Resultats de la cerca
Es mostren 30 resultats
Abū-l-Ḥasan ‘Alī ibn Nāfī Ziryāb
Música
Músic àrab.
Adscrit a la cort abbàssida de Bagdad, hagué de refugiar-se a Kairouan entre els aglibís per rivalitats amb el també músic Isḥāq al-Mawṣilī Fou cridat per la seva fama a la cort cordovesa en temps d’'Abd al-Raḥmān II, que li fou mecenes Importà a Al-Andalus el gust oriental, sobretot iraquià, i fou el creador de la música andalusina Afegí una cinquena corda al llaüt
Giuseppe Maria Foppa
Música
Llibretista italià.
Cantor al Conservatorio dei Mendicanti, el primer dels seus més de vuitanta llibrets és Armida abbandonata 1781, musicat per Ferdinando Bertoni Adscrit al gènere còmic, es mostrà com un seguidor de Carlo Goldoni, amb influències franceses i de la Commedia dell’Arte Collaborà, entre d’altres, amb Gioachino Rossini L’inganno felice , 1812 i Gasparo Spontini Le metamorphosi di Pasquale , 1802, però els seus compositors més habituals foren Giuseppe Farinelli Un effetto naturale , 1803 La donna di Bessarabia , 1817, Simone Mayr Il segreto , 1797 Amor non soffre opposizioni , 1810…
Enric Ribó i Sugrañes
Música
Director de cor.
Estudià música amb Enric Morera i violí amb Francesc Costa Cofundador, el 1935, del Cor Mixt Polifònic des del 1939 Capella Clàssica Polifònica i adscrit al Foment de les Arts Decoratives de Barcelona , des del 1940 en fou el director titular Fou professor de violí i de conjunt coral i instrumental del Conservatori de Barcelona Dirigí l’Orfeó de Sants i fou professor dels Cursos Internacionales de Música en Compostela i la Coral Universitària de Ciutat de Mèxic El 1981 fou nomenat director del Coro Nacional de España de Madrid Autor d’algunes composicions, publicà Consideracions…
Immanuel Kant
Música
Filòsof alemany.
Adscrit a la Illustració alemanya Aufklärung , el seu pensament intentà conciliar l’empirisme amb una forma de subjectivisme Kant només tractà de la música amb relació a les seves idees estètiques generals En la Crítica del judici i en l' Antropologia des d’un punt de vista pragmàtic , classifica els diferents arts a partir del concepte de raó elaborat per ell mateix la música és, de fet, un art incapaç de suscitar la reflexió en l’oient i, en canvi, és un llenguatge universal perquè activa les disposicions afectives Es tracta, per tant, d’un art només apte per a proporcionar…
Unió Musical de Llíria
Música
Banda musical emblemàtica de la ciutat de Llíria.
Fundada a la meitat del s XIX, la banda originària donà lloc tant a l’actual Banda Primitiva com a la Unió Musical La seva refundació com a Unió Musical de Llíria es va fer el 1903 Ha estat la primera banda amateur a actuar al Japó i als Estats Units, entre altres indrets Els seus premis, mencions i distincions, nacionals i internacionals, són innombrables, i cal destacar els més de 40 certàmens de bandes en què ha guanyat També ha estat pionera a desenvolupar una tasca docent, amb un centre d’ensenyament musical adscrit a la institució Actualment és presidida per José Vicente…
Hans Huber
Música
Compositor, pianista i professor suís.
Iniciat en el món musical com a nen cantor de la collegiata de Santa Úrsula a la seva ciutat natal, el 1870 es traslladà a Leipzig, on estudià piano amb C Reinecke i harmonia amb H Richter El 1877 s’installà a Basilea, i al cap de dos anys obtingué la plaça de professor que S Bagge deixà vacant al conservatori de la ciutat, del qual poc després, i fins el 1918, esdevingué director En aquesta època destacà també com a concertista de piano Del 1899 al 1902 dirigí la Societat Coral de Berna Adscrit plenament a l’estètica romàntica, les seves obres denoten la forta petjada de…
Stan Golestan
Música
Compositor i crític romanès.
Estudià a la Schola Cantorum de París en el període comprès entre el 1895 i el 1903 i tingué com a mestres V d’Indy, P Dukas i A Roussel Posteriorment exercí la docència a l’Escola Normal de Música de París Crític musical durant més de vint anys en el diari "Le Figaro", collaborà també amb algunes publicacions romaneses, com ara "Muzica" i "Rominîa muzicala", i fundà la revista "L’Album musical" 1905 Adscrit al nacionalisme musical romanès, en les seves obres emprà melodies populars del seu país d’origen tot cercant expressar l’essència de l’ànima romanesa Compositor de gran…
Manuel Machado
Música
Compositor i instrumentista portuguès.
Estudià música a la seva ciutat natal amb el famós mestre Duarte Lobo i el 1610 ingressà a la capella reial de Felip III gràcies a la seva extraordinària habilitat interpretant diversos instruments El 1639 obtingué el càrrec que ocupà la resta de la seva vida, el de músic de cambra de Felip IV A partir del 1642 figurava adscrit a la capella musical de la casa de Borgonya La seva producció musical és majoritàriament profana, amb alguns exemples de música religiosa Les seves obres sobre textos poètics en castellà es troben repartides en diversos cançoners polifònics de l’època S’hi…
Erkki Gustav Melartin
Música
Compositor finlandès.
Format a l’Institut d’Educació Musical de Hèlsinki, amplià estudis a Viena amb R Fuchs 1899-1901 Parallelament estudià història de l’art a la Universitat de Basilea Fou professor a l’Institut d’Educació Musical de Hèlsinki 1895-1907, centre que dirigí durant el període 1911-36 Del 1908 al 1911 fou director de l’Orquestra dels Amics de la Música de Viipuri, on fundà una escola de música Adscrit al nacionalisme musical, les seves obres denoten una clara influència del simfonisme de J Sibelius, i una part important del seu catàleg, del misticisme i de les religions orientals El seu…
guiterra
Música
Terme emprat en els textos medievals per a anomenar instruments de la família dels llaüts de mida petita, és a dir, amb corda pinçada, taula harmònica el·líptica i fons bombat.
Johannes Tinctoris, adscrit a la cort d’Aragó a Nàpols, en el seu tractat De Inventione et Usu Musicae ~1487 descriví aquest instrument com a catalanis inventum JM Lamaña l’anomena mandora sic , i apareix representat en l’abundant iconografia dels segles XIV i XV La forma fonètica ’guiterra’ es conserva encara a les Illes Balears per a denominar la guitarra actual Alguns autors consideren aquest nom com el terme medieval genèric utilitzat per a descriure qualsevol instrument de corda pinçada amb els riscles més o menys regulars, fons pla, mànec amb trasts i cordes de tripa L’…