Resultats de la cerca

Addicte a Felip IV de Castella, s’oposà activament a la revolta de Catalunya del 1640 perseguit, però, es refugià a Barbastre

La drogaaddicció, també anomenada toxicomania, consisteix en el consum habitual d’unes determinades substàncies psicoactives, sense prescripció facultativa, que per les característiques intrínseques que presenten poden generar una habituació progressiva als efectes que provoca o tolerància, una necessitat imperiosa de la seva administració o dependència, i una sèrie de repercussions negatives en la salut de la persona i l’entorn social La drogaaddicció és una malaltia fonamentalment de tipus social, ocasionada bàsicament per la marginació d’uns determinats sectors de la població, la manca d’…

Addicte a la nova escola metòdica de Temisó de Laodicea , n'acceptà la doctrina sobre els communia , però no els entengué com una concepció dogmàtica, sinó com a indicatius del canvi visible de la malaltia en el pacient, i indicà la necessitat d’alterar l’estat existent en un altre d’oposat

Famós contemporani de Johannes Ockeghem, en compartí la glòria, a desgrat de llurs essencials diferències Músic de cort i addicte servidor dels ducs de Borgonya fins el 1482, els dedicà 75 cançons, gènere en el qual excellí Fou un mestre en el rondeau i la bergerette Els dos motets més originals són In hydraulis i Anthoni usque limina

Addicte a Ruiz Zorrilla, fou regidor i alcalde accidental de Barcelona en 1869-70 i diputat provincial en 1872-73 Sota la Restauració encapçalà el Partit Republicà Progressista a Catalunya Afavorí l’establiment de Lerroux a Barcelona el 1901, però posteriorment s’adherí a la Solidaritat Catalana, en representació de la qual fou elegit senador per Lleida 1907

Fill i successor de Roberto Orsini Molt addicte a Alfons el Magnànim, aquest li concedí el principat de Salern 1438, el feu mestre justicier del regne de Nàpols i el casà —ja vidu d’Isabella Caracciolo— el 1438 amb Elionor d’Urgell , filla del comte Jaume II el Dissortat , dotada pel rei amb el ducat d’Anolfi

Addicte a l’ismaïlisme, fou delegat del califa fatimita a Coràsmia com a cap de la secta i fou perseguit per l’ortodòxia islàmica Autor d’obres religioses i filosòfiques en vers Rawṣnā ī-nāma , ‘Llibre de la llum’ Sa'ādat-nāma , ‘Llibre de la felicitat’, etc, és famós, sobretot, pel Safar-nama , relació en prosa dels seus viatges a les ciutats santes de l’islam

Magistrat de la reial audiència de Catalunya Després dels fets del 1640, fou addicte a la generalitat, però arran de la immediata ocupació francesa, es féu fidel a Lluís XIII, i contribuí a la destitució del lloctinent La Mothe Publicà Defensa de la auctoridad real de las personas eclesiásticas de Cataluña 1646, en favor del reialisme Decretà la detenció del president de la generalitat, acusant-lo de desobediència al lloctinent francès El 1652 es traslladà al Rosselló, on treballà per fomentar-ne l’annexió a França