Resultats de la cerca
Es mostren 61 resultats
barbaquí
© Fototeca.cat/ Idear
Música
En alguns instruments d’arc que s’aguanten més o menys sobre l’espatlla -com ara el violí, la viola, etc.-, accessori consistent en una peça còncava de fusta, normalment de banús o pasta sintètica, que permet descansar la barbeta i alhora protegir la taula harmònica.
També s’anomena mentonera o barbada N’hi ha de diverses mides i formes, per a poder-se adaptar al perfil del mentó de cadascú, i amb diferents sistemes de subjecció
cos de recanvi
© Fototeca.cat/ Idear
Música
En alguns instruments aeròfons, secció del tub independent del generador del so i amb forats per a fer les notes que, encaixat al cap o en altres seccions de l’instrument, reemplaça el cos principal o s’hi afegeix per tal de variar la llargada total de l’instrument.
En molts casos, els cossos de recanvi formen tot un joc que proporciona llargades diferents de l’instrument per a adaptar-lo a diverses afinacions Aquest procediment s’usà en molts instruments de vent-fusta del Barroc i el Classicisme per a ajustar-los als diferents diapasons de l’època o per a facilitar el transport a tons cromàtics
Cité de la Musique
Música
Conjunt arquitectònic dissenyat per Christian de Portzamparc i inaugurat al gener del 1995 al parc de La Villette de París.
Amb més de 40 000 m 2 , és la installació europea més gran dedicada a l’estudi, la creació, la difusió i l’ensenyament de la música i la dansa Té una sala modulable, creada segons els desigs del compositor Pierre Boulez, on hom pot adaptar l’emplaçament dels músics i del públic, que pot ocupar 500 o 1 200 butaques, i modificar les condicions acústiques segons les necessitats de cada obra
canzone
Música
Forma musical, essencialment vocal, sorgida a Itàlia al s XVI, sota la influència de la chanson
polifònica francesa (fou anomenada també canzone francese
).
Donà lloc a la cançó instrumental o canzone da sonar , la qual fou originàriament una simple transcripció d’obres vocals per a orgue, especialment de cançons polifòniques franceses aviat els polifonistes italians els Gabrieli al s XVI, Frescobaldi al XVIII en compongueren d’originals, però hi perdurà l’afany d’adaptar als instruments l’estil vocal com la forma veïna de ricercar , era feta d’episodis encadenats en estil fugat, però amb les parts més clarament diferenciades La canzone da sonar donà lloc, en part, a la sonata
Johannes Galliculus
Música
Compositor i teòric alemany.
Alguns estudiosos l’identifiquen amb Johannes Hennel de Dresden Estudià a Leipzig, on també inicià la seva activitat professional Allí publicà el 1520 el seu Isagoge de compositione , un tractat elemental de contrapunt dedicat al seu collega Georg Rhau L’obra tingué una gran acceptació, i el 1553 arribà a la sisena edició La major part de les edicions es feren a Wittenberg, al taller de G Rhau, i en dos casos aparegué amb el títol Libellus de compositione També escriví molta música litúrgica en llatí destinada a l’Església luterana, en un intent d’adaptar les formes catòliques…
Pedro de Loyola Guevara
Música
Teòric musical espanyol del segle XVI.
Sembla que fou sacerdot, actiu a la catedral de Sevilla Publicà un tractat sobre el cant pla on s’intentava adaptar la pràctica musical als nous postulats del breviari i del missal reformats per Pius V Arte para componer canto llano, y para corregir y emendar la canturia que esta compuesta fuera de arte, quitando todas las opiniones y difficultades que hasta agora á avido, por falta de los que le compusieron Sevilla, 1582 En aquest llibre s’emeten judicis crítics sobre l’obra d’altres teòrics anteriors com Juan Bermudo, Gonzalo Martínez de Bizcargui o Luis de Villafranca i se’n…
orquestrar
Música
Adaptar (una obra musical, una melodia, etc) de manera que pugui ésser interpretada pels diferents instruments d’una orquestra.
transcripció
Música
Escriptura d’una peça de música per a un instrument o una formació diferents d’aquells per als quals fou ideada, o bé transposició d’una composició, en sentit ascendent o descendent, per a facilitar la seva interpretació per un instrument o cantant determinats.
La pràctica musical d’algunes èpoques feu de la transcripció un costum habitual i són molts els compositors que l’han utilitzada per a les seves pròpies obres Pel que fa a les transcripcions fetes per algú que no és l’autor de l’obra, poden generar dubtes sobre la fidelitat al contingut de l’original El canvi de tonalitat en peces vocals per a adaptar-les a l’àmbit vocal d’un cantant concret és molt habitual Aquestes transcripcions tenen el perill de pertorbar l’organització tonal d’una obra cíclica si la transposició s’aplica tan sols a algunes parts i no al total D’altra banda…
Ambrogio Minoja
Música
Compositor italià.
Alumne de S Anselmi a Lodi, i de Nicola Sala a Nàpols Exercí de mestre de clavicèmbal a la Scala i al Teatre Canobbiano a Milà 1780-1802 i a Parma el 1795 Principalment fou autor d’òpera -les més conegudes foren Titonelle Gallie 1786 i Olimpiade 1787- i de músiques de festa, encara que realitzà algunes composicions de música sacra, en particular misses Al llarg de la seva vida tingué una notable capacitat d’adaptar-se als diversos règims polítics de l’època durant la seva estada a la Scala compongué una cantata en ocasió de la decapitació de Lluís XVI Per l’anniversario della…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina