Resultats de la cerca
Es mostren 280 resultats
Joan Fàbregues i Sintes
Literatura catalana
Dramaturg.
Fill d’una família vinculada al món teatral i de la impremta, escriví amb el seu pare Pau Fàbregues i Sintes, tant en català com en castellà, entremesos de caràcter popular i d’argument senzill, amb un llenguatge viu i colloquial Doñ Pera Singlá la primera part estrenada el 1882, mentre que la segona és obra només del pare el 1884, i impresa el 1888 i el 1894, Trepasses d’en Pelaiu, o Ses mones de sa cala 1899, Adoració dels Reyes Magos 1892, Corona de espinas 1902, Entremès de ses flassades s d, i La ciega avaricia 1896, entre d’altres També és autor dels drames i comèdies El…
nadala
Literatura
Música
Cançó nadalenca.
La vitalitat del gènere, la seva llarga conservació i la seva qualitat folklòrica provocaren que els texts, qualsevol que fos llur procedència, es convertissin en anònims i peculiars productes poètics de la collectivitat, que els elaborà al llarg d’una transmissió oral i dins un costumari periòdicament actualitzats Els seus temes —les profecies, l’anunciació, les lloances a Maria, l’anada a Betlem, el naixement, l’anunciata i l’adoració dels pastors, els Reis, Herodes, els Innocents, etc— provenen de fonts eclesiàstiques —canòniques, apòcrifes i llegendàries— i de fonts populars…
ermita del Remei
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Santuari
Santuari del municipi d’Utiel (Plana d’Utiel), situat a 1.092 m d’altitud, dins la serra d'Utiel o del Negrete.
Construït el 1564, la seva primitiva i senzilla arquitectura ha estat modificada al llarg dels anys amb diverses aportacions La petita església, d’estil barroc, data del 1725, amb nau de reduïdes dimensions coberta amb voltes per aresta i murs xapats amb interessant ceràmica de Manises Guarda al seu interior el tríptic l’ Adoració dels Reis Mags , de Vicent Macip el sarcòfag del primer ermità, Juan d'Argés, i les pintures al fresc datades de Felipe Navarro 1728 que representen la tradicional aparició de la Mare de Déu i la primera rogativa oficial dels capítols eclesiàstic i…
Rubiols
Municipi
Municipi de la província de Terol, Aragó, situat prop de l’embassament de Los Toranes.
És situat a 929 m alt, a la dreta del riu de Rubiols afluent, per l’esquerra, del Millars, aigua amunt d’Olba, que en els límits del Regne de València establerts per Jaume I el 1238 restà inclòs dins aquest regne, fins que aquest fou desplaçat, pocs anys després, més cap a l’E Havia estat conquerit el 1204, en temps de Pere I de Catalunya-Aragó Pere III, el 1366, li concedí el títol de vila Foren famoses al s XV les bandositats entre les famílies Bonfill i Xiró El 1808 el bisbe d’Osca Sánchez de Cutanda, fill de la vila, hi formà una junta de defensa Durant la primera guerra Carlina resistí…
evangelis de la infància
Bíblia
Nom donat als dos conjunts de narracions, incloses en l’evangeli de Mateu (1,18-2,23) i en el de Lluc (1,5-2,52), respectivament, sobre el naixement i la infància de Jesús, per distingir-les, en llur específic gènere literari, de la resta dels evangelis.
Llur contingut ha estat objecte molt freqüent dels evangelis apòcrifs Quant a la intenció, la del conjunt narratiu de Mateu subratlla la continuïtat entre l’Antic Testament i l’esdeveniment cristià figura de Josep, com a pare legal de Jesús fugida a Egipte, com a expressió que Jesús és el nou Israel visita al temple, com a senyal de la religiositat jueva del Crist, mentre que la del de Lluc ressalta el paper de la dona visita a Isabel, preponderància de la figura de Maria sobre la de Josep, profecia d’Anna al temple i de la pobresa cant del magníficat, naixement de Jesús, adoració…
Jaume d’Olesa i Sanglada
Literatura catalana
Filòsof i poeta.
Vida i obra Ciutadà honrat de Mallorca, participà en diversos certàmens poètics valencians, com el celebrat en honor de la Puríssima Concepció 1486, i també és autor d’altres poesies en català i en llatí de tema religiós, com l’ Obra en rims estramps per los trenta-tres anys de Jesucrist 1483, de tema cristològic Les seves obres profanes, en canvi, no ens han pervingut Publicà un Liber de lege christiana València 1515, en vers llatí, acompanyat d’unes lamentacions místiques que denoten el seu lullisme i antiaverroisme, i l’ Spill de bé viure i bé confessar , en prosa València 1515, clos amb…
Francesco de Layolle
Música
Compositor i organista italià.
Inicià la seva formació el 1505 com a cantant a l’església de l’Annunziata de Florència, on rebé, a més, instrucció particular per part del compositor Bartolomeo degli Organi Fou amic d’Andrea del Sarto, que pintà els retrats de tots dos, juntament amb el de l’arquitecte Il Sansovino, als frescos de l' Adoració dels Mags de l’església de l’Annunziata Entre els seus amics florentins hi havia nombrosos escriptors involucrats en la revolta republicana contra els Mèdici del 1521, i que Layolle acollí a Lió com a refugiats, ciutat en la qual el compositor s’havia establert aquell…
Jaume d’Olesa i Sanglada
Filosofia
Literatura
Filòsof i poeta en llatí i català.
Fill de Rafael d’Olesa i Pont Ciutadà honrat de Mallorca Fou jurat el 1487 i el 1489 Participà el 1486 al certamen poètic valencià en honor de la Puríssima Concepció i és autor d’altres poesies en català de tema religiós Deixeble de Bartomeu Caldentei, poesies seves llatines figuren en publicacions d’aquest intervingué en les disputes lullianes mallorquines i escriví un opuscle contra Pere Daguí És autor de Liber de lege christiana 1515, seguit d’unes lamentacions místiques en vers que denoten el seu lullisme i antiaverroisme, d’uns Commentaria super arte RLullii 1518, que inclouen la part…
Felip Pau de San Leocadio
Pintura
Pintor.
Tot i que es dubta que fos fill de Paolo di San Leocadio, la seva estètica s’integra de ple en la renovació italianitzant iniciada a València per aquell i, en un altre sentit, per Yáñez i Llanos Hi ha referències documentals de la illuminació per ell, el 1532, del manuscrit dels Furs de la generalitat de València, i, deu anys després, de la seva pertinença al gremi de pintors de la ciutat La seva obra principal és del 1525 el retaule procedent del convent de Sant Domènec València, Museu de Belles Arts, que representa escenes de la vida del sant tractades amb gran sentit de la plasticitat i…
Guilló
Pintura
Família de pintors actius al País Valencià.
Agustí Guilló s XVII pintà els frescs de la capella del Crist de la Llum, que hi havia al convent de Sant Domènec de València Hom atribueix al seu fill Florenci Guilló ss XVII-XVIII les pintures de la cúpula de la capella de Sant Tomàs al convent dominicà de València i diversos quadres als convents de franciscans, de carmelitans descalços i de Sant Josep de València Fou probablement germà seu Vicent Guilló Alcalà de Xivert, Baix Maestrat 1660 — València 1698, que, amb el seu germà Eugeni Guilló , decorà la nau de l’església parroquial dels Sants Joans de València, després refeta per Palomino…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina