Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
carència afectiva
Psicologia
Absència o insuficiència d’afecte envers el nen petit —especialment abans del quart any de vida— de part de la mare o d’un substitut maternal.
La carència afectiva prolongada es manifesta en l’infant de primer en una disminució de l’interès i, posteriorment, en apatia, anorèxia, retard psicomotor i diversos trastorns de caràcter
càrrega afectiva
Psicologia
Quantitat d’afecte vinculada a un pensament, una percepció o un record, que en actualitzar-se pot desencadenar reaccions emocionals d’índole i d’intensitat diverses.
afectiu | afectiva
Psicologia
Individu la conducta del qual és caracteritzada pel predomini de l’afectivitat.
complex
Psicologia
Contingut de l’inconscient personal.
Terme introduït per Jung com a complex ideoafectiu o complex de tonalitat afectiva Els complexos es defineixen com a grups d’idees o imatges emocionalment intenses Són agrupacions de continguts psíquics que s’han deslligat de la consciència i funcionen de forma autònoma en l’inconscient Són constituïts per un nucli arquetípic, inconscient i autònom, al voltant del qual es van unint idees amb accent en el sentiment i lligades entre si per una determinada tonalitat afectiva Aquestes associacions depenen en part de la disposició personal i en part de les vivències de l’…
aïllament
Psicologia
En la psicoanàlisi, mecanisme de defensa del jo.
Consisteix en la separació d’una motivació, una representació o un acte del seu context i, en especial, de la seva càrrega afectiva
sofriment
Psicologia
Repercussió afectiva general davant una sensació àlgica.
La distinció entre sofriment i dolor és fonamentada en el fet que la lobotomia, per exemple, comporta la supressió del primer sense modificar, però, el segon
comportament
Psicologia
Conjunt de reaccions adaptatives d’un individu en un mitjà i en una unitat de temps determinats.
El terme, íntimament lligat a les teories del conductisme, estrictament només pot ésser emprat per a qualificar les modificacions espaitemps, bandejant els processos no manifestos de naturalesa mental o afectiva
condicionament
Psicologia
Modificació del comportament, pròpia dels éssers amb capacitat d’aprenentatge, en funció de l’experiència.
Aquesta conducta és constituïda pel conjunt de respostes als diversos estímuls ambientals En els organismes superiors —mamífers, éssers humans— la majoria d’aquestes respostes són apreses Hom distingeix entre el condicionament clàssic i el condicionament operant El primer es refereix a la conducta neurovegetativa, emocional i afectiva, i el segon explica la conducta relacionada amb la resolució de situacions problemàtiques
frigidesa
Psicologia
Incapacitat de la dona per a experimentar el plaer sexual i arribar a l’orgasme.
La causa d’aquesta incapacitat, que, d’altra banda, no impedeix la fecundació, pot ésser una anomalia anatòmica, en alguns casos provocada clitoridectomia, però generalment és psíquica una experiència afectiva desgraciada, por a l’embaràs, etc o moral en certs ambients l’interès de la dona pel plaer sexual ha estat considerat una pertorbació malaltissa o un vici o la manca d’informació sexual i el desconeixement de la fisiologia femenina mantingut per una visió merament reproductiva de la sexualitat
complex
Psicologia
Conjunt de tendències inconscients que determinen les activitats i el comportament de l’individu.
Adoptat pels psicoanalistes, el terme expressa un conjunt d’imatges amb una especial càrrega afectiva, el qual, en ésser reprimit, adquireix una dinàmica subconscient que es manifesta simbòlicament en somnis i, en estat de vigília, en altres formes Freud, o en certes forces morals que presideixen l’estructura de l’inconscient Jung Els complexos np són quelcom patològic, però poden esdevenir-ho com a conseqüència de modificacions posteriors o d’hipertròfies secundàries, fins el punt que cada esdeveniment important de la infancia pot provocar-ne un complex de castració, complex d’…