Resultats de la cerca

Estudià dret a València, Saragossa i Madrid L’any 1877 es casà amb la filla i hereva del marquès de Mondéjar i comte de Sallent i s’establí a Madrid Fou diputat a les corts des del 1879 al 1923, excepte el 1893, i primer secretari del congrés 1884-90 Durant el govern Martínez de Campos, de qui fou admirador, el ministre de la governació Francisco Silvela el nomenà director general d’administració local 1890-92, però se separà d’aquest quan es distancià del partit conservador, seguint el consell, d’entre altres, del seu germà Nicolau Cotoner i Allendesalazar mort el 1897, marquès…

Estudià a Lleida, on es graduà de batxiller en drets 1555 fou professor de la universitat lleidatana i al castell de Flix, i es doctorà en drets a Barcelona el 1562 Participà amb el seu germà Gaspar en la cort de Barcelona del 1564 Escriví unes Memòries per a sempre , inèdites, molt interessants per les dades personals, sobre el sistema d’estudis i principalment la seva visiò sobre les corts i la rivalitat entre Francesc de Montcada, comte d’Aitona al servei del lloctinent García Álvarez de Toledo, considerat traïdor pels catalans, i l’almirall de Nàpols, el refinat i culte admirador…

Formà part de l’Escolania de Montserrat, on rebé els primers coneixements musicals Fou organista i mestre de capella de la catedral de Barcelona i també de l’església de Santa Anna Fou un gran admirador dels grans compositors alemanys, sobretot de R Wagner, per la qual cosa viatjà fins a Bayreuth i assistí a l’estrena de Parsifal Organitzà concerts i ell mateix tocà l’harmònium al Teatre Novetats i a l’Ateneu Barcelonès Entre els seus deixebles destaquen I Albéniz, F Alió i A Noguera Compongué sobretot música religiosa, com ara una missa de rèquiem, escrita per la mort de la…

Format en el preromanticisme suec i admirador dels romàntics alemanys, es constituí en capdavanter del grup literari Auroraförbundet i de la publicació d’aquest, Phosphoros 1810-13, que donà nom al moviment del fosforisme Professor de filosofia i de literatura a la Universitat d’Uppsala, tota la seva obra és una recerca de l’art en si mateix, de la “poesia pura”, a través d’un naturalisme filosòfic a la manera de Schelling Les seves millors obres són els poemes dramàtics Fågel Blå ‘L’ocell blau’, 1814 i Lycksalighetens Ö ‘L’illa de la felicitat’, 1824-27 De les seves obres de…

Ordenat sacerdot el 1830, fou membre de la congregació dels lazaristes i professor de teologia al seminari de Carcassona i a Càors 1833 i de Sagrada Escriptura a Amiens Se secularitzà per motius de salut i visqué al seu país Amb pocs referents més que Francesc Vicent Garcia , de qui era un gran admirador, fou escriptor d’una gran dignitat literària i d’un notable alè èpic Publicà unes Cobles en llaor dels benaventurats Abdon i Sennén Perpinyà, 1859 i, pòstumament, el 1882, Josep Bonafont li edità Les bruixes de Carençà , recull de llegendes fantàstiques sobre el massís del…

Inicià la seva carrera en el Teatre Artístic de Moscou 1902 El 1912 muntà, a Peterburg, la pantomima Els enamorats , basada en quadres d’Hermenegild Anglada i Camarasa, de qui fou gran admirador i a qui tractà personalment a París l’any següent Després de la revolució del 1917 es convertí en la primera figura del teatre revolucionari Prescindí de l’escenari convencional i desenvolupà una tècnica radical antiillusionista L’originalitat que intentà d’introduir se li girà en contra fins al punt que, acusat de formalista, el privaren de treballar 1938 i fou empresonat i deportat…

Fou infant cantor a la catedral de Ciutat de Mèxic, on tingué com a mestres Antonio Salazar i J de Ydíaquez L’any 1708 era organista de la seu El seu talent musical fou reconegut pel duc de Linares, gran admirador de l’òpera italiana Al palau del duc, Zumaya estrenà la seva òpera en tres actes La partenope 1711, la primera òpera completa feta a l’Amèrica del Nord Fou nomenat mestre de capella de la catedral de Ciutat de Mèxic el 1715, i el 1739 es traslladà a Oaxaca La seva producció musical comprèn música religiosa en llatí, com ara misses, himnes, lamentacions i càntics, i també en castellà…

Ordenat de sacerdot el 1920 Fou collaborador d’Antoni M Alcover Poeta de l’Escola Mallorquina, fidel seguidor i admirador de Costa i Llobera, la seva obra poètica es complau en la imitació, sense aportar novetats a la poesia mallorquina Habitual dels certàmens literaris, guanyà premis als Jocs Florals de Girona, Badalona, Felanitx i Valldemossa Collaborà a l’“Almanac de les Lletres” i a “Sóller” Durant la postguerra se situà en el grup d’intellectuals més conservador i prengué part en les tertúlies literàries de Guillem Colom i de la família Massot, a Palma És autor dels reculls…

Fou deixeble predilecte de Philippe Rogier, gràcies al qual tingué l’oportunitat de presentar-se a la plaça de mestre de capella de la catedral de Conca l’any 1600 La seva condició d’home casat provocà les reticències d’altres catedrals, que mai no sollicitaren els seus serveis Fou amic de Tomás Luis de Victoria i admirador de l’obra de Cristóbal de Morales El 1626, el capítol de la catedral considerà que Castro era massa vell per a dur a terme la formació dels castrati , i donà aquest càrrec a Francisco Ruiz, aleshores membre del cor catedralici La seva producció fou…

A Berlín, on visqué del 1812 al 1818, participà en la guerra contra Napoleó i freqüentà els ambients literaris El 1818 tornà a Dessau i s’hi establí com a bibliotecari del duc d’Anhalt Estudiós i admirador de la poesia popular, que sovint imita en els seus poemes, fou el principal responsable de la difusió d’aquest gènere entre els compositors alemanys coetanis En el terreny musical, la importància de Müller rau en els seus cicles de poemes Die schöne Müllerin 'La bella molinera', 1818 i Winterreise 'Viatge d’hivern', 1824, a partir dels quals F Schubert compongué dos cicles de…