Resultats de la cerca
Es mostren 65 resultats
Adonis
Mitologia
Divinitat mitològica.
Per als pobles mediterranis, Adonis significà la personificació de la mort i la resurrecció periòdica de la natura i l’encarnació de la primavera Originat a Síria i a Fenícia i conegut a Mesopotàmia, el culte d’Adonis fou practicat d’antuvi sota el nom de Tammūz, associat a Ištar o Astarte fins que, al s VII aC, fou adoptat pels grecs, després d’haver estat modificat diversament a Egipte i a Xipre La mitologia grega prengué com a nom propi l’apellatiu semític adon ‘senyor’ i el presentà com un personatge de gran bellesa, fill de Cinires, rei de Creta, i de Mirra, que fou transformada en arbre…
ulls d’àngel
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les ranunculàcies, de 15 a 40 cm d’alt, de fulles alternes dividides en lacínies, de flors d’un vermell escarlata, i de fruits en poliaqueni.
Es fa a les messes, i és pròpia de l’Europa meridional
ull de perdiu
Ull de perdiu
stefan.lefnaer (cc-by-3.0)
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les ranunculàcies, de 20 a 40 cm d’alçada, de fulles alternes dividides en lacínies, de flors vermelles o rarament groguenques, solitàries, i de fruits en poliaqueni.
Creix en camps de cereals, en una gran part d’Europa
vigorèxia
Psicologia
Alimentació
Trastorn del comportament alimentari caracteritzat per la preocupació excessiva per la perfecció corporal.
Aquesta alteració suposa una insatisfacció amb la pròpia imatge corporal, la pràctica exagerada d’exercici físic, la realització de determinades pautes alimentàries i la utilització d’aliments especials i suplements, i el possible consum de substàncies anabolitzants i dopants, fins al punt de generar una certa dependència
adonies
Història
Festes de la mort i la resurrecció d’ Adonis
celebrades al món antic, sobretot a Biblos (Fenícia), a Pafos (Xipre) i a Alexandria.
Hom hi cantava himnes funeraris i plantava en gerres de boca ampla herbes de creixement ràpid que morien aviat aquestes gerres eren anomenades jardins d’Adonis Representen la commemoració del cicle primaveral
ranunculàcies
Botànica
Família de ranals constituïda per plantes generalment herbàcies i perennes, de fulles alternes, sense estípules, sovint dividides, de flors acolorides, hermafrodites, generalment actinomorfes, poliandres i de gineceu súper apocàrpic, i de fruits en fol·licle, en núcula o en baia.
Consta d’unes 1 500 espècies, pròpies quasi exclusivament de l’hemisferi nord Ranunculàcies més destacades Aconitum sp acònit Aconitum anthora herba tora , tora Aconitum lycoctonum escanyallops , matallops Aconitum napellus matallops , acònit, escanyallops, herba tora, tora Actaea spicata herba de Sant Cristòfol Adonis aestivalis ull de perdiu Adonis annua ull d’àngel Anemone alpina anemone alpina, viola blanca Anemone coronaria anemone coronària, castanyola Anemone hepatica herba fetgera , fetgera, viola de galàpet, viola de llop, viola de…
Pere Fèlix de Salazar i Andreu
Literatura catalana
Prosista.
De filiació filipista, publicà una relació, en castellà, en prosa i en vers, de les festes de la coronació i casament de Felip V Guerrero Adonis , Palma s d 1702 i una Vida y muerte de Ramon Llull Palma 1702
Tammûz
Mitologia
Divinitat mesopotàmica.
Fill d' Ea , era un déu de la vegetació, en honor del qual hom celebrava grans festes El seu culte s’estengué a Palestina i a Síria equival a l’Esmun fenici i a l’Adonis de l’època grecoromana La seva companya era Gestinanna