Resultats de la cerca
Es mostren 57 resultats
afí
Matemàtiques
Relatiu o pertanyent als conceptes propis de l’espai afí o de la geometria afí.
espai afí
Matemàtiques
Caràcter d’un conjunt A
respecte a un espai vectorial E
, amb el qual hom pot definir una aplicació E
× A → A.
Es compleix que per a tot parell v , a , on v pertany a E i a pertany a A , li correspon l’element v + a de A , i que verifica les propietats L’espai afí s’estudia dins el context de la geometria analítica
afinitat
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Transformació de l’espai afí en si mateix, que fa correspondre línies paral·leles amb línies paral·leles, punts propis amb punts propis i no canvia el subespai de l’infinit.
Enclou, entre d’altres transformacions, la traslació, la rotació i la simetria Les propietats geomètriques conservades per aquesta transformació són dites afins o lineals llur estudi constitueix la geometria afí
varietat lineal
Matemàtiques
Subconjunt F del conjunt de punts E d’un espai afí (E, V) tal, que per a tot punt X de F hom pot trobar un punt P de F i m vectors linealment independents v1, ..., vm , de manera que X = P + t1 v1 + ... + tm vm , on t1, ..., tm són nombres reals.
Els vectors v 1 , , v m formen un sistema de vectors directors de F , i el nombre m fixa la dimensió de la varietat Les varietats lineals de dimensió 1 són les rectes , i les de dimensió 2, els plans En general, en un espai afí de dimensió n , una varietat lineal de dimensió n -1 és anomenada hiperplà
alfabet fonètic internacional
Fonètica i fonologia
Alfabet fonètic establert per P.Passy el 1886, dins el si de l’Associació Fonètica Internacional.
Des de la data de creació, l’alfabet fonètic internacional AFI ha estat sotmès a diverses modificacions per tal d’adaptar-lo a les necessitats produïdes pel nombre creixent de llengües estudiades La darrera versió de l’AFI data del 1951
arres penals
Dret civil
Arres confirmatòries que al mateix temps predeterminen la indemnització per a cas d’incompliment del contracte.
És una figura afí a la clàusula penal
paracoccidioidomicosi
Patologia humana
Micosi granulomatosa crònica caracteritzada per la presentació d’unes primeres manifestacions cutaneomucoses (úlceres facials i infarts ganglionars) seguides de manifestacions viscerals (lesions ulceratives de l’aparell digestiu, el fetge i la melsa i adenopaties abdominals).
L’agent causant és Paracoccidioides o Blastomyces brasiliensis , un fong imperfecte pertanyent a un gènere afí al dels llevats És anomenada també blastomicosi sud-americana
codeshidrasa
Bioquímica
Nom donat en un principi (1932) per Hans von Euler i els seus col·laboradors al coenzim dinucleòtid adenina-nicotinamida (NAD).
Poc temps després fou anomenat codeshidrasa I , quan Otto Heinrich Warburg isolà un altre coenzim molt afí codeshidrasa II , el fosfat del dinucleòtid adenina-dicotinamida NADPcodeshidrogenasa
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina