Resultats de la cerca
Es mostren 603 resultats
Castell de Cabestany (Montoliu de Segarra)
Art romànic
Cabestany és un altre dels petits agregats del municipi de Montoliu de Segarra que s’originà a partir d’una fortificació encimbellada en un petit turó, de la qual gairebé no resten vestigis El lloc de Cabestany és conegut des del 1075, quan és mencionat en el conveni entre Hug Dalmau de Cervera i Guifré Bofarull El castell, com a tal, comença a ser documentat al segle XII Durant la primera meitat del segle XII era senyor del terme Guillem d’Aguilar, el qual el 1139 va vendre el castell a Pere Arnau, al mateix temps que part del castell de Belltall La vídua de Pere Arnau, Arsenda, llegà el…
Vila i castell de Torregrossa
Art romànic
L’origen de la població sembla que cal situar-lo en època romana Durant la dominació musulmana, la vila i la fortalesa de l’indret tingueren un important paper estratègic, car eren situades als límits del terme de Lleida Després de la conquesta feudal, la població fou atorgada l’any 1172 a Monof, batlle d’Alfons I, juntament amb altres llocs del seu terme Monof regia Torregrossa a títol de funcionari reial, però el domini feudal era de Guillem de Cervera, castlà de Lleida, i romangué en mans dels Cervera —als quals s’havia encomanat la tasca de repoblació de l’indret— fins el 1279, en què…
Vilopriu
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Empordà, a l’interfluvi del Fluvià i del Ter, al NW de la comarca, en contacte amb el Gironès (W) i l’Alt Empordà (N).
Situació i presentació Limita a l’E amb Garrigoles, al S amb Colomers, al SW amb Sant Jordi Desvalls, a l’W amb Viladasens, al NW amb Vilaür i al N amb Sant Mori i Ventalló El territori, drenat per diverses rieres, pertany en la seva major part a la conca del Ter només les aigües del rodal de Valldavià van a parar al Fluvià Aquesta zona lleument accidentada és anomenada serra de Valldavià a la contrada i constitueix un dels extrems de l’espai ondulat i boscós, de límits poc precisos, que hom designa amb el nom de terraprims , al qual va a morir, a ponent, la plana alluvial empordanesa Els…
Sant Pere de Miraver (Pinell de Solsonès)
Art romànic
Situació Al costat de llevant del terme de Pinell, i termenejant amb els de Llobera i Olius a tocar del castell de Miraver, hi ha l’església de Sant Pere Mapa 329M781 Situació 31TCG725468 Entre els punts quilomètrics 7 i 8 de la carretera de Solsona a Sant Climenç, surt una pista, en bon estat, que en cinc minuts deixa a Miraver S’hi celebra culte A cal Ventureta, poc abans d’arribar a l’església, en guarden les claus JCS Història L’església, que actualment és la parroquial del poble de Miraver, és documentada ja el 16 de novembre de 1099, quan Pere, fill de Ramon, juntament amb el seu fill…
Sant Pere de la Mussarra (Monistrol de Calders)
Art romànic
Situació Vista de l’exterior de l’edifici amb el mur de migjorn, on encara és visible la porta original d’entrada al temple A Mazcuñan-F Junyent L’església de Sant Pere, ara convertida en cleda, s’alça al costat de l’antic mas de la Mussarra, dalt la carenada d’una serra que travessa de nord a sud la banda ponentina del terme Long 1°59’54” - Lat 41°44’45” Per a visitar aquesta desfigurada capella cal dirigir-se a Monistrol de Calders, des d’on cal continuar el trajecte per la carretera que mena a Sant Llorenç Savall Després d’haver passat el quilòmetre 29 i d’haver recorregut mig quilòmetre…
Sant Jordi de Cercs
Església
Església romànica del municipi de Cercs (Berguedà), dalt d’un petit turó, sobre el nou poble de Sant Jordi de Cercs, dominant l’embassament de la Baells.
L’edifici De proporcions considerables, l’església consta d’una sola nau alta i esvelta coronada a l’est per un absis semicircular Sembla que originàriament era coberta per una volta de canó que al segle XIII, en sobrealçar l’edifici, fou substituïda per l’actual volta de canó apuntada Aquest sobrealçament, a més, va comportar el reforç dels murs romànics i l’adossament de diversos arcs torals A aquesta etapa de reformes també correspon la construcció de dues petites capelles, una a cada banda de la nau Una volta de quart d’esfera cobreix l’absis, tot i que no es pot distingir bé perquè…
Sant Joan de Madrona (Pinell de Solsonès)
Art romànic
Situació Al cantó de ponent de Madrona, i dalt la serralada que té davant, acompanyada de la solitud d’unes cases mig enrunades, hi ha l’església de Sant Joan, en part enderrocada Una vista de l’exterior de l’església des del costat de llevant, amb la capçalera, a primer terme L Prat Una vista de l’exterior de l’església, esfondrada L Prat Mapa 329M781 Situació 31TCG629478 S’hi pot anar per la carretera de Solsona a Sant Climenç En arribar al trencall 10 km, cal continuar 6 km més enllà, on, a mà dreta, hi ha la pista senyalitzada que, amb 5 km, porta a Madrona Dalt la muntanya que hi ha a l’…
Santa Fe de Valldeperes (Navàs)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església, molt transformada F Junyent-A Mazcuñan L’església és encimbellada dalt l’antiga quadra de Valldeperes, lloc alterós situat a la riba esquerra del Cardener i devora la riera del seu nom, a la banda nord-occidental del terme Long 1°43’49” - Lat 41°54’30” Per anar-hi cal agafar la carretera de Manresa a Bassella per Cardona Després del quilòmetre 25 i just abans de travessar el pont de Malagarriga i a mà dreta, hi ha un camí costerut, però en bon estat, que, amb un recorregut d’uns 4 quilòmetres, porta a la capella Les claus cal demanar-les al rector de la…
Sant Jordi d’Alta-riba (Estaràs)
Art romànic
Situació Església molt modificada que conserva, però, d’època romànica, la nau i absis, ara convertit en sagristia ECSA-E Pablo L’església de Sant Jordi és situada en un indret aïllat i enlairat del nucli urbà d’Alta-riba, envoltada al sud-oest per l’antic cementiri Mapa 34-14 361 Situació 31TCG641194 Per a arribar-hi cal seguir el mateix itinerari descrit en la monografia anterior XSB Història És possible que en un primer moment aquesta església hagués tingut consideració de parròquia, tot i que quan se’n comencen a tenir notícies apareix sempre com a sufragània de Santa Fe L’any 1183…
Castell de Vinaixa
Art romànic
El nucli de Vinaixa s’alça al sector meridional del terme, a 479 m d’altitud, a l’esquerra de la riera de Brugosa Com el seu topònim indica derivat del nom propi ibn ‘Ayša, el lloc de Vinaixa constituí segurament un assentament musulmà, integrat al territori de la fortalesa de Siurana Tanmateix, la primera menció escrita que conservem del lloc és posterior a la conquesta definitiva de Lleida 1149 La colonització efectiva d’aquest assentament no tingué lloc fins l’any 1151, moment en què Ramon Berenguer IV va confirmar als homes de Tàrrega que vivien al puig de Vinaixa l’esmentat puig perquè…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina