Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
neissèria
Biologia
Gènere de bacteris de l’ordre dels eubacterials, de la família de les neisseriàcies, gramnegatius, aerobis o anaerobis, que morfològicament pertanyen al tipus diplococ.
Són heteròtrofs i poden ésser sapròfits o paràsits Les espècies més característiques són el gonococ i el meningococ Neisseria catarrhalis causa afeccions de tipus catarral
hemòfil
Biologia
Gènere de bacteris de l’ordre dels eubacterials, de la família de les brucel·làcies, que comprèn bacteris en forma de bacil generalment immòbils, gramnegatius, obligatòriament paràsits, que necessiten en llurs cultius diversos factors de creixement molt especialitzats (hemina, fosfopiridina-nucleòtid, glúcids no fermentats, etc).
Parasiten les mucoses respiratòries i la conjuntiva Comprèn unes 15 espècies, entre les quals es destaca H influenzae , que provoca afeccions com bronquitis, pneumònia, meningitis, conjuntivitis, etc
node
Biologia
Protuberància arrodonida i dura, subcutània o periarticular.
Els nodes subcutanis apareixen en certes afeccions agudes, com l’eritema nodós i el reumatisme Hom troba nodes subcutanis en la sífilis i la lepra Les injeccions hipodèrmiques d’oli camforat o de parafina deixen nodes que poden persistir indefinidament
picornavirus
Biologia
Grup de virus constituïts per ARN de cadena simple, amb càpsida nua i simetria icosaèdrica, típicament presents en els conductes respiratoris i gastrointestinals de l’home i d’altres vertebrats.
Es repliquen en el citoplasma de la cèllula hoste Són els causants d’afeccions gastrointestinals i respiratòries, poliomelitis, meningitis asèptica, i infeccions que causen lesions cutànies i a les mucoses, per bé que moltes infeccions són subclíniques Els picornavirus inclouen els enterovirus , els rinovirus i els calicivirus
bacitracina
Biologia
Farmàcia
Antibiòtic de molècula polipeptídica produït per algunes soques de Bacillus licheniformes, i de B. subtilis.
Es presenta en forma de pólvores blanquinoses, amargues, higroscòpiques, molt solubles en aigua i alcohol de 96° Presenta un ampli espectre microbià, però no pot ésser emprada per via parenteral, puix que produeix trastorns renals, ni per via oral, perquè es destrueix en l’aparell digestiu Altrament, és molt emprada en aplicacions tòpiques sobre ferides, afeccions de la pell, ulls, etc
clamídia
Biologia
Gènere de bacteris cocoides, de la família de les clamidiàcies, de 0,2-1,5 μm de diàmetre, gramnegatius i paràsits intracel·lulars obligats.
Destaquen dues espècies la C psittaci , que és l’agent causant de la psitacosi i de diverses afeccions del bestiar, i la C trachomatis , que es caracteritza per la producció i l’acumulació intracitoplasmàtica de glicogen i pel fet d’ésser sensible a la sulfadiazina Algunes soques de la C trachomatis són els agents del tracoma, el limfogranuloma veneri i, molt sovint, de les uretritis no gonocòcciques, habitualment asimptomàtiques, però fàcilment transmissibles per via sexual
blau de metilè
Biologia
Química
Substància cristal·lina de color verd fosc, amb lluïssor metàl·lica, soluble en aigua, alcohol i altres dissolvents.
Sota l’acció d’agents reductors perd el color i el recupera davant agents oxidants o per simple exposició a l’aire És emprat com a colorant vital en microscòpia i també com a indicador d’oxidoreducció, com a part d’alguns indicadors mixts de neutralització Té una certa acció antisèptica, i és emprat especialment en infeccions urinàries, puix que en tenyir l’orina dún color blau verdós dóna alhora una indicació de la permeabilitat renal també és emprat en forma de tocs en les afeccions bucls i faríngies
retrovirus
Biologia
Grup de virus ARN d’infecció lenta que es caracteritzen per transcriure el seu genoma d’ARN a ADN.
La infecció té lloc per l’acció de l’enzim transcriptasa inversa, present en tots els retrovirus, amb el qual es fixen i el seu genoma és introduït en el cellular, on es replica utilitzant el mateix mecanisme cellular o es manté en forma latent durant un temps variable i indefinit El primer virus humà d’aquest grup identificat fou l’HTLV-I Human T-Cell Lymphotropic Virus type I , aïllat el 1978, i el més conegut és el virus de la immunodeficiència humana VIH, causant de la sida Les infeccions per retrovirus poden ésser asimptomàtiques o bé causar diverses afeccions com ara…
adenovirus
Biologia
Grup de virus d’ADN de cadena doble que produeixen afeccions, sovint asimptomàtiques, a mamífers i aus adenovirosi
).
El virió és nu, resistent a l’èter i fa de 70 a 90 μm de diàmetre La càpsida és icosaèdrica i integrada per 252 capsòmers Es multiplica al nucli de les cèllules infectades Se'n coneixen prop d’un centenar d’espècies i 31 serotips patògens per a l’home
sideròcit
Biologia
Cèl·lula amb grànuls de ferro no hemoglobínic, que apareix en els infants prematurs i en afeccions com ara l’anèmia hemolítica crònica, el saturnisme i l’anèmia perniciosa.