Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
aerogel
Química
Dispersió d’un gas en un sòlid o en un líquid (sistema oposat a un aerosol).
Els plàstics d’aspecte esponjós, tant rígids com flexibles, en són un exemple
nanoescuma
Química
Forma al·lotròpica del carboni formada per una xarxa tridimensional d’àtoms.
La nanoescuma se sintetitza escalfant carbó amb un làser a temperatures superiors als 10 000 K La seva estructura interna consisteix en uns cúmuls d’àtoms de carboni els àtoms estan situats als vèrtexs d’hexàgons i heptàgons i s’enllacen entre si de forma similar als àtoms del grafit L’estructura global és similar a la d’un aerogel, lun el porós en què els porus són plens d’aire Per aquest motiu la nanoescuma té una densitat molt baixa, de l’ordre de 2 mg/cm 3 A diferència d’altres aerogels de carboni, la conductivitat elèctrica de la nanoescuma és relativament baixa, però tot…
gel
Química
Sistema col·loidal que es presenta en forma de massa gelatinosa i té un comportament semblant al d’un sòlid elàstic; és format per un constituent macromolecular que actua com a solut i un constituent líquid o solvent.
Els gels dessecats amb consistència sòlida són anomenats xerogels cautxú natural, els quals poden redispersar-se i transformar-se en sols quan són tractats amb solvents adients W Ostwald proposà el terme de liogel per als gels rics en líquid Hom pot eliminar el solvent i conservar el solut en una estructura de xarxa, les malles de la qual engloben aire o un altre gas el sistema és anomenat aleshores aerogel Els noms d' elastogel o de plastogel són emprats per als gels que presenten fortes propietats elàstiques o plàstiques Hom coneix gels orgànics, obtinguts a partir de…
Els cossos menors del sistema solar: asteroides, cometes i planetoides transneptunians
Consideracions generals El sistema solar no el formen només el Sol i vuit planetes sinó també altres cossos que, tot i ser anomenats menors, tenen una importància cosmogònica cabdal, ja que són els romanents dels blocs primigenis, és a dir, de les masses de matèria que fa 4565 milions d’anys Ma van néixer del disc protoplanetari Els especialistes en els orígens d’aquest sistema planetari senten una autèntica fascinació per l’estudi d’aquests romanents un estudi que no va començar fins al principi del segle XIX, ja que abans no es coneixien més astres al sistema solar que els planetes o astres…