Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
happening
Art
Teatre
Manifestació artística i teatral consistent en un espectacle de desinhibició, de comunicació intel·lectual i d’agitació política.
Portat a terme per una comunitat en plena llibertat d’improvisació, on ha desaparegut la distinció tradicional entre artista i espectador, bé que hi ha sempre un guió de base que n'especifica el contingut i l’estructura En el camp artístic es desenvolupa en el marc de l’avantguarda neodadaista i conceptual contemporània en teatre adopta les característiques de festa, de ritu i de psicodrama terapèutic Tingué el primer desenvolupament als EUA durant el decenni dels anys cinquanta, especialment en l' off Broadway novaiorquès
Oscar Wilde
Literatura anglesa
Teatre
Dramaturg, novel·lista, poeta i assagista irlandès en llengua anglesa.
Estudià al Trinity College de Dublín, i més tard a Oxford, on sobresortí en els estudis clàssics El 1878 guanyà el premi Newdigate Dotat d’un domini excepcional del llenguatge, el seu estil brillant, que es reflectí tant en l’obra literària com en assaigs i articles en la premsa, aviat li reportà una notable popularitat Adoptà unes maneres afectades i frívoles que escandalitzaren la societat victoriana, la qual criticà amb ironia i mordacitat Això i l’hedonisme amoralista que professava obertament li crearen nombrosos enemics Fou un decidit partidari del corrent estètic de l’art per l’art del…
Carles de Boïl
Literatura
Teatre
Poeta i comediògraf en llengua castellana.
Fill de Valerià Boïl, legitimat el 1585 Senyor de Massamagrell i de la Pobla de Farnals Ingressà a l' Acadèmia dels Nocturns 1592, on adoptà el nom de Recelo , i fundà l' Acadèmia dels Adorants 1599 Amb el nom de Carlos Boïl Vives de Canesmas publicà la comèdia El marido asegurado 1616, precedida d’un Romance preceptiu A un licenciado que deseaba hacer comedias , en el qual exposà la seva opinió sobre l’art de compondre comèdies, i d’una lloa a les dames de València És autor de Silva de los versos y loas de Lisandro 1600
Arthur Adamov
Teatre
Dramaturg d’origen armeni, de formació francesa i resident a París des del 1924.
Participà com a poeta i periodista en el superrealisme, i des del 1950 esdevingué una de les figures més importants del teatre de l’absurd, amb La grande et la petite manoeuvre 1950, L’invasion 1950, Le professeur Taranne 1951 i Le ping-pong 1953 El 1955 inicià una nova etapa amb les obres Paolo Paoli 1957 i Printemps 71 1960, on adoptà els temes i les tècniques del teatre èpic Amb La politique des restes 1962 presenta la relació entre la neurosi individual i el seu rerefons social i polític, i a Off limits 1969 es reflecteix l’agudització de la seva crisi psicològica, que acabà en suïcidi
escola d’art dramàtic
Educació
Teatre
Escola destinada a l’ensenyament de les tècniques teatrals i especialment a la formació dels actors.
Les escoles d’art dramàtic, sorgides al final del s XVIII, foren sovint annexes als conservatoris La majoria s’especialitzaren en les tècniques de la veu escoles de declamació fins que la complexitat interpretativa demanada a l’actor ha fet adquirir importància a altres tècniques expressió corporal, improvisació, etc Des de la fi del s XIX, l’aparició de grans teòrics ha potenciat la creació d’escoles a llur entorn Als Països Catalans la creació de la primera escola data del 1913 Escola Catalana d’Art Dramàtic, que posteriorment adoptà els noms d'Institució del Teatre i Institut del Teatre El…
Giovan Battista Andreini
Teatre
Autor dramàtic i actor italià.
Fill de Francesco i Isabella Andreini, cèlebres actors, estudià a Bolonya i el 1594 s’incorporà a la companyia “dei Gelosi” —on adoptà el sobrenom de Lelio— i, més tard, a la “dei Fedeli” Viatjà ininterrompudament al davant de la seva companyia per Itàlia, França i Alemanya Com a autor, procurà d’unir la tradició classicitzant amb la del teatre improvisat Les seves millors obres són de caràcter còmic i llicenciós Turca 1608, I due Lelii simili 1622, Due commedie in commedia 1623, etc Però, segons les circumstàncies, escriví també drames religiosos, com La Maddalena 1610, i tragi-comèdies…
Gaspar Aguilar
Literatura
Teatre
Poeta i autor dramàtic en castellà i, ocasionalment, en català.
Estigué al servei del vescomte de Xelva i dels ducs de Gandia fou membre de l’Acadèmia dels Nocturns, en la qual adoptà el nom de Sombra i fou un dels organitzadors, i alhora cronista, de les grans festivitats que tingueren lloc a València, al tombant dels s XVI i XVII Contrari als moriscs, escriví un poema a favor de llur expulsió 1610 En les seves comèdies dramàtiques — La suerte sin esperanza , La gitana melancólica , El mercader amante , Los amantes de Cartago , etc—, dotze de les quals foren publicades a Madrid el 1614, intentà d’aprofundir la psicologia dels personatges sense arribar a…
Lina Morgan
Teatre
Pseudònim de l’actriu castellana María de los Ángeles López Segovia.
A tretze anys començà a actuar en una companyia teatral, i, tres anys després, s’incorporà a la companyia de Matías Colsada com a professional El 1956 féu el seu primer paper protagonista i adoptà el pseudònim pel qual fou coneguda A partir de la segona meitat dels anys cinquanta aconseguí una gran popularitat en el teatre de Madrid com a intèrpret de papers còmics en comèdies i revistes de la companyia de Colsada, sobretot els anys vuitanta en obres com Vaya par de gemelas , El último tranvía per la qual aconseguí el premi Fotogramas de Plata el 1987 o Celeste no es un color En el cinema,…
Jerzy Grotowski
© Fototeca.cat
Teatre
Director teatral polonès.
Començà els seus estudis d’art dramàtic a Cracòvia i aviat l’interès per la cultura oriental el portà a Pequín Reelaborà les idees de Stanisłavski i amb Ludwik Flaszen fundà, el 1959, el Teatre-Laboratori 13 Rzedów, a Opole des del 1965 a Breslau, anomenat posteriorment Institut de Recerques sobre l’Art de l’Actor, que dirigí fins el 1982, any que emigrà de Polònia Peces bàsiques foren Les chaises , de Ionesco, Caien , de Byron, Sakuntala , de Kālidāsa, Dziady , de Mickiewicz, Kordian , de Słowacki, Akropolis , de Wyspiański, Hamlet , de Shakespeare, Doctor Faustus , de Marlowe, El príncipe…
acte
Teatre
Cadascuna de les parts en què es divideix una obra escènica, separada de les altres per un interval.
Si bé l’antiga Grècia no coneixia la divisió en actes, a l’època hellenística l’estructura de la peça dramàtica s’anà fixant en tres episodis, ultra un començament i un final anomenats respectivament pròleg i èxode A Roma, Horaci recollí aquesta concepció i en la seva Ars poetica establí una divisió en cinc actes, però de fet no existí mai cap llei rigorosa ni en l’escena clàssica ni amb la reaparició del teatre a l’època medieval El Renaixement es basà en la norma assenyalada per Horaci, però interpretant-la i seguint-la lliurement Així, per exemple, mentre que el teatre anglès elisabetià s’…