Resultats de la cerca

El sòl és format pel Paleozoic que aflora als eixos de màxima deformació i per margues d’origen cretaci i juràssic El massís s’ha fracturat en forma de horst d’estil juràssic és un nus hidrogràfic important Tajo, Xúquer, Guadalaviar, Jiloca Té 60 000 ha de pinedes, que pertanyen a la comunitat d’Albarrasí també hi ha roures de fulla petita i alzines Cria de bestiar de llana transhumant Explotació forestal

Forma l’espinada de la península del cap de Creus i l’eix, al N de la falla Vilajuïga-Roses, format de migmatites i granit sintectònic, culmina a 670 m al puig de Sant Pere de Rodes el monestir és en un repeu a 540 m i a 606 m al Pení, que domina el cap Norfeu En aquest angle S el granit és posterior, i a la meitat NE aflora el sòcol paleozoic, més o menys metamorfosat Les carreteres aprofiten dues barrancades, del Port de la Selva a Roses, i a Cadaqués

És una gran estructura dissimètrica i de planta arquejada que integra amb el vorell septentrional d'Aitana un anticlinal bolcat al N, de xarnera erosionada, al nucli de la qual aflora Cretaci i Miocè El conjunt prebètic intern és tot corregut per un front d’esllavissament WSW-ENE cap al N sobre el Burdigalià margós Els Frares, agulles calcàries del flanc septentrional, assenyalen el front d’avançada, emergint entre grans pedrisses d’origen periglacial El fred i el rost, més accentuats en aquesta cara, en dificulten la vegetació arbòria, gairebé absent la neu sovinteja a l’hivern…

S'estén de NW a SE, entre la depressió de l’Ebre i la Meseta, des del Corredor de la Bureba fins a la Mediterrània Dividida en moltes unitats, les principals son, a l’extrem NW, la serra de la Demanda 2 037 m, els picos de Urbión 2 264 m, la serra Cebollera 2 147 m, el Moncayo 2 313 m i la plana de Sòria entre 1 100 i 1 200 m a la regió central, la conca de Calataiud, la conca de Terol, la serra d’Albarrasí Caimodorro, 1 921 m, la serra de Gúdar Peñarroya, 2 019 m i Penyagolosa 1 813 m, per on enllaça amb la Serralada Prelitoral Catalana al S, la serra de Javalambre 2 020 m, que…

D’altitud moderada —menys de 3 000 m en general—, són constituïts per un potent gruix de sediments, amb neta preponderància de les roques calcàries El sòcol cristallí aflora en pocs indrets Hi ha, però, excepcions, com en el sector de Klagenfurt, als Prealps austríacs En general, es tracta de sediments no gaire plegats i sense metamorfisme aparent No són abundants tampoc les estructures complexes, com per exemple els mantells de corriment És, doncs, un material autòcton en la majoria dels casos El seu plegament és una conseqüència de l’orogènesi alpina, i, per tant, cal…

Presenta depressions gairebé endorreiques, com el Fondó i el Manyar, i extensos glacis cenyits per serretes calcàries i molàsiques miocèniques Beties, 639 m alt la Umbría, 847 m Don Pedro, 869 m, eocèniques la Safra, 849 m i més complexes, com la del Reclot 1 058 m, a l’extrem SW del terme El Triàsic diapíric aflora en molts indrets Alquebla, Algepsar El barranc del Derramador i el de Xinorla conflueixen al S del nucli urbà per a continuar vers el Vinalopó a l’extrem oriental del terme El ventall de rambles és molt extens, però poc funcional Les depressions amb un bon gruix de…

Ocupa uns 450 000 km 2 de la part sud-oriental de la Rússia europea La cadena principal comença a la península de Crimea amb una llargada de més de 1 500 km, desapareix sota la mar Càspia i torna a aparèixer a l’altre costat amb el nom de serralada de Koppeh al nord de l’Iran Constitueix l’eix central de la Caucàsia, i comprèn essencialment dues alineacions principals el Gran i el Petit Caucas El Gran Caucas forma una divisòria d’aigües elevada i contínua amb escassos passos de muntanya Mamisonskij, 2 829 m Una gran part de la serralada es troba entre els 3 000 i 3 500 m d’altitud, amb pics…

A ponent aflora de tant en tant el sòcol miocènic format per molasses, amb retalls d’eocènic i de mesozoic La vegetació clímax, d’alzinar, ha estat substituïda per pinedes de pi blanc 142 ha o degradada en brolla 477 ha, però la major part de l’antic bosc ha estat destinada a conreus Al s XVIII eren coneguts el lli i sobretot el cànem, que s’havien estès per l’establiment de sa Marjal, amb la bonificació d’una part de l’albufera d’Alcúdia el 1722 hom havia dessecat 154 ha, distribuïdes en 442 parcelles separades per séquies de drenatge el 1818 hi havia 691 ha de regadiu, però la…

És subdividida en cinc departaments el Sena Marítim, amb la capital Rouen , Eure, Calvados, Orne i Manche Normandia és constituïda, de fet, per un conjunt de regions naturals ben diferenciades al sector oriental de l’altiplà de l’Alta Normandia, fraccionat en comarques per profundes valls fluvials, predominen les cretes blanques, recobertes per una prima capa d’argiles Els sòls argilosos són més consistents als països d’Auge i de Lieuvin, a l’esquerra del Sena, mentre que el Calcari aflora en el Roumois, el Pays d’Ouche, la Plaine de Saint-André i el Thimerais A la Baixa…

Consta d’elements d’edat i constitució dissemblant un massís hercinià, que ocupa el terç septentrional de la serralada unes serres alpines que, amb blocs hercinians englobats, ocupen la resta de la serralada i fragments discontinus de la Depressió Central Catalana, aixecats i adossats lateralment Es pot dividir en uns quants sectors En primer lloc, el massís hercinià, entre les conques del Ter i el Llobregat, que ha sofert l’erosió més intensa perquè fou el primer a formar-se la seva orientació, N-S vora el Ter, passa aviat a NE-SW, dominant a la serralada és el sector més poc mediterrani per…