roca i constituïda per l’acumulació d’espícules unides per un ciment de calcedònia microcristal·lina.
Els cherts es donen principalment a les sorres del Cretaci inferior i a les calcàries carboníferes
defecte
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Interrupció de la regularitat de la xarxa cristal·lina d’un sòlid.
Dins tots els sòlids hi ha defectes, ja siguin causats en el moment de llur formació o bé per accions posteriors, i llur presència es reflecteix palesament en les propietats elèctriques, òptiques, magnètiques, tèrmiques i mecàniques d’un sòlid, les quals depenen del nombre i de la classe de defectes presents a la mostra considerada Els principals defectes d’un cristall són els defectes puntuals , els defectes lineals , els defectes superficials i els defectes volúmics Els defectes puntuals d’un sòlid són classificats en dues categories principals els deguts als àtoms que constitueixen…