Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
música afrocubana
Música
Música popular pròpia de Cuba i d’alguns països del Carib.
L’aportació africana és molt forta en els balls tals com el bembé , la caringa o la conga , en els instruments de percussió agogó, bongo, güiro, claves, etc i en el típic ritme cubà, el cinquet, que es troba també a Puerto Rico, a Haití i a la República Dominicana Moltes danses cubanes d’origen hispànic el son, el bolero , etc tenen una forta influència africana
conga
Música
Instrument de percussió afrocubà, emprat en l’acompanyament de danses llatinoamericanes, especialment la conga, d’on li ve el nom.
En la classificació Hornbostel-Sachs, membranòfon de percussió directa És de forma troncocònica, amb una sola membrana, obert per l’extrem inferior Es toca directament amb les mans i els dits, els quals, amb una elaborada tècnica d’execució, permeten la realització d’acompanyaments rítmics d’una gran riquesa de matisos Procedent de la música afrocubana, s’ha incorporat a les orquestres modernes de música lleugera Acostuma a utilitzar-se per parells, l’un de so més greu que l’altre
Fernando Ortiz (Fernández)
Música
Historiador, etnomusicòleg i crític cubà.
Passà la infància i la primera joventut a Menorca Cursà els estudis de dret civil i dret públic a les universitats de l’Havana, Madrid i Barcelona Fou un dels fundadors de la Universitat Popular i professor a la Universitat de l’Havana, on feu seminaris d’estiu, dels quals sorgiren figures rellevants en l’àmbit de l’etnomusicologia i l’etnografia, com Argeliers León, María Teresa Linares, Isaac Barreal i altres Dedicà la seva vida a aprofundir l’estudi dels processos de transculturació i formació històrica de la nacionalitat cubana És autor del treball en cinc volums Los instrumentos de la…
música llatinoamericana
Música
.
Art musical conreat pels diferents pobles que formen part de l’Amèrica Llatina Per a comprendre aquesta música cal tenir en compte les aportacions successives que han format el seu repertori, tant si es tracta de música tradicional com de música culta la música aborigen precolombina asteca, maia, txibtxa, quítxua, aimara, araucana, etc la música que introduïren els descobridors i colonitzadors, en especial música religiosa i cançons i danses populars l’element negre de les músiques anomenades música afrocubana i música afroamericana i la música brasilera, i finalment l’aportació…
Xavier Cugat i Mingall
Música
Violinista i director català.
Vida El 1905 es traslladà a Cuba amb la seva família, i a dotze anys esdevingué primer violinista de l’Orquesta Sinfónica del Teatro Nacional de l’Havana El 1916, els Cugat s’establiren als Estats Units, on Xavier inicià la seva trajectòria musical com a violinista de l’orquestra que acompanyava les gires d’Enrico Caruso Després d’un temps formant duet amb Rita Montaner, la seva primera esposa, decidí deixar la música clàssica per dedicar-se a la música afrocubana, que "americanitzà" per tal de facilitar-ne l’acceptació per part del públic dels Estats Units, per la qual cosa pot…
George Allen Russell
Música
Compositor, pianista i teòric de jazz nord-americà.
S'inicià com a bateria en un conjunt de la Wilberforce University El 1942, havent contret la tuberculosi, fou hospitalitzat durant uns mesos en un hospital, on aprengué d’un altre pacient els fonaments de la teoria musical Posteriorment, a Nova York s’uní al grup de joves músics que protagonitzaven la revolució del bop Després d’una segona hospitalització 1945-46, començà a madurar les pròpies concepcions musicals i compongué cubana be/cubana bop enregistrada per l’orquestra de Dizzy Gillespie el 1957, una de les primeres incursions del jazz en la música afrocubana, alhora que…
música cubana
Música
Art musical conreat per cubans o per integrats a la societat cubana (música afrocubana, música llatinoamericana).
música negra
Música
Nom donat a la música de les races melanodermes d’Àfrica (música africana), de les comunitats negres de les Antilles (música afrocubana) i de l’Amèrica del Nord (música nord-americana, jazz).
L’expressió ha estat emprada alguns cops en to despectiu, com a equivalent a música de ritme exagerat o de sonoritat excessiva
música popular de l’Amèrica llatina
Música
Segons criteris d’àmbit cultural i històric, l’Amèrica llatina comprèn els països americans que van ser colonitzats per espanyols, portuguesos i francesos.
Les diferències que s’observen en els processos de colonització, degudes a factors geogràfics, històrics i etnològics, han afavorit que la música popular sigui molt heterogènia en tot el continent Entre els gèneres de música popular d’arrel hispànica, es distingeixen els populars mestissos, per fusió de la cultura ameríndia amb elements hispànics o amb elements culturals afroamericans i, ja al segle XX, la cultura urbana, amb trets específics provinents de la indústria del cinema, els mitjans de comunicació i els interessos comercials de les cases discogràfiques que imposen, en certa manera,…
Lingüística 2015
Lingüística i sociolingüística
En els tres grans territoris el 90,8% de la població entenia la llengua catalana, el 64,3% declarava saber-la parlar, el 70,5% manifestava saber-la llegir i el 46,1% afirmava que la sabia escriure © Fototecacat / Dmitry Shirmosoz / Dreamstimecom El 2015 es va disposar de les dades definitives del cens del 2011 sobre la situació sociolingüística del català, en concret, sobre la competència lingüística a Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears i, per primer cop, la Franja, encara que amb un tractament sensiblement diferent de la resta de territoris En termes generals, en els tres grans…