Resultats de la cerca
Es mostren 1136 resultats
Ferran Girbal i Jaume
Literatura catalana
Escriptor.
Fill d’ Enric Claudi Girbal i germà del també escriptor Eduard Girbal Inicià la seva trajectòria amb la publicació de novelles Àngela 1894, La Dolors 1897, L’hereu del molí 1897 i Pel maig 1898, totes en la línia del ruralisme vuitcentista El 1900 publicà el drama amorós d’ambient rural L’alegria de la casa i més tard el recull poètic Tot l’any íntimes 1902 El 1925 intentà adaptar-se als nous gustos de la narrativa popular amb La sort de Baronelli 1925, novella curta ambientada a l’Alemanya dels anys vint També es dedicà a la traducció Shakespeare Tot va bé si acaba bé , 1909,…
,
transcripció
Música
Escriptura d’una peça de música per a un instrument o una formació diferents d’aquells per als quals fou ideada, o bé transposició d’una composició, en sentit ascendent o descendent, per a facilitar la seva interpretació per un instrument o cantant determinats.
La pràctica musical d’algunes èpoques feu de la transcripció un costum habitual i són molts els compositors que l’han utilitzada per a les seves pròpies obres Pel que fa a les transcripcions fetes per algú que no és l’autor de l’obra, poden generar dubtes sobre la fidelitat al contingut de l’original El canvi de tonalitat en peces vocals per a adaptar-les a l’àmbit vocal d’un cantant concret és molt habitual Aquestes transcripcions tenen el perill de pertorbar l’organització tonal d’una obra cíclica si la transposició s’aplica tan sols a algunes parts i no al total D’altra banda…
Baltasar de Romaní
Lingüística i sociolingüística
Literatura catalana
Traductor i poeta.
Cortesà, segons Lluís del Milà, amic seu, de la cort dels ducs de Calàbria Cavaller Ja gran, Ferran d’Aragó, el duc de Calàbria, li encarregà la traducció al castellà de l’obra poètica d’Ausiàs Marc Las obras del famosísimo filósofo y poeta mossén Osias Marco 1539, reeditada a Sevilla el 1553 Comprèn, en edició bilingüe, quaranta-set poesies sense la tornada càntics, d’amor, morals, de mort, espirituals Intentà d’adaptar al castellà el decasíllab català, fet que dona a la versió, bastant lliure i deformada en algun cas conceptualment si creia que els conceptes eren irreverents,…
Freqüència de les preses de llet materna
L’interval entre cada presa de llet s’ha d’ajustar a les necessitats individuals La mare aprendrà de seguida a saber quan el seu fill té gana i vol mamar En general, si l’infant plora i el plor no es detura quan se l’agafa i d’altra banda no està brut, és que té gana Durant els primers dies, la demanda de l’infant es pot produir de manera molt irregular, però al cap de poc temps tots els nens solen adoptar un horari A més, al cap de dues o quatre setmanes també es pot adaptar l’hora de l’infant a les activitats de la dona i la família, de manera que també ell quedi satisfet En…
reflexologia
Psicologia
Corrent de la psicologia iniciat al començament del segle XX pels fisiòlegs russos Ivan Petrovič Pavlov i Vladimir Mikhajlovič Bekhterev, a partir d’experiències en psicologia animal.
Intenta d’explicar el comportament a partir del funcionament del sistema nerviós, tot considerant que la conducta pot ésser reduïda a diversos actes reflexos i a diferents mecanismes cerebrals com és ara els d’inhibició, d’excitació i d’inducció, sia positiva o negativa Quant als reflexos que constitueixen el comportament, hom pot distingir-hi dos nivells, anomenats per Pavlov primer i segon sistema de senyals el primer, comú a tot animal, comprèn els reflexos hereditaris, motors o secretors, així com d’altres dits reflexos condicionats , o reflexos psíquics, associats als primers gràcies a l…
personalitzar
Transports
Modificar l’aspecte o les característiques tècniques (d’un vehicle) amb la voluntat d’adaptar-lo als gustos del propietari.
realitat virtual
Electrònica i informàtica
Mètode de simulació per ordinador en què l’usuari té la sensació d’estar immers en l’entorn artificial creat per la simulació.
Per tal d’incloure l’usuari dins de la simulació, i fer-li creure que es troba en un entorn real, s’usen diversos dispositius especialitzats, com guants, cascs i ulleres D’una banda, aquests dispositius reben informació del sistema de simulació, que d’aquesta manera controla els sentits tacte, oïda i vista de l’usuari de l’altra, per mitjà de sensors específics, aquests dispositius envien al sistema de simulació informació sobre les accions de l’usuari moviment dels ulls, moviment de les mans, etc El resultat és que el sistema de simulació pot adaptar el seu comportament al de l’…
intel·ligència
Filosofia
Psicologia
Facultat o capacitat de l’home per a comprendre el món o de les relacions i prendre’n consciència, per a resoldre situacions noves mitjançant unes respostes també noves o per a aprendre a fer-ho.
En un sentit general, hom anomena intelligència la facultat del coneixement sensació, memòria, raonament, en oposició a les facultats afectiva i motora però en un sentit més estricte, com a sinònim d’enteniment i intellecte i en oposició a la sensació i a la intuïció, es refereix al coneixement conceptual i racional, és a dir, a la capacitat d’adaptar reflexivament uns mitjans a uns fins En un sentit més popular, i en oposició a la invenció, indica facilitat de comprensió Basant-se en la perspectiva del processament de la informació que proposa el cognitivisme, l’èmfasi d’…
common-rail
Transports
Sistema d’alimentació per a motors dièsel d’injecció directa basat en els sistemes d’alimentació dels motors d’injecció de gasolina.
De fet, el seu funcionament és el mateix Consisteix a bombejar combustible a pressió en un conducte comú o acumulador que en els motors d’injecció de gasolina s’anomena “rampa d’injecció” A partir d’aquest acumulador surten unes canonades cap als injectors tantes com injectors tingui el motor Els injectors d’accionament electromagnètic són controlats per centraleta UCE Unitat de Control Electrònica, de la mateixa manera que en els motors d’injecció per gasolina Aquesta centraleta està dissenyada i programada per a adaptar-se a la forma de funcionament dels motors dièsel d’…
Ambrogio Minoja
Música
Compositor italià.
Alumne de S Anselmi a Lodi, i de Nicola Sala a Nàpols Exercí de mestre de clavicèmbal a la Scala i al Teatre Canobbiano a Milà 1780-1802 i a Parma el 1795 Principalment fou autor d’òpera -les més conegudes foren Titonelle Gallie 1786 i Olimpiade 1787- i de músiques de festa, encara que realitzà algunes composicions de música sacra, en particular misses Al llarg de la seva vida tingué una notable capacitat d’adaptar-se als diversos règims polítics de l’època durant la seva estada a la Scala compongué una cantata en ocasió de la decapitació de Lluís XVI Per l’anniversario della…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina