Resultats de la cerca
Es mostren 441 resultats
Jean-Jacques Régis de Cambacérès
Història
Història del dret
Jurista i polític francès.
De família de magistrats, fou diputat de l’Erau a la Convenció 1792, i membre del Comitè de Salvació Pública i del Consell dels Cinc-cents Fou membre del consell de legislació primer projecte de codi civil, 1793 i ministre de justícia 1799 del Directori Napoleó Bonaparte el nomenà segon cònsol 1799, arxicanceller de l’imperi 1804 i duc de Parma Presidí el senat i el consell d’estat en absència de Napoleó, del qual fou el principal conseller jurídic tingué un paper principal en la redacció del codi civil 1801-04 i dels subsegüents codis Desaconsellà les invasions d’Espanya i de…
Victor Marie d’Estrées
Història
Duc d’Estrées, fill de Jean, comte de Coeuvres i nebot del cardenal César d’Estrées.
Durant la guerra entre Lluís XIV de França i Carles II de Castella, nomenat tinent general, tingué sota el seu comandament l’esquadra francesa de la Mediterrània, amb la qual bombardejà Alacant i Barcelona 1691 i continuà les hostilitats al llarg de la costa setge de Roses, el 1693 fins el 1694 El 1697 collaborà amb el duc de Vendôme en la presa de Barcelona Tanmateix, el 1700, amb l’adveniment de Felip V com a rei de la corona hispànica, es posà al seu servei i acompanyà el nou rei des de Barcelona a Nàpols 1702 Aquest li concedí la grandesa d’Espanya El 1703 fou nomenat…
Joan Montserrat i Parets
Història
Dirigent socialista.
Cap de l’Agrupació Socialista de Llucmajor i regidor 1918-23, assolí una gran notorietat en defensar l’acceptació de la construcció de la Casa del Poble de Palma per Joan March Articulista brillant d' El Obrero Balear , topà amb Llorenç Bisbal en 1922-23, quan es mostrà partidari de l’aliança amb el partit liberal contra el maurisme Posteriorment, amb l’adveniment de la Segona República es traslladà a Palma i passà a treballar en una empresa de Joan March fou president de l’Agrupació Socialista de Palma 1933 i membre de la comissió executiva de la Federació Socialista Balear 1933…
Macià Mallol i Bosch
Història
Política
Polític.
Fou agent de duanes, consignatari i armador a Tarragona Diputat per Gandesa 1918 com a republicà, discutí en 1919-20 el projecte d’autonomia de Catalunya de la Mancomunitat Fou senador per Tarragona, i president de les obres del port de Tarragona en 1923-26 i de la cambra de comerç Amb Rovira i Virgili formà part d’Acció Catalana, i el seguí quan aquell fundà 1930 Acció Republicana de Catalunya com a representant d’aquest darrer partit fou un dels signants del pacte de Sant Sebastià 1930 Fou un dels creadors de “La Nau” A l’adveniment de la República, fou uns quants mesos…
Pere Xamena i Fiol
Historiografia catalana
Prevere i historiador.
Estudià al Seminari Conciliar de Sant Pere de Palma i, el 1942, s’ordenà de prevere Fou professor de l’esmentat seminari 1945-62 i de l’Escola de Comerç de Palma 1957-62 Des del 1963 fou director de la Fundació Cosme Bauçà de Felanitx, càrrec des del qual organitzà el museu i la biblioteca Aquell mateix any fou nomenat arxiver municipal i cronista de Felanitx És autor d’un gran nombre de monografies dedicades a la història d’aquesta ciutat mallorquina, de les quals destaca Demografía retrospectiva de Felanitx 1730-1959 1960, Anys enrera cronicó dels segles XVI a XIX 1963-2012, Felanitx ahir…
,
Rovelló
Literatura catalana
Coprotagonista d’Els pastorets o l’adveniment de l’infant Jesús (1916) de Josep Maria Folch i Torres.
És el company de tràfecs de Lluquet en el periple oníric que viuen junts fins a Judea El seu vestuari és, com el de Lluquet, el típic de pastor català del s XIX El seu nom ja connota una certa bonhomia i passivitat La seva desimboltura es veu majoritàriament condicionada per Lluquet, que és qui actua sobre ell com a veu de la consciència, atès que sempre es mou per emocions o impulsos Però Rovelló és fonamentalment l’encarnació de la ingenuïtat infantil, la bondat sense malícia, un tret que contrasta plenament amb l’enginy i la intelligència de Lluquet, més madur i cerebral Els elements més…
José María Pemán y Pemartín
Literatura
Escriptor andalús.
S'inicià amb alguns llibres de poemes d’estil neopopularista A la rueda, rueda, 1929 i es convertí, amb l’adveniment de la Segona República, en propagandista literari de la ideologia tradicionalista i monàrquica, cosa que li proporcionà alguns èxits sonats, força discutibles El divino impaciente, 1933 Cisneros, 1934 Durant la guerra civil de 1936-39 presidí a Burgos la Comisión de Cultura y Enseñanza de la Junta Técnica 1936-38 i continuà, amb Poema de la bestia y el ángel 1938, la mateixa tasca propagandística, ara a favor de la Cruzada , per a la qual reivindicà un sentit…
Martí Rouret i Callol
Història
Mestre i polític.
Estudià a la normal de Girona i collaborà a L’Empordà Federal de Figueres i a L’Autonomista de Girona El 1926 anà a Móra d’Ebre com a mestre del Centre Instructiu Democràtic i el 1930 fundà L’Ideal de l’Ebre , i poc després la Federació Radical Socialista de la Ribera i Terra Alta Des de la seva fundació, fou militant d’Esquerra Republicana de Catalunya, i, després de l’adveniment de la República, fou elegit, el 1932, diputat al parlament català, del qual fou secretari Fou empresonat al vaixell Uruguay pels fets del Sis d’octubre Conseller de sanitat i assistència juliol-setembre…
Lluís Aymamí i Baudina
Literatura catalana
Assagista.
Exercí bàsicament de periodista En la seva joventut s’especialitzà en el periodisme esportiu en publicacions com “El Mundo Deportivo” i “La Nau” Amb l’adveniment de la República es dedicà a la crònica política a La Publicitat i a “La Humanitat” L’any 1936 ocupà la direcció del diari “La Rambla” i el 1938 passà a dirigir “Treball” El 1939 s’exilià a Mèxic, on, entre altres coses, dirigí El Poble Català 1941-47 i treballà novament com a periodista esportiu en diversos diaris mexicans És autor de les obres Amb els braços oberts Reportatge de l’Estatut 1932, Macià Trenta anys de…
anagrama
Literatura
Mot o frase formats per la transposició de les lletres d’un altre mot o frase.
Aquest artifici fou conegut ja en l’antiguitat i ha estat usat amb finalitats diverses per a adular els sobirans, com és el cas de Ptolemeu II Filadelf πτολεμαιοϖ ' el bellicós ', dóna ‘απò μέλιτοϖ ‘tret de la mel’ o de Lluís XIV des de l’adveniment del cristianisme, per a atribuir sentits enrevessats a paraules Roma dóna amor i frases determinades quid est veritas , ‘què és la veritat' dóna est vir qui adest 'l’home aquí present’ resposta de Jesús a Pilat pels cabalistes i els alquimistes, per a encobrir fórmules que volien mantenir secretes, com la de la pólvora inventada…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina