Resultats de la cerca

Vida A nou anys li regalaren un projector Krupp Ernemann Kinox, amb el qual començà a "fer cine" a cases d’amics, institucions o entitats culturals del seu barri, el Clot La seva carrera estigué molt lligada al moviment cineclubista i arribà a ser un professional entranyable per als cineastes i afeccionats Destacà pel seu sistema de projecció contínua amb un sol aparell, gràcies al qual no calia aturar les sessions per a canviar la bobina El seu quefer fou reconegut per la Generalitat el 1982

N’aparegueren 65 números Tot i ser una publicació bàsicament personal, tingué l’aportació essencial d’Arnau Olivar amb unes exhaustives i ben documentades cròniques de la Mostra de Venècia des del 1964 i també amb textos esporàdics de R Julià, A Pintó, J M Ramon i Morera o R Ramis i Avellí S’hi publicaren treballs monogràfics el nazisme vist pel cinema, el Nuevo Cine Español i les seves crisis, el Free Cinema anglès i els cinemes italià, polonès, txec, francès, hongarès, suec o cubà, la censura i el cinema, cròniques crítiques de festivals europeus, separates o suplements monogràfics i,…

Vida Industrial tèxtil, ha estat un dels components més dotats tècnicament del grup amateurista sabadellenc El 1934 rodà el seu primer film de ficció amb un grup d’afeccionats, Qui és Marlin Després de la guerra continuà fent cintes amateurs , documentals o de fantasia, caracteritzades pel domini de la fotografia, com ara Corcho 1957, Medalla de Plata i premi d’estímul al millor film d’ambient industrial del CEC ABC del agua 1959, Medalla d’Honor del CEC al millor film de fantasia i premi d’estímul al millor cineasta amateur català, que participà en el concurs de la UNICA d’…

Vida Debutà en el teatre d’afeccionats i en el grup de teatre independent Xaloc Abandonà la carrera de medicina quan li oferiren actuar com a professional en el collectiu Ignasi Iglésias a l’obra El travessa-deserts 1979 El 1983 entrà al teatre Lliure amb el muntatge Advertència per a embarcacions petites , espai on treballà regularment sota les ordres de directors reputats com ara Lluís Pascual L’hort del cirerers i Roberto Zucco , Lluís Homar Zowie i Fabià Puigserver La flauta màgica Actor dúctil i amb una gran amplitud de registres, a partir del 1987 participà en films…

Vida Treballà amb un grup de teatre d’afeccionats d’Alella Maresme, i debutà professionalment el 1985 amb Pum Xirivicu de la companyia de teatre infantil La Trepa L’any següent protagonitzà el muntatge de Josep Maria Flotats, El despertar de la primavera , seguit de Lorenzaccio 1987, El misàntrop 1987 i El temps i els Conway 1992 El 1991 fou descobert pel director Antonio Chavarrías, amb qui treballà en el thriller Manila , que li valgué el premi d’interpretació de la Generalitat i el de l’Associació d’Actors i Directors El mateix any rodà Chatarra Fèlix Rotaeta i El llarg hivern…

Vida Des de l’adolescència visqué a Barcelona, i formà part d’una companyia d’afeccionats amb Antoni Piera i Manuel Salvat Es casà amb l’actriu Matilde Xatart, filla de l’actriu Anna Solà Amb la seva companyia conreà l’opereta, la revista, la comèdia i el sainet, tant en castellà com en català al Teatro Nuevo del Parallel barceloní Durant la temporada 1914-15 escriví, muntà i interpretà Monterograff , una revista de varietats pionera que esdevingué tot un èxit, i de la qual sembla que se’n filmaren tres resums Triomfà amb la revista Arriba el telón , estrenà obres líriques en català i dirigí…

Vida Després d’actuar en diversos grups teatrals d’afeccionats, el 1921 debutà professionalment amb la companyia del Sindicat d’Autors Dramàtics Catalans Posteriorment es traslladà a Madrid i tingué èxit amb El pavo real , unit al grup de Gregorio Martínez Sierra Quan aquest fou nomenat cap de supervisió de films hispans de la Fox, el reclutà per a anar a Hollywood i actuar en les dobles versions en castellà que les productores dels EUA feien dels seus films Fou un dels primers actors que s’incorporà als estudis de Joinville, prop de París, i treballà en els primers doblatges en…

Vida Escriví els seus primers acudits en el "Diario Español" de Tarragona, per al qual treballà com a noi dels encàrrecs, mentre actuava en una companyia de circ S’inicià com a actor còmic a les oficines de Ràdio Tarragona fins que de forma gradual, tot participant en concursos radiofònics d’afeccionats, es convertí en professional Debutà al teatre Romea de Barcelona amb força èxit, i amplià les actuacions a sales de festa, revistes, ràdio i TVE, on aconseguí una gran popularitat El director Luis G Berlanga el contractà per al paper protagonista de la tragicomèdia Plácido 1961,…

Vida Fill d’una família burgesa, durant la seva infància visqué temporades a Sant Sebastià i França, d’on era natural el seu pare A causa de la guerra hagué d’interrompre els estudis d’enginyeria industrial Intervingué en funcions teatrals d’afeccionats, fins que Adolfo Marsillach el contractà 1955 per a la seva companyia i li donà la possibilitat de debutar en el cinema en El frente infinito 1956, Pere Lazaga També actuà en El último cuplé 1957, Juan de Orduña al costat de Sara Montiel, i a Muerte al amanecer 1959, Josep Maria Forn, amb el qual guanyà el premi al millor actor al…

Vida A catorze anys entrà a treballar al sector tèxtil Més conegut amb el renom d’El Truco, destacà de ben jove com a artista polifacètic cineasta amateur , fotògraf, dansaire La seva dèria pel cinema s’inicià amb l’aparició del 9,5 mm a la meitat de la dècada del 1920 Després de diverses cintes menors, el seu primer èxit fou La capsa de llumins 1944, realitzada amb Ignasi Castelltort, que guanyà una medalla d’argent i el premi al millor desenvolupament discursiu en el Concurs Nacional de Cinema Amateur del CEC Després feu Cupido 1945, amb Antoni Moncunill com a director escènic…